Després d’un parell de jornades triomfals, els dos infantils masculins tenien difícils compromisos a casa davant dos equips invictes i favorits per a aconseguir l’ascens de categoria. El rival de l’Infantil Femení tampco no resultaba més asequible: Ros Casares, primer classificat del grup.

Encara que tots tres donaren mostra del seu bon nivell de joc, cap d’ells pugué endur-se’n la victòria. Anem pel bon camí però encara hem de treballar molt per a ser els millors … I volem ser-ho.

 GRUPHAC ARQUITECTURA ALZIRA 42 – C.B. ALDAIA 73

(9-6 / 3-4 / 2-15 / 8-4 / 5-7 / 6-7 / 6-14 / 3-16)

Després de l’àmplia victòria obtinguda la jornada anterior els xics d’Alberto arrivaben amb la moral ben alta al primer compromís seriós de la temporada davant un altre conjunt invicte que havia derrotat Tavernes el dissabte anterior.

Es necesari rendir al més alt nivell els 40 minuts

Pau inaugurava el marcador amb un gran triple i, encara que la pressió individual no resultava tan efectiva con en els partits anteriors ja que els d’Aldaia savien evitar-la traguent el baló amb gran rapidessa, i malgrat algunes errades en el llançament, els nostres Infantils guanyaven el primer temps 9-6 i després de perdre el següent per la mínima, es mantenien 2 punts dalt després dels primers 10 minuts. La qualitat dels rivals posava en evidéncia que per a emportar-se la victòria hi hauria que apretar més en defensa i millorar l’encert en el tir.

Era necesari rendir al més alt nivell els 40 minuts però el primer baixó va arribar en el tercer període en el que nombroses perdudes de baló dels alzirenys i la ràpida eixida al contratac del visitants provocava un parcial de 2-15, posant-se Aldaia 11 punts amunt. A més a més començava a fer-se evident el domini dels de l’Horta en el rebot. Tot i així els arquitectes retallaven distàcies i s’arribava al descans amb 22-29 i el partit completament obert.

En el sisé temps arribaren a posar-se només a 4 punts (33-37)

En la continuació els nostres eixiren decidits a donar-li la volta al resultat i en el sisé temps arribaren a posar-se només a 4 punts (33-37) però els bons moviments ofensius i les posicions favorables de tir no acabaren traduint-se en anotacions i com que el rival no perdonava, a la fi d’este període tornava a guanyar de 10 punts.

El seté temps va acabar de decidir el partit. Els d’Aldaia continuaven aprofitant les errades dels locals per a guanyar el rebot i amb unes transicions fulgurants plantar-se en la cistella contrària sense apenes oposició. Després d’un parcial de 0-10 i un desavantatge de 18 punts (35-53) la victòria resultava practicament inabastable per als nostres. Així ho degué vore l’entrenador que va realitzar rotacions i nombrosos canvis en l’ultim període per a repartir minuts entre tots els jugadors.

Tot i reconeixer la merescuda victòria d’Aldaia, el resultat sembla enganyós perqué fins arribar a la segona meitat del seté temps l’encontre havia resultat molt igualat.

Així doncs, primera derrota de la temporada. Però no passa res, dissabte proper hi ha un altre partit exigent davant San José 97 on els de Gruphac podran demostrar que son capaços de competir amb els de dalt. Treballant amb dedicació durant la setmana i corregint errors es pot tornar al camí de les victòries.

NOU BASQUET ALZIRA GRANA 38 – MONTE SION TORRENT 79

MISSIÓ IMPOSSIBLE

L’infantil grana va caure contra el Monte Sión de Torrent, segon a la classificació, després d’un partit en que els nanos van aconseguir frenar les embestides del equip contrari en alguns periodes, perdent la concentració i deixant-los anar al marcardor en uns altres.

Davant la superior alçada i técnica dels pivots de Torrent (a destacar el seu nº 7), Kike va encomanar a Rubén Sanjuan que intentara parar-los el millor posible, però prompte es va carregar de faltes i va tindre que ser retirat. Així i tot, els tres primers periodes es va mantenir bé el ritme gràcies al bon quefer defensiu i a l’aportació ofensiva d’Omar amb 8 punts, perdent aleshores només 14-22. Altra cosa va ser el quart, al qual una mala actitud defensiva ens va fer arribar al descans ja amb un desavantatge important (18-36).

Després de la xarrada pertinent, es va plantar de nou cara al quint període, però es va caure novament en el desànim i la falta d’actitud en els dos següents (a pesar de les cistelles de Ferràn, màxim anotador) , arribant amb marcador de 31-72 a l’últim acte.

Un temps mort va fer vore als xicons que encara que ens guanyaren en altres aspectes, no ho devien fer mai en voluntat i velocitat. Açò unit a l’eliminació del seu millor home, va fer que s’aconseguira al menys mantenir les distàncies, arribant a la fí del encontré amb un 38-79, que si bé es abultat, dona idea dels progessos del grup, ja que el mateix contrari ens va batre amb moltíssima més facilita a la pretemporada.

Esperem que servisca aquest partit per a afrontar els propers amb més intensitat, pues es preveuen rivals complicats, que no imbatibles.