C.B. LA ENCARNACION 85 – N.B. ALZIRA GRANA 25
(16-3 / 14-2 / 4-2 / 10-1 / 7-2 / 11-3 / 5-10 / 18-2)
Poca història ha tingut el partit disputat entre C.B. La Encarnacion i nostre Infantil Grana. Des del salt inicial, els jugadors que entrena Vicent Hervàs semblaven més preocupats per altres coses -el canvi d’ubicació del partit en l’últim moment, la pista exterior, el vent i el fred, les cistelles, la bona classificació del rival- que en el partit mateix.
Vicent instruix als seus jugadors afectats pel fred
A diferència de l’últim partit en que l’equip va eixir molt concentrat a la pista, en esta ocasió ha estat ben al contrari. Davant la forta pressió plantejada pel rival els grana han mostrat una gran feblesa, perdent ràpidament el baló i sense apenes poder acabar jugades d’atac. El resultat a la fi del segon temps ja era prou contundent: 30-5.
No ha estat fins al tercer període quan els alzirenys s’han posat a defendre d’una manera més seriosa que l’encontre s’ha igualat, aprofitant-se també de l’ausència dels millors jugadors del rival. No obstant les errades han tornat en en el quart parcial i La Encarnacion ha aprofitat per estira encara més la diferència fins a 44-8.
Damian llança un tir lliure
Després del descans el N.B. Alzira ha intentat afrontar el partit començant de zero i l’equip ha experimentat una certa milloria, evitant cistelles fàcils i impedint els contratacs del rival, però això no ha sigut suficient per a superar a un rival que dominava el rebot tant defensiu com ofensiu i a cada atac gaudia sempre de varies opcions per acabar anotant amb facilitat.
El millor moment dels grana ha arribat en el seté període quan un parell de bones accions en atac han animat als nostres jugadors a traballar amb intensitat als dos costats de la pista i acabar guanyat este parcial. Però sembla que això no ha agradat al contrari que durant l’ultim període ha tornat a la defensa pressionant a tota la pista mentre que l’entrenador alzireny ha realitzat nombroses rotacions per a donar minuts als jugadors menys habituals. Així s’ha acabat amb l’àmplia diferència que a la fi del partit assenyalava el marcador (85-25).
Guillem defensa
Tot i les seus limitacions, este equip pot donar molt més de sí però per això serà menester comptar amb el convenciment i el treball de tots els jugadors. Com a nota positiva destacar la milloria experimentada durant la segona meitat del partit i els bons moviment en atac en eixe mateix període, provocant bones posicions de tir sense oposició. Llàstima de la falta d’encert en els llançaments.
Ànim i a seguir entrenant abans de les vacances de Nadal.
C.B. OLIVA 17 – INSTITUTO JARQUE 35
(2-2 / 5-4 / 0-6 / 3-4 / 0-4 / 2-6 / 1-6 / 4-3)
Estrany partit el disputat al flamant poliesportiu d’Oliva, sobre tot per la poca anotació dels dos equips, la més baixa dels dos en el que porten de temporada. La menor anotació d’Oliva havia estat la jornada anterior a la pista de Gandia en que arribaren al 37 punts (20 menys que hui), mentre que els alzirenys havien fet el seu registre més baix contra Escolapios en que anotaren 13 punts més. Mérit de les defenses o incapacitat dels atacs? Pensem que es deu en part a les dos coses, però també a que l’àrbitre o la taula semblaven tindre pressa i el rellotge a penes es va aturar durant el partit, de manera que aquest va acabar jugant-se en un temps record de menys d’una hora.També segurament per por a fer tard i que es gelara l’arròs, foren ben comptades les personals assenyalades i les vegades que els jugadors anaren a la línia de tirs lliures: 7 els alzirenys i 4 els d’Oliva. 
Els dos primer temps van estar molt igualats i les nombroses errades en les entrades a cistella dels alzirenys quan el més fàcil era anotar propiciaren que transcorreguts els 10 primers minuts, els locals anaren 1 punt per davant (7-6). En el tercer període la defensa blaugrana va poder mantindre la seua cistella a zero i de la mà de Ferran i Jorge, cobrava un lleuger avantatge de 5 punts (7-12) que s’estirava una miqueta més abans d’anar-se’n al descans (10-16). 
Després del descans, Toni Salom va ordenar una pressió 3-2 que va produir efecte, tornant a quedar-se els locals a zero, si be eren ara els de la Safor el que fallaven algunes situacions molt clares. Com que els d’Institut Jarque no estaven molt fins i el temps continuava volant, el parcial es va quedar en tan sols 0-4 i 10-20 a l’electrònic que com al Fontana Mogort, tampoc no es feia servir. Encara que la diferència no era excessiva, tal com es desenvolupava el partit, semblava insalvable ja que per a guanyar Oliva necessitava fer en tres períodes més punts dels què havia fet en el cinc anteriors al temps que evitar que els visitants els feren cap punt, cosa que no va ocórrer. La pressió alzirenya continuava ofegant l’eixida de baló als locals, sense fer un partit especial el domini dels blaugrana era cada vegada més evident i quan estàvem començant a disfrutar del joc, ens vam vore sorpresos per xiulit que indicava el final del partit quan el marcador assenyalava 14-35, com si d’un partit d’handbol es tractara. 
Novena victòria de la temporada que deixa Institut Jarque al més alt de la classificació empatat amb el N.B. Xàtiva. Si bé els resultats son excel·lents, l’equip presenta algunes carències que serà necessari corregir. El pitjor que podria fer seria creure-s’ho, i el millor, aprofitar els entrenaments fins a la represa de la Lliga per a seguir treballant, augmentar el ritme i la intensitat i millorar el joc col·lectiu.
Els infantils tornaran a la competició a partir del 14 de gener amb dos difícils compromisos davant Xàtiva i Benifaió. La situació d’este equip es inmillorable per a afrontar amb confiança i fam de victòria el que resta de temporada i acabar ocupant-ne un dels llocs que dona dret a jugar la fase d’ascens, però encara queden molts partits per jugar i altres equips venen darrere amb el mateix objectiu.
Bon Nadal!
