C.B.M. BENIFAIÓ 65 – 59 INSTITUTO JARQUE

(14-6 / 8-5 / 9-4 / 11-6 / 4-13 / 8-9 / 4-9 / 11-16)   

Després de perdre l’imbatibilitat dijous davant Xàtiva l’Institut Jarque tenia un altre difícil examen en la pista de Benifaió en el que no va ser capaç de traure una bona nota. 

Existia la preocupació de que la derrota de dijous, en un partit en què sense realitzar un gran joc, l’equip no li va perdre mai la cara al líder, afectara la moral dels jugadors. No sabem si eixe va ser el motiu però els alzirenys protagonitzaren una primera part per a oblidar, amb una gran feblesa defensiva i poca decisió per atacar l’anella contrària. Després d’arribar amb el marcador igualat a 6 al minut 3 els locals aconseguien un parcial de 8-0 que els permetia acabar el primer període amb eixa mateixa diferència. A partir d’ahí la distància entre els dos equips no va fer més que engrandir-se.

Els blaugrana semblaven ànimes en pena, sense el coratge suficient per detindre un rival que a més de superar-los físicament, jugava amb més intensitat i no dubtava a cometre personals per defendre les poques arrancades d’Institut Jarque. Benifaió s’imposava en tots els parcials i se n’anava al descans amb una amplia renda de 21 punts (42-21). 

Tant el resultat com l’actitud mostrada pels equips deixava pocs motius per a l’optimisme però el record del partit de Tavernes en que es remuntaren 29 punts encara deixava un xicotet raig d’esperança. 

Un altra vegada el “sermó” de Toni Talens va fer efecte en els seus deixebles que eixiren amb un altra actitud i guanyant amb claredat el cinqué temps començaven a retallar distàncies (46-34). 

En el sisé temps es va produir l’eliminació de Pau per cinc personals però també de Josep Puerto, un dels millors jugadors locals que estava mantenint un aspre duel amb Miquel Sanjuan. S’havien acabat les concessions defensives i les anotacions de Carlos i Jorge havien reduït la diferència a tans sols 8 punts però un triple sobre la botzina de Benifaió la tornava a deixar en 11 (54-43) a la fi del sisé període. 

Els locals continuaven emprant-se al límit i carregant-se de personals i com a conseqüència un altre dels seus jugadors alts se n’anava a la banqueta. Institut Jarque continuava xafant l’accelerador i arribava als cinc últims minuts només 6 punts baix (58-52). Era difícil però no impossible.

Continuant amb la roda d’eliminacions, Miquel Sanjuan es veia obligat a abandonar la pista abans de la fi del partit, quedant la direcció del joc en els últims i definitius minuts en les mans de Josep, el jugador més jove de l’equip. Un parcial de 0-8 amb anotacions de Jorge i Aparisi, els dos millors del partit per part alzirenya, aconseguien la igualada a 58 a falta de menys de 3 minuts. Semblava que podiem viure un altra remuntada heróica però en eixe moment semblà acabar-se la gasolina i finalment Benifaió es va refer per a impedir que un partit que al descans semblava clarament decantat al seu favor se li escapara de les mans. 

El partit va tindre dos parts completament diferents, amb Benifaió imposant-se en tots els períodes de la primera mitat i Institut Jarque fent el propi en tots els de la segona. 

Si alguna conclusió positiva es pot traure del partit és que els nostres Infantils foren capaços de sobreposar-se i malgrat un marcador desfavorable lluitaren fins a la fi. Una llàstima que la falta d’actitud en els vint primers minuts en que literalment “llançaren el partit al fem” tinguera com a consecuència que la primera volta s’acabe amb dos derrotes. 

Tot i aixó el balaç es ampliament positiu i deixa l’equip en disposició de continuar lluitant amb Xàtiva, Tavernes, Gandia i el propi Benifaió les places per a la fase d’ascens.

C.B.M. MARCELINA 60 – 30 N.B. ALZIRA GRANA

(8-0 / 6-6 / 16-2 / 5-7 / 2-6 / 9-4 / 8-2 / 6-3)   

Despres de la milloria en el entrenaments durant de la semana l’Infantil Grana acudia també a Benifaió amb l’intenció d’aconseguir la tercera victoria de la temporada. Com en molts partits esta temporada els de Vicent Hervàs entraren al partit dormits, amb molta precipitació per a superar la pressió contrària, sense trobar el passe fácil i perdent molts balons, rebent un parcial de 8-0 a la fi dels 5 primers minuts.

Els alzirenys notaren una xicoteta millora en el seu joc, augmentant el nivel defensiu i arribant a posar-se 10-6, però amb dues cistelles del contrari abans d’acabar el período servien als locals per a igualar el parcial (6-6) i recuperar l’avantatge de 8 punts.

La milloria no durà molt de temps ja que en el tercer temps els nostres encaixaren el parcial més dur del partit amb un 16-2, gràcies a les facilitats donades al contrari que tan sols amb contraatacs i cistelles fàcils en errades defensives nostres ha estirat la diferència fins al 30-8.

Els grana tornàren a oferir una bona imatge en el quart periode que guanyaven per 5-7, deixant el marcador 35-15.

La represa del partit no va sentar molt be als locals i els nostres aprofitaren per a agafar aire i finalitzar el periode amb l’esperança de lluitar encara pel partit retallant la diferència 4 punts (2-6 en el parcial). El sisè període ha sigut també igualat, però un triple a l’última possessió local ha fet que se l’emporten per 9-4.

Però la irregularitat dels nostres infantils va tornar a apareixer en el dos últims períodes que se decantaven cap als de casa per 8-2 i 6-3, deixant el marcador amb un clar 60-30.

La nota positiva del partit va ser la bona actuació dels nostres per moments, amb Ernesto liderant l’anotació dels alzirenys (7 punts), però encara n’hi ha que millorar moltes coses, principalment la capacitat de mantindre el mateix ritme de joc durant tot el partit, aspecto que caldrà treballar per a obtindre més victòries en la segona volta que començarà dissabte que ve.

Felicitats al Benifaió, un equip amb jugadors sense massa envergadura però amb un bon nivell técnic general on el col·lectiu prima sobre les individualitats.