Archivo de la categoría ‘Infantil Instituto Jarque’

INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 52 – C.B. MARCELINA BENIFAIÓ 77

(1-14 / 11-4 / 4-4 / 4-12 / 9-3 / 7-19 / 5-11 / 11-10)

Ambient de gala a la graderia del Fontana Mogort, amb una sorollosa presència de seguidors de Benifaió, per a presenciar el duel final de la lliga en què Institut Jarque i C.B. Marcelina es jugaven l’última plaça per jugar la fase d’ascens a Categoria Autonòmica.

Molts amics del NBAlzira animaren a l'equip des de la grada.

Després d’un tir lliure transformat per Omar que significava el primer punt del partit, Benifaió va agafar el comandament, imposant la seua superioritat física i sobre tot aprofitant les concesions defensives dels locals, encabotats en donar la benvinguda a l’equip rival i la seua parròquia amb uns quants regals que aquells acceptaren de bona gana. Als alzirenys, tremolosos com un flam, els cremava el baló a les mans, i pel contrari Benifaió funcionava com una màquina perfectament engreixada en un primer temps que va acabar amb el tràgic balanç de 1-14. Pitjor començament, impossible.

Els blaugrana començaren a trobar el bon camí en el segon període en què aconseguien reduir la diferència a 6 punts (12-18) que es mantenia en el tercer (16-22) però l’assenyalament de la tercera personal a Miquel Sanjuan significava una dificultat afegida, per si encara no hi havien poques, per als alzirenys. La notable recuperació dels nostres va quedar ralentitzada al no saber com atacar la dura defensa rival que no dubtava a fer tantes personals com fora necessari perquè el seu oponent errava un tir lliure darrere altre (0 de 5 en el quart temps). Per contra el jugador clau del partit, Alvaro Martínez, liderava el seu equip i tornava a estirar la diferència a 14 punts a l’arribar al descans (20-34).

Després del pas pels vestidors Institut Jarque va eixir disposat a pegar-li la volta al partit i tornava a acostar-se a 8 punts (29-37), distància que no era més reduïda pel desencert en els tirs lliures que ja començava a ser un mal crònic (1 de 8 en estos cinc minuts).

La tragèdia que va començar a tramar-se en el primer temps va tindre un desenllaç avançat en el sisé. Mentre els alzirenys continuaven fallant tirs lliures i augmentat tant el seu grau d’ansietat com la desesperació de la grada, Benifaió continuava fort en defensa i clarivident en atac, portant el partit, tant per mèrits propis com per demèrits dels amfitrions, a un punt de no retorn (36-56) en que l’equip visitant ja es veia lluitant per una plaça a autonòmica.

La mateixa tendència va continuar en el seté període i només en el que tancava el partit quan, per fi!, els locals aconseguien transformar un quants tirs lliures, (5 de 6), i detindre un Benifaió que, com una regió que jo conec, “avançava a marxa triomfal”.

Duríssima derrota per als de Toni Salom que van acusar en excés les baixes de Pau i Ferran que ben segur haguéren aportat el seu equip una major consistència defensiva.

L'equip agreix al públic el suport.

Sense deixar de reconéixer la justa victòria de Benifaió volem aportar un parell de dades. Un que mostra la diferent contundència en què s’empraren les dos defenses: 11 personals d’Alzira contra 29 de Benifaió. I un altre que posa de manifest el diferent grau d’encert en els tirs lliures: Benifaió 7 de 12 (58%), Alzira 14 de 42 (33%), i menys mal que en el vuité temps van transformar 5 de 6 perquè fins eixe moment portaven un raquític 25% (9 de 36). Així és impossible guanyar un partit contra un equip de la qualitat de Benifaió a qui donem l’enhorabona i desitgem la millor sort en la fase.

Als nostres xicons i el seu entrenador no podem deixar de reconéixer la gran temporada que han protagonitzat en la que han estat capaços de mantindre’ns la il·lusió fins l’última jornada.

I molts ànims que ara ve la Copa.