Noticies X Equips
NBALZIRA A TWITTER

Archivo de la categoría ‘Infantil Grana’

N.B. ALZIRA GRANA 39 – 37 C.B. TAVERNES B

6-2 / 6-5 / 6-4 / 3-2 / 10-2 / 0-3 / 4-10 / 4-9 

En el gèlid matí de dissabte, visquerem un partit invers al disputat la primera volta. Si a Tavernes els nostres tingueren un mal inici i acabaren a punt de culminar la remuntada, esta vegada l’Infantil Grana del Nou Bàsquet Alzira va dominar els cinc primers parcials mentre que Tavernes va ser clarament superior enn els tres últims.

Al començament, els dos equips semblaven paralitzats pel fred, encara que ja tingueren merit tots els jugadors de posar-se a jugar a basquet a les 9 del matí amb la temperatura que feia. Tan sols Omar semblava més pendent de jugar a bàsquet que del fred que feia i la seua aportació va ser decisiva en la consecució de la victòria, anontant 10 dels 21 punts de l’equip en la primera mitat. Els Grana anaven imposant-se poc a poc a cada parcial, gràcies a una correcta defensa i a la pressió efectuada sobre l’eixida de baló del contrari que els permetia un bon grapat de recuperacions. Tan sols els errors en atac amb nombroses pérdues de baló i les errades en llançaments fàcils evitaren un avantatge major que el 21-13 que es registrava al descans.

En la represa l’equip a jugat el millor parcial del partit, imposant-se per 10-2 i distanciant-se de 16 punts (31-15) gràcies a la bona pressió exercida sobre els jugadors contraris que acabaven convertint-se en cistelles fàcils. Llàstima que estos moments de bon bàsquet que provocaren l’eufòria en la grada no tingueren continuitat.

A partir d’eixe moment l’equip va perdre intensitat i es va vore superat pel rival que anava retallant diferències en cada període. Durant els últims minuts els jugadors de Vicent Hervàs foren presa del nervis, esperant que el crono correguera el més ràpid possible, al vore que un partit que semblava franc anava complicant-se per moments. Afortunadament un parell de cistelles en els últims moments detingueren l’avanç dels de la Vall i el partit es va quedar a casa per una mínima diferència de 2 punts, la mateixa del partit d’anada.

Enhorabona als jugadors i quadre tècnic per esta important victòria. Gran partit d’Omar en atac que va acabar anotant 14 punts i tan sols recriminar eixa falta de continuitat en el joc que va posar al contrari de nou en el partit i a punt va estar de costar un disgust.

 

 

 

 

 

 

INSTITUT JARQUE 51 – 59 C.B. TAVERNES A

4-6 / 12-3 / 7-15 / 5-9 / 3-8 / 2-11 / 9-4 / 9-3 

L’esperat duel contra el primer equip infantil de Tavernes va tindre un resultat lamentable per als interesos de Institut Jarque.

El partit va tindre un inici igualat i tan sols les errades dels alzirenys donaven un mínim avantatge de dos punts al rival a la fi dels primers cinc minuts. En el segon període els de Toni Salom mostraren la seua millor versió i obrien un avantatge de 7 punts (16-9). El partit continuà igualat fins a l’ultim minut i mig del tercer període en que un parcial de 0-8 posava l’equip visitant per davant (23-24). Fins aci arribaren les bones notícies. A partir d’este moment Tavernes va anar imposant el seu ritme lent en atac però constant, basant-se en la superioritat física i domini del joc per part del seu jugador Cosmin, els de la Valldigna castigaven la desídia local i la falta de joc col·lectiu. Al descans 28-33 i un panorama emboirat. 

La segona mitat va ser una prolongació dels últims minuts de la primera. Els alzirenys semblaven ànimes en pena i a cada errada seua els de Tavernes responien amb encert i claredat d’idees, aconseguint un màxim avantatge de 23 punts a l’inici del seté temps. La relaxació del contrari que ja asaboria la revenja del partit d’anada i l’orgull que per fi va sorgir en els blaugrana va permetre als alzirenys tornar al partit i guanyar els dos últims parcials amb certa claredat. Però això no va ser suficient per a emportar-se este important partit. 

Son moments de reflexió, recomposar l’ànim i continuar lluitant pels primers llocs de la classificació. Com va dir Churchill, per aconseguir-ho faran falta “sang, suor i llàgrimes”. 

I per acabar una advertència: volem recordar a tots els jugadors que els partits de bàsquet duren 40 minuts.

C.B.M. BENIFAIÓ 65 – 59 INSTITUTO JARQUE
(14-6 / 8-5 / 9-4 / 11-6 / 4-13 / 8-9 / 4-9 / 11-16)   

Després de perdre l’imbatibilitat dijous davant Xàtiva l’Institut Jarque tenia un altre difícil examen en la pista de Benifaió en el que no va ser capaç de traure una bona nota. 

Existia la preocupació de que la derrota de dijous, en un partit en què sense realitzar un gran joc, l’equip no li va perdre mai la cara al líder, afectara la moral dels jugadors. No sabem si eixe va ser el motiu però els alzirenys protagonitzaren una primera part per a oblidar, amb una gran feblesa defensiva i poca decisió per atacar l’anella contrària. Després d’arribar amb el marcador igualat a 6 al minut 3 els locals aconseguien un parcial de 8-0 que els permetia acabar el primer període amb eixa mateixa diferència. A partir d’ahí la distància entre els dos equips no va fer més que engrandir-se.

Els blaugrana semblaven ànimes en pena, sense el coratge suficient per detindre un rival que a més de superar-los físicament, jugava amb més intensitat i no dubtava a cometre personals per defendre les poques arrancades d’Institut Jarque. Benifaió s’imposava en tots els parcials i se n’anava al descans amb una amplia renda de 21 punts (42-21). 

Tant el resultat com l’actitud mostrada pels equips deixava pocs motius per a l’optimisme però el record del partit de Tavernes en que es remuntaren 29 punts encara deixava un xicotet raig d’esperança. 

Un altra vegada el “sermó” de Toni Talens va fer efecte en els seus deixebles que eixiren amb un altra actitud i guanyant amb claredat el cinqué temps començaven a retallar distàncies (46-34). 

En el sisé temps es va produir l’eliminació de Pau per cinc personals però també de Josep Puerto, un dels millors jugadors locals que estava mantenint un aspre duel amb Miquel Sanjuan. S’havien acabat les concessions defensives i les anotacions de Carlos i Jorge havien reduït la diferència a tans sols 8 punts però un triple sobre la botzina de Benifaió la tornava a deixar en 11 (54-43) a la fi del sisé període. 

Els locals continuaven emprant-se al límit i carregant-se de personals i com a conseqüència un altre dels seus jugadors alts se n’anava a la banqueta. Institut Jarque continuava xafant l’accelerador i arribava als cinc últims minuts només 6 punts baix (58-52). Era difícil però no impossible.

Continuant amb la roda d’eliminacions, Miquel Sanjuan es veia obligat a abandonar la pista abans de la fi del partit, quedant la direcció del joc en els últims i definitius minuts en les mans de Josep, el jugador més jove de l’equip. Un parcial de 0-8 amb anotacions de Jorge i Aparisi, els dos millors del partit per part alzirenya, aconseguien la igualada a 58 a falta de menys de 3 minuts. Semblava que podiem viure un altra remuntada heróica però en eixe moment semblà acabar-se la gasolina i finalment Benifaió es va refer per a impedir que un partit que al descans semblava clarament decantat al seu favor se li escapara de les mans. 

El partit va tindre dos parts completament diferents, amb Benifaió imposant-se en tots els períodes de la primera mitat i Institut Jarque fent el propi en tots els de la segona. 

Si alguna conclusió positiva es pot traure del partit és que els nostres Infantils foren capaços de sobreposar-se i malgrat un marcador desfavorable lluitaren fins a la fi. Una llàstima que la falta d’actitud en els vint primers minuts en que literalment “llançaren el partit al fem” tinguera com a consecuència que la primera volta s’acabe amb dos derrotes. 

Tot i aixó el balaç es ampliament positiu i deixa l’equip en disposició de continuar lluitant amb Xàtiva, Tavernes, Gandia i el propi Benifaió les places per a la fase d’ascens.

 
C.B.M. MARCELINA 60 – 30 N.B. ALZIRA GRANA
(8-0 / 6-6 / 16-2 / 5-7 / 2-6 / 9-4 / 8-2 / 6-3)   

Despres de la milloria en el entrenaments durant de la semana l’Infantil Grana acudia també a Benifaió amb l’intenció d’aconseguir la tercera victoria de la temporada. Com en molts partits esta temporada els de Vicent Hervàs entraren al partit dormits, amb molta precipitació per a superar la pressió contrària, sense trobar el passe fácil i perdent molts balons, rebent un parcial de 8-0 a la fi dels 5 primers minuts.

Els alzirenys notaren una xicoteta millora en el seu joc, augmentant el nivel defensiu i arribant a posar-se 10-6, però amb dues cistelles del contrari abans d’acabar el período servien als locals per a igualar el parcial (6-6) i recuperar l’avantatge de 8 punts.

La milloria no durà molt de temps ja que en el tercer temps els nostres encaixaren el parcial més dur del partit amb un 16-2, gràcies a les facilitats donades al contrari que tan sols amb contraatacs i cistelles fàcils en errades defensives nostres ha estirat la diferència fins al 30-8.

Els grana tornàren a oferir una bona imatge en el quart periode que guanyaven per 5-7, deixant el marcador 35-15.

La represa del partit no va sentar molt be als locals i els nostres aprofitaren per a agafar aire i finalitzar el periode amb l’esperança de lluitar encara pel partit retallant la diferència 4 punts (2-6 en el parcial). El sisè període ha sigut també igualat, però un triple a l’última possessió local ha fet que se l’emporten per 9-4.

Però la irregularitat dels nostres infantils va tornar a apareixer en el dos últims períodes que se decantaven cap als de casa per 8-2 i 6-3, deixant el marcador amb un clar 60-30.

La nota positiva del partit va ser la bona actuació dels nostres per moments, amb Ernesto liderant l’anotació dels alzirenys (7 punts), però encara n’hi ha que millorar moltes coses, principalment la capacitat de mantindre el mateix ritme de joc durant tot el partit, aspecto que caldrà treballar per a obtindre més victòries en la segona volta que començarà dissabte que ve.

Felicitats al Benifaió, un equip amb jugadors sense massa envergadura però amb un bon nivell técnic general on el col·lectiu prima sobre les individualitats.

C.B. LA ENCARNACION 85 – N.B. ALZIRA GRANA 25

(16-3 / 14-2 / 4-2 / 10-1 / 7-2 / 11-3 / 5-10 / 18-2) 

Poca història ha tingut el partit disputat entre C.B. La Encarnacion i nostre Infantil Grana. Des del salt inicial, els jugadors que entrena Vicent Hervàs semblaven més preocupats per altres coses -el canvi d’ubicació del partit en l’últim moment, la pista exterior, el vent i el fred, les cistelles, la bona classificació del rival- que en el partit mateix. 

Vicent instruix als seus jugadors afectats pel fred

A diferència de l’últim partit en que l’equip va eixir molt concentrat a la pista, en esta ocasió ha estat ben al contrari. Davant la forta pressió plantejada pel rival els grana han mostrat una gran feblesa, perdent ràpidament el baló i sense apenes poder acabar jugades d’atac. El resultat a la fi del segon temps ja era prou contundent: 30-5. 

No ha estat fins al tercer període quan els alzirenys s’han posat a defendre d’una manera més seriosa que l’encontre s’ha igualat, aprofitant-se també de l’ausència dels millors jugadors del rival. No obstant les errades han tornat en en el quart parcial i La Encarnacion ha aprofitat per estira encara més la diferència fins a 44-8. 

Damian llança un tir lliure

Després del descans el N.B. Alzira ha intentat afrontar el partit començant de zero i l’equip ha experimentat una certa milloria, evitant cistelles fàcils i impedint els contratacs del rival, però això no ha sigut suficient per a superar a un rival que dominava el rebot tant defensiu com ofensiu i a cada atac gaudia sempre de varies opcions per acabar anotant amb facilitat. 

El millor moment dels grana ha arribat en el seté període quan un parell de bones accions en atac han animat als nostres jugadors a traballar amb intensitat als dos costats de la pista i acabar guanyat este parcial. Però sembla que això no ha agradat al contrari que durant l’ultim període ha tornat a la defensa pressionant a tota la pista mentre que l’entrenador alzireny ha realitzat nombroses rotacions per a donar minuts als jugadors menys habituals. Així s’ha acabat amb l’àmplia diferència que a la fi del partit assenyalava el marcador (85-25). 

Guillem defensa

 

Tot i les seus limitacions, este equip pot donar molt més de sí però per això serà menester comptar amb el convenciment i el treball de tots els jugadors. Com a nota positiva destacar la milloria experimentada durant la segona meitat del partit i els bons moviment en atac en eixe mateix període, provocant bones posicions de tir sense oposició. Llàstima de la falta d’encert en els llançaments. 

Ànim i a seguir entrenant abans de les vacances de Nadal. 

C.B. OLIVA 17 – INSTITUTO JARQUE 35

(2-2 / 5-4 / 0-6 / 3-4 / 0-4 / 2-6 / 1-6 / 4-3) 

Estrany partit el disputat al flamant poliesportiu d’Oliva, sobre tot per la poca anotació dels dos equips, la més baixa dels dos en el que porten de temporada. La menor anotació d’Oliva havia estat la jornada anterior a la pista de Gandia en que arribaren al 37 punts (20 menys que hui), mentre que els alzirenys havien fet el seu registre més baix contra Escolapios en que anotaren 13 punts més. Mérit de les defenses o incapacitat dels atacs? Pensem que es deu en part a les dos coses, però també a que l’àrbitre o la taula semblaven tindre pressa i el rellotge a penes es va aturar durant el partit, de manera que aquest va acabar jugant-se en un temps record de menys d’una hora.També segurament per por a fer tard i que es gelara l’arròs, foren ben comptades les personals assenyalades i les vegades que els jugadors anaren a la línia de tirs lliures: 7 els alzirenys i 4 els d’Oliva. Al ataqueeerrr!

Els dos primer temps van estar molt igualats i les nombroses errades en les entrades a cistella dels alzirenys quan el més fàcil era anotar propiciaren que transcorreguts els 10 primers minuts, els locals anaren 1 punt per davant (7-6). En el tercer període la defensa blaugrana va poder mantindre la seua cistella a zero i de la mà de Ferran i Jorge, cobrava un lleuger avantatge de 5 punts (7-12) que s’estirava una miqueta més abans d’anar-se’n al descans (10-16). 

Després del descans, Toni Salom va ordenar una pressió 3-2 que va produir efecte, tornant a quedar-se els locals a zero, si be eren ara els de la Safor el que fallaven algunes situacions molt clares. Com que els d’Institut Jarque no estaven molt fins i el temps continuava volant, el parcial es va quedar en tan sols 0-4 i 10-20 a l’electrònic que com al Fontana Mogort, tampoc no es feia servir. Encara que la diferència no era excessiva, tal com es desenvolupava el partit, semblava insalvable ja que per a guanyar Oliva necessitava fer en tres períodes més punts dels què havia fet en el cinc anteriors al temps que evitar que els visitants els feren cap punt, cosa que no va ocórrer. La pressió alzirenya continuava ofegant l’eixida de baló als locals, sense fer un partit especial el domini dels blaugrana era cada vegada més evident i quan estàvem començant a disfrutar del joc, ens vam vore sorpresos per xiulit que indicava el final del partit quan el marcador assenyalava 14-35, com si d’un partit d’handbol es tractara. 

Novena victòria de la temporada que deixa Institut Jarque al més alt de la classificació empatat amb el N.B. Xàtiva. Si bé els resultats son excel·lents, l’equip presenta algunes carències que serà necessari corregir. El pitjor que podria fer seria creure-s’ho, i el millor, aprofitar els entrenaments fins a la represa de la Lliga per a seguir treballant, augmentar el ritme i la intensitat i millorar el joc col·lectiu. 

Els infantils tornaran a la competició a partir del 14 de gener amb dos difícils compromisos davant Xàtiva i Benifaió. La situació d’este equip es inmillorable per a afrontar amb confiança i fam de victòria el que resta de temporada i acabar ocupant-ne un dels llocs que dona dret a jugar la fase d’ascens, però encara queden molts partits per jugar i altres equips venen darrere amb el mateix objectiu. 

Bon Nadal!

NUMISMATICA SAETABIS CANALS 98 – N.B ALZIRA GRANA 38
(7-7 / 11-5 / 12-3 / 8-6 / 7-6 / 18-4 / 22-1 / 13-6) 

L’Infantil Grana tenia una complicada eixida a la pista de Canals, no obstant, l’equip va eixir ficat en el partit i concentrat en el que havia de fer davant un rival teòricament superior. La defensa pressionant no deixava jugar a gust als locals mentre que en atac, els de Vicent Hervàs actuaven amb rapidesa per penetrar amb superioritat o actuar amb calma i decidir correctament quan s’havien d’afrontar atacs 5 contra 5. Esta bona actitud inicial va durar exactament fins al minut 9 al que s’arribava amb 14-12 al marcador. Dos cistelles propiciades per errors defensiu feien que Canals cobrara un avantatge de 6 punts (18-12) a la fi del segon temps. 

Inexplicablement els grana baixaren la intensitat en el tercer temps, concedint alguns contratacs i deixant de fer les ajudes, i els de la Costera, que son un bon equip, no desaprofitaren l’ocasió per anar posant distància al marcador (30-15). En el quart temps el partit es va tornar a igualar i encara que la diferència de 17 punts en què s’arribava al descans (38-21) no era fàcil de recuperar, ens permetia pensar que nostres infantils estaven disposats a lluitar fins a l’últim segon per posar-li cara la victòria al contrari. 

La millora en el joc va continuar després del descans, jugant amb la mateixa intensitat que el contrari i sense perdre-li la cara al partit. Però inesperadament els blaugrana es desunflaren de sobte, oferint els tres pitjors parcials en el que portem de temporada, ja que a partir d’eixe moment tan sols hi ha hagut un equip jugant a la pista amb els nostres jugadors com a espectadors de privilegi. La incapacitat per a evitar la pressió de Canals provocava nombroses pèrdues de baló que acabaven transformant-se en cistelles fàcils. Davant l’adversitat, els nostres jugadors acabaren perdent la concentració i baixant els braços, el que va acabar donant un resultat final de 98-38, i un regust molt amarg del que havia sigut el partit. 

Intentarem quedar-nos en els bons moments de l’equip durant la primera meitat i principi de la segona i en el fet de que tots els jugadors aconseguiren anotar, fins i tot Alex, l’últim jugador en incorporar-se al planter i que ja ha estrenat la seua casella. 

Esperem que l’equip continue treballant i que no es torne a vindre avall quan les coses es fiquen costera amunt.

 

 

 

SAN JOSÉ 43 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 78
(2-6 / 11-6 / 6-11 / 6-16 / 2-9 / 4-6 / 7-12 / 5-12) 

Institut Jarque visitava dissabte la pista de San José, situada a l’avinguda de les Corts Valencianes, front a eixe colós inacabat que és el Nou Mestalla, símbol de la bombolla immobiliària i de la ruïna econòmica del país, amb l’objectiu de mantindre la seua imbatibilitat i donar un contrapunt a la trista estampa de l’estadi valencianista. 

Els primers minuts van estar marcats per la bona actuació de Pau, que la seua intensitat habitual va unir el domini en el rebot, 4 en els primers cinc minuts, i dos cistelles de tres intents que donaven el primer avantatge als alzirenys. 

El quintet del segon temps no va ser capaç de continuar els bons moments inicials, tant per la baixa intensitat defensiva com per un desencert constant en el llançament, tan sols 3 transformacions de 13 intents. Com a més a més es deixaven guanyar en el rebot, San José va poder remuntar i arribar a la fi del primer quart de partit un punt per dalt (13-12). 

Amb 6 punts i 10 rebots, Pau va sostindre l'equip en els moments més complicats

El partit va continuar molt igualat amb empat a 25 al minut 2 del quart temps, però un parcial de 0-14 en tres minuts permetia als de Toni Salom anar-se’n al descans amb els deures mig fets, si bé encara per acabar (25-39). 

En la represa, 5 punts consecutius de Jorge augmentaven la diferència a 19 punts, i com que la defensa anava ajustant-se, la selecció de tir era millor i els locals anaven perdent frescor en el seu joc, el partit començà a trencar-se definitivament a la fi del cinqué temps (27-48). En el sisé temps la superioritat blaugrana era evident, però també ho va ser la relaxació i falta de concentració, motiu pel qual el domini del joc i sobre tot en el temps de possessió de la bola, tan sols es traduïa en un magre parcial de 4-6. Afortunadament, els locals que ja començaven a baixar els braços, no aprofitaren per a tornar a ficar-se en el partit. 

En l’últim quart de partit Institut Jarque va tornar a posar-se les piles, pressionant l’eixida de baló de San Josep, forçant nombroses recuperacions i ja amb la mida agafada a l’anella acabaren certificant una còmoda victòria per 43-78. 

Institut Jarque continua co-líder amb N.B. Xàtiva, amb huit victòries i cap derrota. Tot i això l’equip encara mostra algunes mancances en el joc col·lectiu que serà menester corregir per a continuar encapsalant la classificació. 

Felicitats i que ningú no s’adorma, que ara ens espera Oliva.

Jorge va rubricar una gran actuació: 15 punts, 5 rebots i 1 assistència

 
Noticies X Data
Xarxes Socials