GRUPHAC ARQUITECTURA ALZIRA 77 – GEST. CLARAMUNT ESCOLAPIAS B 25

(9-2 / 2-6 / 2-4 / 9-5 / 6-4 / 22-0 / 17-2 / 10-2)

El equipo recuperó su nivel en la segunda mitad.

Els infantils del Gruphac Arquitectura iniciaven la segona volta de la temporada davant Escolapias “B“, equip situat a meitat de taula i contra el que no es podia fallar per a mantindre la posició de privilegi que ve ocupant el nostre primer equip infantil.

Sense massa lluïment però amb efectivitat l’Alzira s’imposava en el primer temps 9-2, però a partir d’eixe moment l’equip va caure en un estat de sopor que aprofitava Escolapias per guanyar els dos següents períodes,13-12 als quinze minuts, i avançar-se al marcador als dos minuts del quart temps (15-17). La desesperació d’Alberto Lahoz a la banqueta era patent i menys mal que un parcial de 7-0 feia que els seus jugadors arribaren al descans 5 punts per dalt (22-17). Jugant al tran-tran, amb excés de confiança i relaxació, Gruphac era una caricatura d’ell mateix, un equip mollet i previsible, confiat a les accions individuals dels seus jugadors. S’estava jugant amb foc.

L’esbroncada de l’entrenador al vestidor va trigar uns minuts en fer efecte. Després d’un altre període igualat en el que els locals aconseguien mantindre’s al capdavant gràcies a tres cistelles consecutives de Jesús, en el sisé temps es produïa la metamorfosi. Defensa agressiva, intensitat, pressió en tota la pista i contratac mortífer, els arquitectes per fi tornaven a oferir la seua millor versió aconseguint un parcial demolidor entre el sisé i seté temps: 29-2. Els últims cinc minuts resultaren un pur tràmit.

Resulta difícil entendre com un equip pot jugar de manera tan diferent abans i després del descans. Les xifres canten: 22-17 en el primer temps per 55-8 en la represa.

Escolapias es un equip amb bons jugadors però la majoria de primer any, amb menys experiència i físic que els que entrena Alberto. El desastre dels primers vint minuts es va poder adreçar més tard, però contra altres rivals més perillosos, uns pocs minuts d’indolència i relaxació significaran una irremissible derrota.

El Gruphac te davant l’oportunitat de lluitar per a classificar-se per a disputar la fase d’ascens a categoria autonòmica, situació que cap equip de la base a viscut durant les darreres temporades. Si no s’aconseguix, que siga perquè hi ha altres equips millors que el nostre, però no perquè no s’ha jugat amb l’aplicació i la intensitat necessària que este esport exigix.

N.B. ALZIRA GRANA 38 – C.B. GENOVÉS 62

(0-7 / 0-12 / 7-9 / 10-7 / 6-15 / 4-5 / 6-2 / 5-5)

Genovés dominó todos los aspectos del juego.

També l’Infantil Grana va oferir dos cares molt diferents en el seu partit contra Genovés, encara que no va tindre tanta sort com els seus companys del Gruphac. Els de la Costera, que tan sols han perdut dos partits en tota la primera volta, imprimiren un fort ritme de joc des de l’inici, mentre que els alzirenys no eixiren a la pista amb la concentració que exigia el difícil compromís. Com a resultat, després dels 10 primers minuts el caseller dels nostres encara estava a zero mentre que Genovés ja havia anotat 19 punts.

Es repetia la història de la setmana anterior contra Algemesí, però esta vegada contra un rival amb més potencial que no anava a deixar-se sorprendre.

A partir del tercer període el partit va resultar prou igualat. Els de Quique Camarena no es descoratjaren i començaren a jugar un nou partit, lluitant cada baló, corrent sense desmai i oferint moments de bon bàsquet. Llàstima que la taula no poguera esborrar de l’acta eixos 10 primers minuts!

Resulta encomiable com, quasi sense opcions de guanyar el partit, els Grana continuaren batent-se sense perdre-li mai la cara al partit, però també és cert que sense la “pájara” dels primers minuts haguérem vist un partit molt més igualat.

A treballar i a millorar els resultats de la primera volta que no ha estat gens malament!