C.B. LA ENCARNACIÓN 41 – GRUPHAC N.B. ALZIRA 64

(9-24 / 9-17 / 18-11 / 6-12)

En un gélid matí de diumenge el nostre cadet Gruphac ha guanyat al CB La Encarnación de Sueca en un partit que segurament no passarà a l’història. 

El partit va començar de manera acompasada, responent els blaugrana amb 6 punts a cada cistella local, de manera que als cinc minuts, s’arribava amb avantatge alzireny de 4-12. Per a sorpresa de tots, en eixe moment la taula, que no tenia molt clar de quina categoria era el partit que s’estava jugant, va xiular la fi del primer període com si d’un partit d’infantils es tractara. Assabentada la taula de que era un partit de cadets el rellotge es va tornar a posar en marxa i Gruphac sense fer ningun gran partit s’emportava el primer quart per 9-24, gràcies sobre tot a la bona monyica d’Alfred i al poc encert dels suecans que incapaços d’aprofitar la poca consistència defensiva del seu oponent, fallaren unes quantes cistelles fàcils. 

El segon quart va transcórrer de manera similar. Alberto anava menejant la banqueta per tal de buscar una major intensitat en el joc del seu equip i tot i que aquesta no va arribar, Gruphac s’en anava al descans amb un cómode avantatge de 23 punts (18-41). 

La Encarnación va demostrar ser un equip molt bregador i fidel als seus principis. Transcorreguts el minuts de descans va decidir complicar-li les coses al líder i després d’un intercanvi de cistelles, els blaugrana quedaren atrapats en la defensa en zona de manual que el rival li va plantejar des del minut 1 fins a la fi de l’encontre, i aquestos, capitanejat pel seu base que fent un alardó de capacitat física va estar en pista quasi bé tot el partit, endosaven un parcial de 10-0 que deixava el marcador 32-48 per a alegria i rebombori de la sorollosa afició local. La deseperació d’Alberto anava en augment al vore no sols l’incapacitat dels seus jugadors per trencar la zona sino, sobre tot, la pasivitat defensiva que permetia contratacs i cistelles fàcils, que ara La Encarnación apenes errava. 

Un parcial de 0-6 a l’inici de l’ultim quart tornava a posar a Gruphac novament més de 20 punts per dalt (35-58) i encara que l’entrenador alzireny ho va intentar tot, fins canviar de colp els cinc jugadors en pista, el partit va continuar amb la mateixa tónica fins a la seua fi, amb l’entusiasme dels locals per reduir la diferència i l’apatia dels visitants, que semblaven satisfets amb la renda de 23 punts que ja havien alcançat i que es va mantindre fins que l’àrbitre xiulà la fi d’este encontre que, com hem dit abans, amb tota probabilitat no apareixerà al llibre que Toni Araque algun dia publicarà sobre l’història del bàsquet alzireny.

Una nova victòria al cap i a la fi, important i valuosa com totes, però per a un equip líder com Gruphac, el nivell d’exigéncia deu ser més alt.

Esperem que abans d’anar-se’n de vacances els xicons d’Alberto ens brinden un partit amb el ritme i intensitat que ells son capaços de posar-hi perquè qualitat no els falta.