N.B. XÀTIVA 76 – INSTITUT JARQUE 71
(16-9 / 7-11 / 11-7 / 8 -8 / 7-9 / 8-5 / 11-9 / 9-13)
L’encontre d’Institut Jarque a la Ciutat de l’Esport de Xàtiva tornava a resultar un dels més apassionants de la temporada. El resultat a penes podia tindre repercussió en la classificació final perquè una victòria, sempre que no fora per més de 15 punts no servia per a millorar el tercer lloc, ni la derrota apartava els nostres de jugar la fase d’ascens, a expenses del decisiu duel contra Benifaió. No obstant, jugar contra Xàtiva era una ocasió inmillorable per comprovar l’estat de forma dels xicons de Toni Salom, jugar un bon partit i arribar carregats de moral a l’acte final del 21 d’abril.
Carlos va inaugurar el seu recital anotador amb la primera cistella del partit però ràpidament els locals cobraven avantatge gràcies al domini baix l’anella del seu pivot núm. 15 Ivan Vila. La pressió xativenc dificultava enormement l’eixida de baló dels alzirenys que insistien en trencar-la amb bot. Les pèrdues de baló eren implacablement aprofitades pel Xàtiva, acabant els primers cinc minuts 16-9, amb tots els punts alzirenys aconseguits per Carles Hungria. Amb un nou quintet, Institut Jarque reaccionava, trencava la pressió local i amb les anotacions dels dos Miquels (5 punts Nadal i 6 Sanjuan) arribaven a ficar-se un punt per dalt (19-20), si bé Xàtiva aconseguia recuperar i acabar el primer quart de nou per davant (23-20). La igualtat va continuar en el tercer temps fins que en l’últim minut dos cistelles consecutives dels locals tornaven la diferència als 7 punts.
Res no va canviar en el quart període: Xàtiva intentava posar terra pel mig però de nou Carles liderava l’atac del seu equip i tornava a anotar els 8 punts del període per anar-se’n al descans sense que la distància al marcador ni augmentara ni es reduïra (42-35).
Institut Jarque jugava a un bon nivell i plantava cara al líder del grup. El partit estava obert però la preocupació de l’entrenador alzireny estava en les personals. A causa de les lesions de Ferran i Omar l’equip comptava tan sols amb 8 jugadors i Pau, un dels jugadors més actius en defensa ja en tenia 4, fet que obligava a Toni Salom a reservar-lo per al final de partit.
Bona va ser l’eixida d’Alzira en la represa. La seua pressió posava en problemes als de casa i amb 5 punts consecutius de Miquel Sanjuan es posava tan sols a dos punts (42-40), però de nou quan semblava que els blaugrana estaven en disposició de pegar-li la volta al partit cometien alguna errada en defensa que era sempre aprofitada per Xàtiva per detindre l’avanç dels visitants, i així ho va fer durant el sisé i seté període al final del qual s’arribava 68-58. A falta de tan sols 5 minuts el partit s’havia posat molt complicat per a Institut Jarque. 
Tot i això, els nostres decidiren cremar les naus en el vuité i definitiu temps i aprofitant que dos dels seus jugadors grans estaven amb 4 personals, tingueren una eixida fulgurant que els tornava a posar a 3 punts (68-65). Però a Xàtiva no se li pot donar ninguna facilitat perquè es un conjunt que, a banda del seu poder físic, juga sempre molt concentrat en el partit, de manera que tot i no estar molt encertat des de la línia de tir lliures (va transformar 1 de 5 en este últim temps) tornava a ficar-se 6 punts dalt (71-75), diferència que es mantindria amb intercanvi de cistelles fins al 77-71 final que proclamava matemàticament al N.B. Xàtiva com a campió del grup B de Preferent.
Tot i fer un bon partit, disputat fins als últims instants, amb menció especial per a Carles i Miquel Sanjuan, que entre els dos transformaren 53 punts (30 i 23 respectivament), a Institut Jarque li va faltar una mica més per guanyar al líder. Una mica més de tensió i atenció en defensa, una mica més de decisió per part d’alguns jugadors per atacar l’anella, una mica més de concentració en els moments en què el partit semblava que es posava de cara i una mica més d’encert en el llançament de tirs lliures (13 de 32).
Tot i no poder guanyar l’equip va donar bones sensacions i com comentàvem al principi, el resultat no l’impedix continuar somniant en jugar la fase d’ascens, però això si, encara falta una mica: guanyar l’últim partit.
Benifaio es el partit important, ahi es quan toca patir!