Archivo de la categoría ‘Infantil Gruphac’

INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 77 – 62 N.B. TORRENT DRAC

(15-2 / 14-12 / 3-13 / 11-7 / 9-4 / 9-11 / 3-10 / 13-3)

 Despré de vencer en una renyida semifinal a doble partit al N.B. Torrent -Drac, l’equip Infantil del N.B. Alzira s’ha guanyat per merits propis la presència en la gran final del Trofeu Federació en Categoria Especial que es disputarà el proper cap de setmana.

En el partit d’anada celebrat dissabte al Fontana Mogort els alzirenys tingueren una eixida fulgurant i una excelent clarividència ofensiva que els va posar 13 punts per davant a la fi dels primers 5 minuts. La renda obtinguda en este primer període va marcar el partit, tot i que Torrent, un equip jove i sense massa alçada peró amb jugadors de gran qualitat tècnica mai li va perdre la cara al partit. Després d’establir-se un avantatge de 18 punts (32-14) als 2 minuts del tercer temps els torrentins iniciaren una remuntada que els va arribar a posar a tan sols 3 punts per baix (32-29) gràcies a la seua rapidessa al contratac i als llançaments exteriors però en els últims minuts abans del descans Institut Jarque tornà a oferir la seua millor versió i aconseguia obrir-se pas als vestidors 9 punts per dalt (43-34).

El partit semblava dominat pels blaugrana, sempre amb diferències per damunt dels 12 punts fins que en el seté període la falta d’intensitat en defensa i la dificultat per atacar la zona plantejada pels visitant, va acostar a estos a tan sols 5 punts.

Però els alzirenys van saber reaccionar a temps, tornant a defendre amb intensitat i atacant la zona amb rapidesa i decisió el que va permetre acabar amb un esperançador resultat per al partit de tornada (77-62) que es disputava al dia següent.

N.B. TORRENT DRAC 50 – 43 INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA

(2-10 / 7-7 / 8-0 / 14-2 / 7-10 / 8-3 / 0-10 / 4-0) 

El partit de tornada va tindre també un començament inmillorable per als alzirenys que als 5 minuts guanyaven de 8 punts, diferència que es va mantindre fins a la fi del segon temps (9-17) i que sumada a l’avantatge del partit d’anada, augurava un partit tranquil per a Institut Jarque i els seus seguidors. Però res més lluny de la realitat, perquè una paràlisis anotadora es va apoderar dels de la Ribera i en 10 minuts Torrent assestava un parcial de 22-2 que els permetia anar-se’n al descans 11 punts per dalt (31-20) i a tan sols 5 punts de fer-se amb l’eliminatòria.

Villa i Fèlix que per absència de l’entrenador titular, Toni Salom, formaven un tàndem de luxe per dirigir els infantils, recomposaren els ànims i l’ordre de l’equip al vestidor, que en l’inici del sisé temps aconseguia reduir el desavantatge a 8 punts (38-30), marcador que si no podia resultar completament tranquilitzador, al menys donava bones senyals pel canvi de tendència respecte als últims minuts de la primera part. Però els local encara no havien renunciat a estar en la final i amb un altre parcial de 8-0 deixaven l’electrònic en 46-33 a la fi d’eixe mateix període. Institut Jarque semblava una nova víctima de la maledicció de les semifinals que ha afectat als equips del club tant en esta temporada com en la anterior.

Però esta vegada els nostres infantils van ser capaços de trencar el malefici i en 5 minuts espectaculars, en que no van permetre cap llançament fàcil als locals, al temps que atacaven l’anella contrària amb decisió, aconseguien un parcial de 0-10 que deixava el marcador 46-43 i els permetia encarar l’últim temps quasi amb els deures fets.

Després de la gran remuntada i allunyats alguns fantasmes, en estos últims 5 minuts Institut Jarque es va dedicar a gestionar el seu avantatge en el comput global, allargant les possessions al màxim i esperant que transcorregueren els segons.

Enhorabona a tot els jugadors i quadre tècnic per esta gran temporada. El treball realitzat durant tot l’any ha tingut la grata recompensa de jugar una final i ara no més ens queda que afrontar-la amb la mateixa convicció que esta semifinal i gaudir d’ella.

Este dissabte el nostre equip infantil INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA es juga la possibilitat de jugar la Fase d’Ascens a Categoria Autonòmica davant el C.B. BENIFAIÓ. 

Els dos equips arriben a l’última jornada de la competició amb 17 victòries i 4 derrotes i es juguen la tercera plaça del Grup B de Preferent que dona dret a jugar la fase d’ascens amb els millors classificats dels altres grups, tot un premi per al club i una excel·lent recompensa al treball que Toni Salom i els seus jugadors han realitzat al llarg de la temporada. 

EQUIP!!!

La gran cita és a les 10:45 al Fontana Mogort. Esperem la vostra presència al per a ajudar els nostres xicons en la lluita per la conquesta de la màxima categoria.

Estos 8 magnífics i algun altre que no està a la foto vos esperen dissabte!

 N.B. XÀTIVA 76 – INSTITUT JARQUE 71

(16-9 / 7-11 / 11-7 / 8 -8 / 7-9 / 8-5 / 11-9 / 9-13) 

L’encontre d’Institut Jarque a la Ciutat de l’Esport de Xàtiva tornava a resultar un dels més apassionants de la temporada. El resultat a penes podia tindre repercussió en la classificació final perquè una victòria, sempre que no fora per més de 15 punts no servia per a millorar el tercer lloc, ni la derrota apartava els nostres de jugar la fase d’ascens, a expenses del decisiu duel contra Benifaió. No obstant, jugar contra Xàtiva era una ocasió inmillorable per comprovar l’estat de forma dels xicons de Toni Salom, jugar un bon partit i arribar carregats de moral a l’acte final del 21 d’abril.

Carlos va inaugurar el seu recital anotador amb la primera cistella del partit però ràpidament els locals cobraven avantatge gràcies al domini baix l’anella del seu pivot núm. 15 Ivan Vila. La pressió xativenc dificultava enormement l’eixida de baló dels alzirenys que insistien en trencar-la amb bot. Les pèrdues de baló eren implacablement aprofitades pel Xàtiva, acabant els primers cinc minuts 16-9, amb tots els punts alzirenys aconseguits per Carles Hungria. Amb un nou quintet, Institut Jarque reaccionava, trencava la pressió local i amb les anotacions dels dos Miquels (5 punts Nadal i 6 Sanjuan) arribaven a ficar-se un punt per dalt (19-20), si bé Xàtiva aconseguia recuperar i acabar el primer quart de nou per davant (23-20). La igualtat va continuar en el tercer temps fins que en l’últim minut dos cistelles consecutives dels locals tornaven la diferència als 7 punts.

Res no va canviar en el quart període: Xàtiva intentava posar terra pel mig però de nou Carles liderava l’atac del seu equip i tornava a anotar els 8 punts del període per anar-se’n al descans sense que la distància al marcador ni augmentara ni es reduïra (42-35).

Institut Jarque jugava a un bon nivell i plantava cara al líder del grup. El partit estava obert però la preocupació de l’entrenador alzireny estava en les personals. A causa de les lesions de Ferran i Omar l’equip comptava tan sols amb 8 jugadors i Pau, un dels jugadors més actius en defensa ja en tenia 4, fet que obligava a Toni Salom a reservar-lo per al final de partit.

Bona va ser l’eixida d’Alzira en la represa. La seua pressió posava en problemes als de casa i amb 5 punts consecutius de Miquel Sanjuan es posava tan sols a dos punts (42-40), però de nou quan semblava que els blaugrana estaven en disposició de pegar-li la volta al partit cometien alguna errada en defensa que era sempre aprofitada per Xàtiva per detindre l’avanç dels visitants, i així ho va fer durant el sisé i seté període al final del qual s’arribava 68-58. A falta de tan sols 5 minuts el partit s’havia posat molt complicat per a Institut Jarque.

Tot i això, els nostres decidiren cremar les naus en el vuité i definitiu temps i aprofitant que dos dels seus jugadors grans estaven amb 4 personals, tingueren una eixida fulgurant que els tornava a posar a 3 punts (68-65). Però a Xàtiva no se li pot donar ninguna facilitat perquè es un conjunt que, a banda del seu poder físic, juga sempre molt concentrat en el partit, de manera que tot i no estar molt encertat des de la línia de tir lliures (va transformar 1 de 5 en este últim temps) tornava a ficar-se 6 punts dalt (71-75), diferència que es mantindria amb intercanvi de cistelles fins al 77-71 final que proclamava matemàticament al N.B. Xàtiva com a campió del grup B de Preferent. 

Tot i fer un bon partit, disputat fins als últims instants, amb menció especial per a Carles i Miquel Sanjuan, que entre els dos transformaren 53 punts (30 i 23 respectivament), a Institut Jarque li va faltar una mica més per guanyar al líder. Una mica més de tensió i atenció en defensa, una mica més de decisió per part d’alguns jugadors per atacar l’anella, una mica més de concentració en els moments en què el partit semblava que es posava de cara i una mica més d’encert en el llançament de tirs lliures (13 de 32). 

Tot i no poder guanyar l’equip va donar bones sensacions i com comentàvem al principi, el resultat no l’impedix continuar somniant en jugar la fase d’ascens, però això si, encara falta una mica: guanyar l’últim partit.

N.B. ALZIRA GRANA 22 – C.B. CULLERA 21

(3-6 / 4-2 / 2-2 / 2-1 / 3-0 / 4-1 / 2-9 / 2-0) 

Després de les bones sensacions mostrades dimecres a la pista de Genovés malgrat la derrota, el partit contra Cullera es presentava com una ocasió perfecta per aconseguir la cinquena victòria de la temporada al temps que confirmar la millora de l’equip jugant un bon partit de bàsquet, però el ben cert és que els dos objectius no s’aconseguiren. 

Possiblement degut a la cómoda victòria aconseguida en el partit d’anada (37-48) els Grana van eixir molt confiats, intentant una pressió que per la falta d’intensitat no arribava mai a furtar balons. Els de Cullera que comptaven amb tres jugadors alts mostrava una certa milloria respecte al joc de la primera volta i aprofitava la feblesa defensiva alzirenya per guanyar el primer parcial a base de cistelles esporàdiques. Com que el nostre infantil era incapaç d’accelerar el ritme de partit i les imprecisions eren contínues, Cullera va anar per davant tot el temps fins poc abans del descans en què Alzira igualava el tanteig amb un paupèrrim 11-11. 

Al començament de la segona meitat una lleugera millora en defensa impedia més cistelles fàcils als visitants, i encara la lentitud en atac i les dificultats per a trencar la defensa en zona contrària a la fi del sisé parcial els de Vicent Hervàs portaven un avantatge de 6 punts (18-12), diferència estreta però quasi insalvable tal i com discorria el partit i la sequera anotadora de tots dos equips. 

Malauradament el Grana ha tornat a relaxar-se, amb noves errades defensives i un mal balanç que oferien al contrari cistelles fàcils al contratac. Esta mala dinàmica a provocat un parcial de 2-9 en el seté període i que s’afrontaren els cinc últims minuts 1 punt per baix. Arribats ací, la relaxació de molts moments es va transformar en nerviosisme, la por a perdre un partit que es considerava guanyat tenallava els nostres i la cistella contrària es feia cada volta més xicoteta. Una cistella de Damian després de capturar un rebot a falta quasi de tres minuts servia per a tornar a posar Alzira per davant i a la fi per a donar-li la victòria ja que ningú dels dos equips va ser capaç de moure el marcador en tot eixe temps.

Un triomf que no passarà a la història.

INSTITUT JARQUE 67 – 59 ESCOLAPIOS

(4-4 / 12-3 / 6-9 / 4-7 / 10-6 / 7-13 / 16-8 / 7-9)

Després de la tensió viscuda durant els últims minuts del partit disputat per l’Infantil Grana esperavem que el primer equip infantil ens deparara un partit més tranquil, i si bé el partit disputat contra Escolapios no va tindre un final tan angoixós com l’anterior, tampoc va estar exempte de dificultats.

Després d’uns primers cinc minuts molt igualats en que Institut Jarque no aconseguia fer-se amb el control del partit, els alzirenys començaren a carburar en el segon temps en que protegint gelosament la seua cistella i amb les ràpides penetracions de Jorge i Ferran se n’ anaven 9 punts dalt (16-7). La bona dinámica va continuar en els primers minuts del tercer período en que la fluidessa ofensiva permetia als locals escapar-se de 15 punts (23-8). Però una baixada en la tensió del joc propiciava que Escolapios endossara un parcial de 0-8. Els visitants que son un bon equip amb uns quants jugadors interessants, continuaren retallant diferències fins al descans al qual s’arribava 27-23 i amb tot per decidir.

Miquel Nadal i Omar foren protagonistas en la represa, repartint-se entre els dos els 10 punts de l’equip en el cinqué temps que es tancava amb Institut Jarque de nou 8 punts per dalt. Però quan el partit semblava ja encarrilat, Escolapios neutralizava les anotacions de Carlos i Jorge i tornava a reduir diferències a base de lluita i més intensitat en el joc fins a igualar a 48 als 3 minuts del seté temps. Començava un nou partit. Afortunadament els blaugrana despertaren a temps de la seua letàrgia, provocada per un excés de confiança i amb anotacions d’Omar que va signar un impecable 6 de 6, Carlos i Miquel Sanjuan, tornaven a donar un acceleró aconseguint un parcial de 12-2 en dos minuts que els permetia afrontar l’últim temps amb 10 punt d’avantatge (60-50).

Com si ja tingueren la feina feta els de Toni Salom tornaren a deixar-se portar en els minuts finals i com que Escolapios no es resignava a perdre el partit va continuar lluitant fins a l’últim instant, esforç que si be no fou suficient per emportar-se la victoria, al menys li va servir per guanyar l’últim parcial.

Irregular partit d’Institut Jarque que amb una pobra actitud i jugant a ràfegues va acabar emportant-se el triomf , per altre costat escasa recompensa la d’Escolapios que després de bregar durant tot el partit i haver perdut només 3 dels 8 temps parcials va acabar derrotat.

Ocasió perduda pels nostres jugadors per a demostrar a la resta d’equip capdavanters la seua fam per competir. Esperem que la recuperen abans de la fi de la temporada.