INFANTILS: EL GRANA CAU DAVANT SUECA I INSTITUT JARQUE SUA PER A GUANYAR MARTINEZ VALLS

INFANTIL GRANA N.B. ALZIRA 30 – SUECA COPYMAT 62

(0-11 / 6-2 / 1-8 / 4-10 / 4-8 / 4-9 / 6-7 / 5-7)

El partit va estar marcat per la superioritat en alçada de l’equip suecà.

Després de la victoria aconseguida a Cullera la jornada anterior, els nostres infantils rebien la visita del Sueca Copymat, un dels equips de la part alta de la classificació.

Des del primer moment va quedar patent la superioritat en alçada de l’equip suecà, especialment el seu jugador nº 22 (possiblement el jugador més alt de la categoria) fet que al llarg del partit va marcar diferències amb la captura de rebots, intimidació i punts fàcils des de baix la cistella. Tot açò, juntament amb la mala eixida dels Grana, amb pèrdues de balons fàcils que afavorien els ràpids contratacs del contrari, donaren a Sueca un clar avantatge ja en el primer temps.

En la segona meitat els infantils van millorar en l’apartat ofensiu amb una millor circulació de baló.

En el segon, l’equip començà a correr més que el rival, sent més agressiu cap a la cistella contraria i no concedint cistelles fàcils, cosa que els va permetre reduir diferències. Malauradament, esta millora tan sols va durar cinc minuts, perquè els altres períodes abans del descans foren de clar domini visitant, al igual que el primer, amb cistelles fàcils, trencant la defensa pel centre i anotant tirs des de prop.

En la segona meitat el Nou Bàsquet Alzira va millorar en l’apartat ofensiu amb una millor circulació de baló. Si bé els parcials foren sempre prou apretats la poca actitud defensiva, amb lentitud de cames i falta d’ajudes, no va impedir que Sueca s’emportara el partit sense massa complicacions.

A destacar el gran partit de Damian amb 8 punts i juntament amb Omar, màxim anotador de l’equip, malgrat la diferència d’alçada no li va perdre la cara al pivot nº 22. Rebosant d’entrega i intensitat ens està demostrant que amb treball als entrenaments arriben els resultats.

A seguir treballant, xiquets, que ningú vos ha de regalar cap victòria.

INSTITUTO JARQUE 79 – MARTINEZ VALLS 58

(16-6 / 11-9 / 7-4 / 8-10 / 8-14 / 9-6 / 8-2 / 12-7)

Carlos Hungría va liderar a l'infantil Instituto Jarque cap a la victòria.

Després de la gran victòria aconseguida dimecres a Tavernes, el nostre primer equip infantil rebia la visita del Martínez Valls, un partit assequible, mirant la classificació del rival, però que podia tindre trampa.

Esta vegada els alzirenys eixiren ben ficats en el partit, amb Carlos molt decidit a enfilar la cistella contrària, i després dels primers cinc minuts ja anaven 10 punts dalt. En el segon temps Institut Jarque continuava dominant amb un avantatge sempre superior als 10 punts, però continuava mostrant una escassa consistència defensiva que permetia als d’Ontinyent anotar moltes cistelles fàcils.

Ferran i Carles es repartien les anotacions en el tercer període i augmentaven a 15 punts la diferència que es veia reduïda a 13 a l’anar-se’n al descans (42-39).

Quan tots esperàvem que el partit acabara trencant-se definitivament en la represa, es feren més patents les febleses defensives i la poca actitud en el rebot, circumstàncies que Martínez Valls explotava per reduir la distància a 7 punts i ficar-se de nou plenament en el partit.

Miquel Sanjuan enfila la cistella del Martínez Valls.

A poc de començar el sisé temps una cistella de Mancebo, el jugador num 15 i màxim anotador del seu equip, acostava el seu equip a tan sols 5 punts (50-45) que haguéren pogut ser encara menys si Torró n’haguera encertat algun dels tirs lliures de que va disposar instants després. Els d’Ontinyent se’n venien amunt i les alarmes començaren a sonar en les files blaugrana.

La igualtat va continuar amb intercanvi de cistelles fins al 54-49, però afortunadament, Institut Jarque va registrar ahir el seu millor percentatge en el llançament de tirs lliures (50%), i un tir lliure anotat per Aparisi, un dos més un de Jorge i un altre tir de Miquel Nadal, tornaven a ficar el seu equip 10 punts dalt (59-49) i una certa tranquilitat a la graderia, que, després d’haver contingut la respiració durant prou minuts, per fi va poder respirar en els dos últims períodes en què la millor execució de la pressió, els nombrosos robatoris i el gran partit de Carlos que va acabar transformant 34 punts, acabaren donant la victòria per 79-58.

Martínez Valls va resultar un adversari molt més difícil del que s’esperava i ben segur que si continua la línea de joc que va exhibir al Fontana Mogort prompte començarà a escalar posicions en la classificació.

Insitut Jarque, patint més del que s’esperava, suma la setena victòria i és amb el N.B. Xàtiva l’únic equip imbatut però es evident que per a continuar en eixa posició de privilegi no es pot permetre relaxar-se davant de cap rival.

INFANTILS: MEMORABLE REMUNTADA DE INST. JARQUE A TAVERNES

C.B. TAVERNES 74 – INSTITUT JARQUE 79

(20-3 / 6-14 / 14-3 / 8-3 / 4-14 / 8-12 / 5-18 / 9-11)

Hasta el rabo todo es toro. Els partits de bàsquet duren 40 minuts. Mentres hi ha vida, hi ha esperança.

Estos tòpics i uns quants més que ara no venen a la memòria del cronista es van fer realitat en el partit ajornat corresponent a la segona jornada i que es va disputar ahir dimecres al Pavelló Municipal de Tavernes.

Per endavant s’esperava un partit difícil en el que, en tot cas, no podia repetir-se el resultat del partit de pretemporada en què els de la Valldigna s’imposaren quasi per 40 punts.

Mentre Tavernes va eixir concentrat i amb molta intensitat, els d’Institut Jarque començaren el partit com qui se’n va a passejar a la placeta. Les conseqüències per als alzirenys van ser una catàstrofe sense parangó, només comparable a l’accident nuclear de Fukushima. La falta d’idees i de mobilitat en atac i les nombroses pèrdues eren aprofitades sense pietat pels local per avançar-se 0-16 al 4 minuts. Tavernes semblava una piconadora i els nostres, davant el que se’ls venia damunt, tremolaven cada vegada que es veien amb el baló a les mans. Resultat del primer temps 20-3 i tan sols algun optimista compulsiu podia creure que era possible donar-li la volta al partit.

Amb un nou quintet per part d’Institut Jarque, i sense Cosmin, el pivot de Tavernes que havia dominat el joc els primers minuts, a la pista, el segon temps va ser molt diferent. Alzira va passar a controlar el joc i a reduir la diferència, que tot i això a la fi del segon temps encara era de 9 punts (26-17). La continuació, amb quasi els mateixos quintets del principi del partit semblava més igualada. Els blaugrana continuaven ofuscats en atac però al menys la defensa funcionava millor. Fins que un parell de pèrdues consecutives feren esfumar-se eixa millor actitud i que els nostres es posaren de nou a tremolar. A la fi del tercer període la diferència per a Tavernes era ja de 20 punts (40-20).

S’esperava que amb els canvis de nou poguera reduir-se la diferència però no va ser així. Amb els seus dos pivots dominants sobre la pista, els alzirenys intentaren encomanar-se a la inspiració de Miquel Sanjuan que una i altra vegada s’estavellava contra Cosmin i Xexu, acabant el parcial amb tan sols una cistella en joc de cinc intents i un tir lliure transformat de 6. Tavernes ja no arrollava però amb la superioritat dels seus jugadors més alts i algun contratac li era suficient per arribar al descans amb una diferència que semblava abismal: 48-23. A banda de l’optimista malaltís de qui parlàvem abans, ningú no pensava encara a guanyar sinó en no perdre per més diferència que en el partit de pretemporada.

Com en la lamentable situació econòmica que estem vivint, quan les coses van mal, sempre poden anar pitjor, i al minut de la represa la prima de risc es disparava, el diferencial amb el tanteig de Tavernes era ja de 29 punts bàsics (52-23). Però alguna cosa va ocórrer i no sabem encara el qué. Com que ni el BCE, ni la Merkel ni Sarkozy anaven a rescatar-los, els xicons de Toni Salom decidiren rescatar-se a ells mateixos. Ferran va a començar a agafar rebots, Pau i Aparisi ja no es deixaren intimidar pels pivots contraris i Carlos i Josep, furtaven balons i albiraven amb més claredat la cistella contraria, i fruit d’això un increïble parcial de 0-14. L’electrònic assenyalava aleshores 52-37, que si bé no permetia somniar en la victòria, al menys si en salvar la dignitat.

El sisé temps va ser el més igualat del partit però va resultar clau. Miquel Sanjuan començà a retrobar-se amb la cistella i amb l’ajuda de Nadal a carregar de personals als jugadors de Tavernes, especialment als dos pivots que es ficaren en 4 faltes. A falta de 10 minuts i amb 60-49 al marcador, l’estat d’ànim en els jugadors i seguidors alzirenys ja era diferent, i la majoria de comentaris insistien en lamentar-se de l’hecatombe del primer temps.

L’eixida del seté temps va ser fulgurant. Carlos tornava a ser el del partit de Quart i atacar sense por l’anella. La pressió alzirenya ofegava als de la Vall que no s’explicaven com podia perillar un partit que tenien guanyat amb claredat. A l’igual que un del pivots de Tavernes, Aparisi quedava eliminat per cinc personals, sense que la defensa es descomposara. Al tercer minut del període la diferència era de tan sols 4 punts (63-59), no obstant l’estat anímic de cada equip era completament diferent. Allò que 10 minuts abans era impossible semblava ara inevitable. En un quart d’hora i espentat des de la grada pels seus incondicionals, Institut Jarque li havia pegat la volta al partit i malgrat la cistella anul·lada a Josep en l’últim segon ja guanyava de dos punts (65-67).

La diferència era mínima encara que resultava complicat que Tavernes reunira forces per tornar a alçar-se. I ho va intentar, però Alzira anava llançat cap a la victòria. Les personals continuaven caient als de Tavernes que no sabien com detindre les penetracions de Carles, Pau, Ferran, Jorge i Miquel. La puntilla la va donar este últim, qui reconciliat amb la cistella va acabar els dos últims temps amb una estupenda sèrie de 9 sobre 10 tirs lliures transformats, tancant-se el partit amb el 74-79 definitiu.

El partit dona per a reflexionar i analitzar moltes coses, entre elles com és possible que un equip puga canviar tant en tan poc de temps, i tots dos ho van fer. No sé si l’explicació la podrà donar un tècnic de bàsquet o millor un psicòleg.

I per als amics de Tavernes, ànim. Un altre dia ells també podem vore’s agraciats amb un miracle com el d’ahir. Tot es qüestió de fe … i de treball.

PLENO DELS INFANTILS: PRIMERA VICTORIA DELS GRANA I CINQUENA DE INSTITUT JARQUE

C.B. CULLERA 24 – N.B. ALZIRA 43

(4-5 / 3-8 / 4-5 / 0-8 / 2-6 / 0-7 / 5-2 / 6-2) 

L’Infantil Grana va aconseguir dissabte la seua primera victòria de la temporada davant Cullera. Els alzirenys eixiren a l’expectativa deixant-se dur pel ritme lent marcat pel rival i amb els mateixos problemes ofensius que en partits anteriors que feien que es fallaren llançaments relativament fàcils.

Amb 15 punts Omar va ser el màxim anotador de l'equip

En el segon perídoe, amb l’eixida d’un quintet més baixet però més ràpid, i un gran treball de Damià en el rebot, el N.B. Alzira va començar a dominar el joc, furtant balons i eixint al contraatac, a més de tindre major mobilitat a l’atac. Açò va fer que després dels 10 primers minuts els Grana portaren un xicotet avantatge de 4 punts (7-13).

El domini alzireny va continuar al tercer període però la falta d’encert en el llançament i sobre tot en els tirs lliures, juntament amb un parell d’errades defensives impedia que nostre equip es distanciara amb més claredat. En el quart temps el gran treball d’Omar, dominant els rebots juntament amb Damià i forçant penetracions que els contraris no podien parar, servia per a assolir un contundent parcial 0-8 a favor i un còmode avantatge per anar-s’en al descans (11-26).

Motivats pel bon resultat els xicons del N.B. Alzira continuaren dominant el partit en la represa, jugant amb confiança, corrent el contratac i trencant a sovint en l’u contra u. A la fi del sisé temps un triple en carrera sobre la botzina de Kiko deixava un esclaridor 13-39 al marcador.

La gran aportació d'Ernesto va ser decisiva per a la victòria

Els dos darrers quarts l’equi p es va relaxar, fruit de la superioritat al marcador i aquesta falta de tensió dona com a resultat falta de moviment sense baló en atac i errades defensives, que són aprofitades pel rival per a retallar les diferències fins al definitiu 24-43.

 A continuar entrenar fort i a buscar més victòries, que aquesta no és més que la primera. Enhorabona xicons!

ESCOLAPIOS 35 – INSTITUT JARQUE 48

Nostres Infantils no es trobaren mai cómodes a la pista exterior de Escolapios

Institut Jarque visitava la pista de Escolapios amb la intenció de mantindre l’imbatibilitat i continuar amb la bona línia de joc oferida les últimes jornades, objectius que no podem dir que s’aconseguiren en el mateix grau. 

El marcador es va mantindre molt ajustat durant el primers quinze minuts en què si be els alzirenys anaren quasi sempre per davant no era mai per més de 2 punts de diferència. Els blaugrana es mostraven incapaços d’aprofitar els forats de la defensa en zona de Escolapios al temps que la poca concentració defensiva permetia als locals, que comptaven amb jugadors de més alçada, dominar el joc en la pintura i guanyar més rebots en atac dels desitjables. L’empat a 12 amb el que es tancava el tercer període mantenia la tònica de la majoria de partits disputats pels locals de partits amb tanteig baix i resultat ajustat. No va ser fins el quart temps en què després que Escolapis es posara per primera vegada per davant un parcial de 0-8 permetera a Institut Jarque anar-se’n al descans amb una xicoteta renda de 6 punts (14-20). 

Toni va intentar que els seus jugadors mantingueren la intensitat tot el partit

Però després del descans els de Toni Salom seguien sense corregir els defectes de la primera meitat. L’acceptable pressió que es realitzava dificultant l’eixida del contrari es diluïa en quant estos travessaven el mig camp i es transformava en una defensa quasi contemplativa. Sense fer res de l’altre món els locals es posaven a només 1 punt (25-26) a poc de començar el sisé període. Alguns ja començaren a imaginar que podia convertir-se en el típic encontre en què sentint-se superior, l’equip pensa que ho té tot controlat i la relaxació, dos decisions mal preses i tres encerts del rival acaben convertint el suposat partit tranquil en un autèntic calvari. Afortunadament els nostres pujaren una miqueta la intensitat i tornaren a augmentar la diferència a 7 punts (27-34). 

Luis i Ignacio pujen el baló

Després d’un dubitatiu decurs que es va allargar massa, el partit va quedar definitivament resolt en el seté temps en què 8 punts consecutius de Carlos posaren el marcador en 27-42, distància que ja semblava massa gran per a ser recorreguda pels locals. En el que restava de partit, intercanvi de cistelles fins arribar al 35-48 final. 

Partit que no recordarem com un dels millors de la temporada en què el més positiu va ser el resultat i la tornada de Ruben Aparisi, recuperat de l’esquinç que va patir per jugar on no devia.

Entrada de Carlos

Dimecres Infantil Jarque juga un partit ajornat a la pista de Tavernes, un rival difícil contra el que es va patir una àmplia derrota en pretemporada. És l’hora de demostrar la progressió experimentada per l’equip i quines son les seues aspiracions per a esta temporada.

Miquel llança i encistella

Per al partit de Tavernes es més que dubtosa la participació de Pau, qui lesionat a un dit no va poder jugar esta jornada. Desitgem a Pau una ràpida recuperació i que prompte puga tornar a entrenar i lluitar juntament amb els seus companys.

Partit amb menys rebots capturats en el que va de temporada. Jorge amb 5 rebots va ser el màxim rebotejador.

INFANTILS: INST. JARQUE GUANYA AMB AUTORITAT I ELS GRANA S’ENEMISTEN AMB LA CISTELLA

INFANTIL GRANA 27 – C.B. GENOVES 39  

Omar avança rodejat de contraris

(4-6 / 4-4 / 0-8 / 8-2 / 2-5 / 1-8 / 4-2 / 4-4) 

Nostre segon equip aleví s’enfrontava dissabte contra un equip de la seua lliga, partit en què s’esperava que poguera aconseguir la seua primera victòria de la temporada. L’inici va ser molt igualat amb els dos atacs amb dificultats per aconseguir anotar com ho demostra el resultat amb el que s’arribava a la fi del segon període (8-10). L’escassa fluïdesa que l’equip mostrava en atac era compensada per la bona defensa, situació que va canviar en el tercer temps en què Genovés va aconseguir desapegar-se amb un parcial de 0-8 que els permetia anar-se’n 10 punts dalt. No obstant, els grana saberen reaccionar i gràcies, sobre tot a l’ímpetu ofensiu d’Ernesto atacant la cistella contraria i forçant personals el nostre Infantil continuava de ple en el partit i se n’anava al descans tan sols 4 punts baix (16-20). 

Els xicons de Vicent Hervàs per moments arribaven a jugar amb soltesa amb bones circulacions de balons, només era necessari millorar el percentatge d’encert en els llançaments per a posar-se per davant. 

Kiko, amb 6 punts va ser el mes encertat en el tir

Però l’esperada millora no va arribar després del descans, l’equip va eixir amb un ritme lent, sense l’ambició necessària per capgirar el resultat. Al sisé període Genovés pujava la intensitat de joc lluitant cada baló i rebot ofensiu, mentre que els nostres jugadors semblaven espectadors privilegiats. A més a més, la sequera anotadora es va fer més patent i a l’acabar el sisé temps Genovés, sense fer res de l’altre món s’escapava 19-33. Encara que la diferència no era excessiva, la distància semblava quasi insuperable vista l’escassa anotació, però els alzirenys continuaren intentant-ho. Els 10 darrers minuts Alzira va dominar el partit, va controlar el baló més temps, el va fer circular en atac amb criteri i va ser capaç de crear situacions favorables de tir, però com si estiguera frontalment enemistat amb la cistella, era incapaç de transformar en punts nombroses situacions favorables, tal era la seua negació davant l’anella contaria. 

A la fi, tot i que en molts moments va demostrar saber jugar un millor bàsquet, l’Infantil Grana a penes va reduir la diferència en 2 punts i va acabar perdent de 12 punts, i és que, encara que faces moltes coses bé, si no saps fer passar el baló per dins l’anella, difícilment podràs guanyar un partit. 

Ignacio llança marcant els temps

La conclusió positiva és que els nostres jugadors van millorant el seu joc col·lectiu i si continuen esta línia de treball, les victòries no poden trigar a arribar. CuLlera és un bon lloc per a que així siga.

INSTITUT JARQUE 67 – C.B GENOVÉS PREINFANTIL 35

(4-8 / 10-4 / 4-2 / 13-3 / 4-3 / 6-5 / 6-2 / 20-8) 

Ferran tanca el rebot

Institut Jarque continua caminant amb pas ferm pel grup B de la categoria preferent valenciana i seguint un guió molt semblant al de la setmana anterior davant Quart va guanyar amb autoritat al Genovés Preinfantil, tercer equip del València Basquet que milita en categoria infantil. 

Carlos continua en la seua línia ascendent

Impressionats per l’uniforme taronja de l’oponent o massa respectuosos amb el club estandard del nostre país, els alzirenys no sabien contrarestar la superioritat en centímetres del seu oponent, que aprofitant els bons moviments dels seus jugadors alts en la zona guanyaven el primer temps amb un parcial de 4-8. En la continuació, ajudant-se en la bona defensa de la resta de l’equip, els Miquels s’encarregaven de donar-li la volta al partit i avançar-se per un ajustat 14-12, igualtat que va continuar fins al quart període en què Miquel Sanjuan i Jorge, atacant amb decisió la cistella rival establiren un parcial de 13-3 i començaren a posar terra per mig (31-17 al descans). 

Després de la pausa el partit es va relaxar una mica, imposant-se per la mínima els alzirenys en els dos primers parcials i destacant el poderio de Jorge en el rebot (5 en el sisé temps i 11 en tot el partit). 

Jorge, una força imparable

Institut Jarque ja gaudia d’un matalàs de 16 punts a falta de dos quarts i es va decidir a liquidar definitivament l’encontre. Mantenint una bona actitud defensiva provocaven que els visitants no trobaren la forma d’encarar la cistella i les anotacions de Carlos i Pau posaven el marcador 47-27. Però l’encarregat de rematar el partit va ser Miquel Sanjuan qui amb els seus continus robos i les decidides entrades a cistella acabà per avorrir als bases rivals i acabar derrocant l’última resistència de Genovés. En este últim període Miquel va transformar 12 punts, totalitzant 34 punts, 2 rebots i 3 assistències. 

Com diem a l’inici, l’encontre va seguir un guió similar al disputat a Quart, però en este cas, la pel·lícula va tindre menys suspens: inici igualat, escapada alzirenya abans del descans, manteniment de les distàncies i traca final els dos últims quarts. 

Quarta victòria consecutiva, però que ningú no es confie perquè els partits més complicats estan encara per arribar. Enhorabona i a seguir treballant.

Miquel va completar 34 punts, 2 rebots i 3 assistències

INFANTILS: TREBALLADA VICTÒRIA DE INSTITUT JARQUE A QUART. EL GRANA NO POT AMB LARRODE

C.B. QUART 46 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 77

(6-6 / 4-14 / 6-12 / 5-2 / 12-6 / 6-8 / 5-9 / 2-20)

Els nostres infantils de l’Institut Jarque visitaven esta jornada la pista del fins ara líder C.B. Quart que havia eixit victoriós dels tres partits disputats. Un bon test per a anar coneixent el nivell i les possibilitats del nostre equip, que sense dubte l’ha superat amb bona nota. 

L’inici del partit, si be ha estat molt igualat, ja ens ha donat bones senyals perquè Carlos eixia disposat a interpretar l’important paper que li toca en este equip, assumint responsabilitats i tirant del carro en els moments difícils, i en cinc minuts impecables anotava els 6 punts de l’equip en el primer temps. 

Carlos, amb 26 punts, 6 rebots i 1 assistència va ser un dels destacats del partit

A continuació Josep no desaprofitava el descuit del seu entrenador que l’havia tret per error i abans de tornar-se’n a la banqueta, posava Institut Jarque per davant. Però era Miquel Sanjuan qui replegava el testimoni ofensiu de Carlos i, ben secundat per la resta de companys, aconseguia 12 punts consecutius i les primeres diferències en el marcador a la fi del quart (10-20). Diferències que continuaven estirant-se fins al 16-32, de nou gràcies a la bona mà de Carlos, la lluita en el rebot ofensiu de Jorge, l’incansable treball de Josep per tota la pista i la discreta però importantíssima tasca defensiva de Ferran. 

En el quart període els alzirenys començaren a embossar-se, i la pèrdua de fluïdessa en el seu joc era aprofitada pels locals per a retallar distàncies abans d’anar-se’n al descans (21-34). 

Guanyar a Quart no li resultarà fàcil a cap equip, en la seua pista menuda on qualsevol espectador, sense adonar-se pot estirar la cama i fer-li traveta a un jugador. Els locals, dirigits per Barberà, el seu millor jugador, capità i num. 5, eixiren a la càrrega disposats a pegar-li la volta al partit i gràcies als 10 punts transformats pel seu capità, que va mantindre un intens duel amb Carlos quasi tot el partit, apropava el seu equip a no més 7 punts. Evidentment, encara hi havia partit. 

Ferran va ser un baluart en defensa

Un nou quintet saltava a la pista en el sisé quart i a les cistelles de Miquel Nadal i Omar, els de casa responien amb un tir lliure transformat, un altre de dos i una cistella de tres, a falta de 30 segons que encenia el pavelló. Quart s’en venia amunt però abans que acabara el quart, Pau refredava els ànims locals amb una majestuosa cistella des de la línia de tirs lliures, just abans que sonara la botzina. l’Institut Jarque havia sabut aguantar els arreons dels locals i encarava els últims 10 minuts de partit amb una renda de 9 punts. 

De cap manera Quart donava el partit per perdut però les llampades del seu capità no eren suficients per tombar un equip que ahir va començar a donar millors mostres de solidesa i de variants de joc. Les anotacions de Carles, Jorge i Miquel Nadal deixaven el partit quasi decidit (44-57) a falta dels últims 5 minuts.

Encara ho va intentar Quart, esperonat pel seu entrenador des de la banqueta, però dos cistelles de Miquel Sanjuan i altres dos de Ferran, posaven als alzirenys 20 punts dalt. Els locals baixaren per fi els braços i els blaugrana s’aprofitaren per a firmar un parcial de 2-20 en l’últim període i acabar el partit amb un avantatge de 31 punts que resulta enganyós perquè lluny de ser un partit fàcil els de Toni Salom hagueren de lluitar i mantindre la intensitat durant tot el partit per a endur-se’n els dos punts. 

Miquel va tornar a oferir una bona actuació

Després de les nombroses lesions que han impedit a varios jugadors perparar adequadament la temporada l’equip va construint-se poc a poc. Un triomf important fruit del treball col·lectiu on tots els jugadors aportaren i resultaren decisius, si be hem de destacar la gran capacitat realitzadora de Carlos (26 punts) i Miquel Sanjuan 22 i sobre tot el enorme treball defensiu de Ferran Soler que a banda de agafar 10 rebots i amb l’ajuda de Pau i Jorge, es va encarregar d’impedir que els rivals trobaren posicions cómodes de tir prou de l’anella. Açò és simplement el principi, el camí és llarg i ens esperen encara equips molt més difícils, per als que serà necesari augmentar el ritme d’entrenament per a poder guanyar-los. 

A la fi del partit el Doctor Nadal hagué d’atendre Luis i donar-li un punt de sutura en el llavi provocat per una colsada involuntària. Malgrat la ferida, Luis no va voler abandonar els seus companys i acabà l’encontre fent també la seua important contribució a la victòria.

La recuperació de Jorge després de la lesió va ser fonamental

C.B. LARRODE 66 – N.B. ALZIRA GRANA 26

(8-4 / 10-9 / 13-2 / 11-3 / 8-2 / 9-0 / 3-4 / 4-2)

L’Infantil Grana es desplaçava dissabte a Catarroja per a jugar el seu partit corresponent a la quarta jornada contra C.B. Larrode.

L’enfrontament contra este equip que havia guanyat els tres partits anteriors es preveia complicat, no obstant, els alzirenys tingueren una bona eixida i arribaren a posar-se 0-4 per davant, si be el domini dels locals en el rebot ofensiu els va permetre capgirar el marcador i guanyar el primer temps.

El N.B. Alzira va continuar oferint la seua millor versió, amb bones circulacions de baló en atac que els permetia realitzar penetracions i tirs lliurats. Malauradament els Grana patien en defensa i no eren capaços de detindre les dos millors individualitats de Larrode que es repartien els punts en este període.

El partit va canviar en el tercer quan l’entrenador local ordenava una defensa tancada en zona 2-3, deixant als nostres llançaments des de posicions allunyades a cistella que no saberen aprofitar per la falta d’encert.

L’excés de tirs exteriors fallats i la falta d’intensitat per a entrar pel mig de la zona rival va anar minvant la confiança dels xicons de Vicent Hervàs en el tercer i quart temps.

La situació no va millorar després del descans i Larrode va sentenciar el partit aprofitant el defectuós balanç defensiu de l’Alzira per a eixir amb facilitat al contratac i aconseguir cistelles còmodes.

Com mostren els parcials, tan sols en els dos últims períodes els de la Ribera tornaren a augmentar la intensitat defensiva i fruit d’això furtar més balons i impedir els contratacs del rival. Amb estos últims 10 minuts el joc va estar dominat per les defenses, amb un tanteig baix i el marcador clarament decidit a favor dels de casa.

Una llàstima que nostre equip no sabera mantindre durant tot el partit la intensitat mostrada al principi i al final.

Per això volem quedar-nos en el bon joc dels dos primer quarts, així com destacar el debut d’Alex i de l’aleví Carles Soler que sense fugir de responsabilitats defensives i ofensives va anotar 4 punts seguits només eixir al camp.

Ànim a tots que si continueu entrenant fort i amb ganes, les victòries no poden trigar a arribar.

INFANTILS: UNS GUANYEN, ALTRES PERDEN I TOTS DOS FAN PATIR

N.B. ALZIRA GRANA 37 – C.B. SAN PEDRO MOIXENT 61

(5-5 / 3-8 / 5-6 / 5-9 / 6-7 / 4-5 / 5-8 / 4-13)

Després de les bones sensacions que malgrat la derrota l’equip va transmetre a la segona meitat jugada a Tavernes, l’Infantil Grana rebia al Fontana Mogort al C.D. San Pedro Moixent al que ja s’havia enfrontat durant la pretemporada, amb l’objectiu d’oferir a l’afició la primera victòria en lliga. 

A diferència d’encontres anteriors l’equip va eixir concentrat i posant en pràctica les instruccions de l’entrenador, les forces semblaven prou igualades i el primer temps acabava amb empat a 5. A partir d’ahí el N.B. Alzira començà a jugar de forma intermitent, cosa que el els moixentins aprofitaren, de forma lenta però constant, per a anar marcant xicotetes diferències en els parcials que els permetien arribar al descans amb una renda favorable de 10 punts (18-28). 

Poc va canviar l’escenari en la represa. Moixent mostrava un joc més solid i amb pocs despistes en defensa mentre que els alzirenys pareixien incapaços de corregir els seus principals defectes: falta d’intensitat en defensa i un defectuós balanç. Així doncs, encara que la diferència entre els dos equips no era molta, Moixent continuava servint-se de les facilitats que els locals li donaven per eixir al contratac i del seu domini del rebot ofensiu per a mantindre les diferències en el marcador, 33-48 a la fi del seté període. 

Si a l’inici del partit Alzira va mostrar la seua millor versió, els últims cinc minuts foren els menys afortunats, els nostres baixaren els braços i els de la Costera els infligien un parcial de 4-13 per a tancar el partit 24 punts per dalt (37-61), una diferència que de segur no hauria estat tan gran si els de Vicent Hervás s’hagueren empleat amb més disciplina i intensitat. 

Per si ens serveix de consol, els dos punts a la classificació s’anotaran al caseller del N.B. Alzira ja que Moixent es va presentar al partit amb tan sols 6 jugadors quan el mínim son 8. 

Anim xiquets, que la pròxima victòria heu d’aconseguir-la a la pista.

 INSTITUT JARQUE 49 – CYCA GANDIA 47

(9-8 / 2-10 / 13-7 / 4-4 / 0-5 / 6-0 / 5-6 / 10-7)

Institut Jarque i Cyca Gandia protagonitzaren un emocionant partit de bàsquet, ple d’alternatives en el marcador que en l’últim moment va acabar decantant-se a favor dels blaugrana que no pogueren comptar amb la participació dels seus pivots, Jorge i Aparisi, tots dos lesionats.

El 0-4 inicial era ràpidament contrarestat pels bons atacs alzirenys que amb ràpides penetracions trencaven la defensa visitant per a aconseguir cistelles fàcils i un parcial de 9-0. Però esta va ser una de les moltes ràfegues del partit, perquè prompte amb dos cistelles consecutives, Gandia mostrava que era un rival temible que no anava a llançar la tovallola al primer contratemps, es refeia i ens portava a la fi del primer perìode amb un apretat 9-8. 

Els següents períodes foren un per a cada equip. Després d’una cistella de Carlos el joc alzireny es va cortocircuitar, feblesa que els de la Safor aprofitaven per a assestar un parcial de 0-10 i posar-se 7 punts per dalt (11-18), la major diferència del partit. Estava clar que el partit anava a resultar exigent per a tots dos equips i la més mínima relaxació seria explotada sense pietat pel rival.

Els de Toni Salom tornaren a posar-se les piles i gràcies sobre tot a l’encert d’Omar i Miquel Sanjuan que acostaven el seu equip a tan sols 1 punt a l’acabament del tercer temps (24-25). L’igualtat dels següents cinc minuts feia que amb la mateixa diferència els dos equips es retiraren al vestidor (28-29).

No va anar bé el descans per a L’Institut Jarque, la falta d’idees i de movilitat en atac els impedia anotar en el cinqué temps i permetia que els de la Safor tornaren a anar-se’n 6 punts dalt (28-34). Afortunadament, Carlos, poc participatiu fins al moment, es va decidir a donar alguna mostra del bon jugador que és, atacant l’anella contrària amb decisió, Miquel Nadal va transformar dos tirs lliures, i al mateix temps Josep, Pau i Ferran començaren a apretar en defensa, especialment este últim, que a més d’estar sempre ben posicionat per a taponar les incursions rivals, es va erigir en dominador del rebot defensiu. Institut Jarque aconseguia un joc en blanc, 6-0, i igualava el partit a 34. Després de tantes alternatives, començava de nou el partit però ara, a falta de tan sols 10 minuts. 

Després d’un intercanvi de cistelles que feia augmentar la tensió tant a la grada com a la pista, tot quedava per a resoldre’s en el huité temps que els alzirenys afrontaven un punt per baix. Gandia tranformava tan sols un dels quatre tirs lliures dels que va gaudir i acte seguit, Miquel Nadal escollia un moment estelar per aconseguir la seua primera cistella en joc i empatar de nou el partit. A falta de 3 minuts continuava l’empat al marcador (43-43) fins que va tornar a apareixer Miquel Sanjuan, autor dels últims 6 punts de l’equip. L’avantatge aconseguit amb la primera cistella de la série final quedava anulat amb dos tir lliures transformats pels gandiencs que tornaven a empatar a falta de poc més d’un minut. Les altres dos ja resultaren definitives si bé els visitants encara pogueren retallar 2 punts, al transformar dos dels quatre tirs lliures dels que tornaren a gaudir. 

Victòria ajustadísima davant un gran equip format majoritàriament per jugadors de primer any que deixaren mostres de la seua qualitat. Per últim no podem deixar de destacar la valuosa aportació dels quatre jugadors de l’Infantil Grana, Ignacio, Ernesto, Omar i Josep, que en tot moment estagueren a l’altura d’este complicat partit.

Esperem que l’equip continue treballant per a millorar i evitar finals tan dramàtics que posen en perill la salut cardiobascular dels espectadors.

INFANTIL GRANA: LA VICTÒRIA S’ESFUMA EN L’ÚLTIM MINUT

C.B. TAVERNES 41 – N.B. ALZIRA GRANA 39

Damian va guanyant-se cada vegada mes minuts

Els equips de Tavernes i Alzira que militen en categoria Zonal depararen un intens encontre replet d’emoció en el que la incertesa del resultat va durar fins a l’últim segon.

Tot i ser dos equips molt igualats cadascú va dominar durant una part del partit. En el primer període els de la Vall aconseguiren un avantatge de quatre punts (7-3) en el que s’arribaria a l’inici del quart temps, en el que la falta d’intensitat defensiva dels nostres infantils i l’encert en el llançament exterior per part dels locals propiciava que estos pogueren anar-se’n al descans amb la renda més amplia del partit (30-20). 

Els minuts de pausa vingueren molt be, no sols a Kiko que pogué recuperar-se de la torcedura de turmell que havia patit en el segon temps, sinó a tot l’equip en general que després d’escoltar les ordres de Vicent Hervàs, va eixir a pista mes concentrat i confiat en les seues possibilitats. Gràcies a un major sacrifici en defensa que impedia als de Tavernes trobar posicions clares de tir, a un major control del rebot defensiu i a les ràpides eixides al contratac els blaugrana iniciaren una lenta però constant remuntada que va culminar en el seté període quan, espentats per una afició incondicional que malgrat l’oratge va acompanyar l’equip a la Valldigna, arribaren a posar-se 3 punts per dalt.

Ernesto ataca amb decisió

L’últim assalt començava amb diferència d’un punt a favor dels alzirenys (35-36). Els de Tavernes van saber refer-se i detindre les ofensives del rival, ara amb menys claredat d’idees per a atacar l’anella. En els últims compassos Tavernes va mostrar una major solidesa i a falta de minut i mig, i sumant tirs lliures, tornava a pegar-li la volta al partit i ficar-se de nou per davant. Encara quedava temps però nostre equip no va tindre serenitat per aprofitar les últimes possessions. 

Una llàstima que després d’haver fet el més difícil i quan els de Vicent semblaven llançats cap a la victòria, esta s’esfumara en l’últim minut. 

Ens quedem en la intensitat defensiva i el bon joc desenvolupat durant la major part del segon temps. L’equip està en progressió i les victòries no poden trigar a arribar, però per a que això passe serà menester continuar entrenant fort i amb ganes. Ànim xiquets, que aneu pel bon camí!

Omar busca el rebot

ELS INFANTILS DEBUTEN AMB DIFERENT SORT

N.B. ALZIRA GRANA 34 – C.B. ALGEMESÍ 50

(1-8 / 2-2 / 3-9 / 8-6 / 1-8 / 4-4 / 1-8 / 4-5) 

Amb 7 punts Guillem va ser el màxim anotadors de l'equip

Primera matinejada de la temporada per a l’Infantil Grana que en el seu primer partit a casa rebien la visita del C.B. Algemesí, un equip amb molta més alçada i corpulència que la dels nostres xiquets.

Els alzirenys no eixiren massa desperts i ja des de l’inici els taronja aprofitaren la seua superioritat física per a dominar el joc sobre la pintura i guanyar la majoria de rebots, situació que els permetia establir les primeres diferències al marcador.

Els blaugrana trigaren en agafar la necessària dinàmica de joc i no més quan foren capaços de jugar amb més rapidesa i anticipació pogueren plantar cara al seu rival.

Els jugadors de Vicent Hervàs tenien series dificultats per penetrar entre les torres rivals i trobar posicions còmodes de tir, de mànera que van llançar poques vegades i amb no massa encert: 20% en llançaments de camp i 24% en tir lliures. Contrariament Algemesí disposava de més marge d’error ja que elvisitant d’11 punts seu domini en el rebot ofensiu els oferia fins quatre i cinc opcions consecutives de tir.

Josep es queda fet un entrepà

Al descans s’arribava amb avantatge visitant d’11 punts (14-25) i encara que durant la segona part els d’Alzira intentaren jugar amb més velocitat, Algemesí va continuar aumentat la diferència fins arribar al 24-50 final.

Esperem que el treball i la constància en l’entrenament acabe de consolidar el joc del nostre segon equip infantil.

Vicent Hervàs dona instruccions als seus

INSTITUTO JARQUE N.B.ALZIRA 88 – JOVENS ALMÀSSERA ROIG 26

(14-5 / 12-5 / 12-4 / 7-4 / 18-0 / 9-4 / 4-2 / 13-1)

Pau recuperat a temps per al primer partit de Lliga

Després del decebedor encontre de preparació disputat la setmana passada a Tavernes, els jugadors de Toni Salom necessitaven demostrar en el seu primer partit de lliga que tenien suficient qualitat i il·lusió per a jugar en categoria Preferent i encara que l’equip encara està en construcció i hi han molts aspectes que millorar, Institut Jarque va donar una imatge molt millor que set dies abans.

La recuperació de Pau i Ruben Aparisi, que a l’igual que Luis apenes han entrenat durant la pretemporada per lesió, dona fortalesa i consistència defensiva, i poc a poc l’equip va guanyant dinamisme en el seu ritme de joc.

Un parcial d’eixida de 9-0 marcava les primeres diferències que a la fi dels dos primer períodes eren ja de 16 punts (26-10).

La bona connexió entre Miquel Sanjuan i Ferran en un dels quintets i Carlos i Jorge en l’altre, que s’assistiren amb freqüència al llarg del partit, feia que els blaugrana arribaren al descans 45-18.

Miquel culmina un contratac després de robar el baló

Si la remuntada visitant ja semblava poc probable es va tornar quasi impossible després del contundent 18-0 del cinqué període. A partir d’este moment una certa relaxació s’apoderà de l’Institut Jarque, de la qual no es va desprendre fins l’últim temps en què entre Jorge i Carlos anotaren un parcial de 13-1.

Bon joc col·lectiu en general amb participació anotadora de tots els jugadors, encara que queda molt per treballar i millorar.

La pròxima jornada doble enfrontament d’Infantils a Tavernes en la que esperem que Institut Jarque arribe amb ànim de revenja i faça oblidar la derrota de pretemporada. 

Dilluns, dimecres i divendres, tots a entrenar dur.

En la nova categoria, Jorge també mana en la pintura

Ferran va tindre un bon percentatge d’encert

EQUIP!