N.B. ALZIRA GRANA 22 – C.B. CULLERA 21

(3-6 / 4-2 / 2-2 / 2-1 / 3-0 / 4-1 / 2-9 / 2-0) 

Després de les bones sensacions mostrades dimecres a la pista de Genovés malgrat la derrota, el partit contra Cullera es presentava com una ocasió perfecta per aconseguir la cinquena victòria de la temporada al temps que confirmar la millora de l’equip jugant un bon partit de bàsquet, però el ben cert és que els dos objectius no s’aconseguiren. 

Possiblement degut a la cómoda victòria aconseguida en el partit d’anada (37-48) els Grana van eixir molt confiats, intentant una pressió que per la falta d’intensitat no arribava mai a furtar balons. Els de Cullera que comptaven amb tres jugadors alts mostrava una certa milloria respecte al joc de la primera volta i aprofitava la feblesa defensiva alzirenya per guanyar el primer parcial a base de cistelles esporàdiques. Com que el nostre infantil era incapaç d’accelerar el ritme de partit i les imprecisions eren contínues, Cullera va anar per davant tot el temps fins poc abans del descans en què Alzira igualava el tanteig amb un paupèrrim 11-11. 

Al començament de la segona meitat una lleugera millora en defensa impedia més cistelles fàcils als visitants, i encara la lentitud en atac i les dificultats per a trencar la defensa en zona contrària a la fi del sisé parcial els de Vicent Hervàs portaven un avantatge de 6 punts (18-12), diferència estreta però quasi insalvable tal i com discorria el partit i la sequera anotadora de tots dos equips. 

Malauradament el Grana ha tornat a relaxar-se, amb noves errades defensives i un mal balanç que oferien al contrari cistelles fàcils al contratac. Esta mala dinàmica a provocat un parcial de 2-9 en el seté període i que s’afrontaren els cinc últims minuts 1 punt per baix. Arribats ací, la relaxació de molts moments es va transformar en nerviosisme, la por a perdre un partit que es considerava guanyat tenallava els nostres i la cistella contrària es feia cada volta més xicoteta. Una cistella de Damian després de capturar un rebot a falta quasi de tres minuts servia per a tornar a posar Alzira per davant i a la fi per a donar-li la victòria ja que ningú dels dos equips va ser capaç de moure el marcador en tot eixe temps.

Un triomf que no passarà a la història.

INSTITUT JARQUE 67 – 59 ESCOLAPIOS

(4-4 / 12-3 / 6-9 / 4-7 / 10-6 / 7-13 / 16-8 / 7-9)

Després de la tensió viscuda durant els últims minuts del partit disputat per l’Infantil Grana esperavem que el primer equip infantil ens deparara un partit més tranquil, i si bé el partit disputat contra Escolapios no va tindre un final tan angoixós com l’anterior, tampoc va estar exempte de dificultats.

Després d’uns primers cinc minuts molt igualats en que Institut Jarque no aconseguia fer-se amb el control del partit, els alzirenys començaren a carburar en el segon temps en que protegint gelosament la seua cistella i amb les ràpides penetracions de Jorge i Ferran se n’ anaven 9 punts dalt (16-7). La bona dinámica va continuar en els primers minuts del tercer período en que la fluidessa ofensiva permetia als locals escapar-se de 15 punts (23-8). Però una baixada en la tensió del joc propiciava que Escolapios endossara un parcial de 0-8. Els visitants que son un bon equip amb uns quants jugadors interessants, continuaren retallant diferències fins al descans al qual s’arribava 27-23 i amb tot per decidir.

Miquel Nadal i Omar foren protagonistas en la represa, repartint-se entre els dos els 10 punts de l’equip en el cinqué temps que es tancava amb Institut Jarque de nou 8 punts per dalt. Però quan el partit semblava ja encarrilat, Escolapios neutralizava les anotacions de Carlos i Jorge i tornava a reduir diferències a base de lluita i més intensitat en el joc fins a igualar a 48 als 3 minuts del seté temps. Començava un nou partit. Afortunadament els blaugrana despertaren a temps de la seua letàrgia, provocada per un excés de confiança i amb anotacions d’Omar que va signar un impecable 6 de 6, Carlos i Miquel Sanjuan, tornaven a donar un acceleró aconseguint un parcial de 12-2 en dos minuts que els permetia afrontar l’últim temps amb 10 punt d’avantatge (60-50).

Com si ja tingueren la feina feta els de Toni Salom tornaren a deixar-se portar en els minuts finals i com que Escolapios no es resignava a perdre el partit va continuar lluitant fins a l’últim instant, esforç que si be no fou suficient per emportar-se la victoria, al menys li va servir per guanyar l’últim parcial.

Irregular partit d’Institut Jarque que amb una pobra actitud i jugant a ràfegues va acabar emportant-se el triomf , per altre costat escasa recompensa la d’Escolapios que després de bregar durant tot el partit i haver perdut només 3 dels 8 temps parcials va acabar derrotat.

Ocasió perduda pels nostres jugadors per a demostrar a la resta d’equip capdavanters la seua fam per competir. Esperem que la recuperen abans de la fi de la temporada.