Archivo por autor

GRUPHAC N.B. ALZIRA 52 – 38 BÀSQUET ALTEA

(10-8 / 9-14 / 11-11 / 22-5) 

Una vegada aconseguit l’ascens el cadet del N.B. Alzira s’enfrontava dissabte al Bàsquet Altea en el partit d’anada en búsca d’un lloc en la final del campionat IR Zonal. 

Els arquitectes tingueren un bon inici de partit amb un joc trepidant i encarant l’anella amb facilitat però la falta d’encert, errant algunes cistelles fàcils, i l’efectivitat ofensiva dels visitants provocaren que l’avantatge a la fi dels primers 10 minuts fora tan sols de 2 punts. 

Abans del minut 2 del segon quart, Altea ja s’havia ficat per davant (10-14) aprofitant la relaxació defensiva dels alzirenys que perderen intensitat i tensió. Els de la Marina continuaven castigant l’anella local, sobre tot en llançaments i mitja distància com mostren els dos triples transformats en este quart, i aconseguien abastar els vestidors amb una renda de 3 punts (19-22). 

Amb este reduït avantatge l’entrenador visitant va plantejar una tancada defensa en zona que Gruphac intentava doblegar amb llançaments des de fora però com que no era el dia dels tiradors, la confiança dels alzirenys anava minvant i el temps de cada possessió corria i s’allargava sense que ningú s’atrevira a llançar. Un parell de contratacs serviren per posar als blaugrana per davant però ràpidament Altea tornava a recuperar la iniciativa a l’electrònic. Amb una ordenada defensa, Altea tenia suficient aprofitant-se de les errades i la desesperació dels locals que s’estavellaven contra una zona que no sabien com traspassar, i acabava el tercer quart amb els mateixos 3 punts d’avantatge amb què l’havien començat (30-33). 

Arribats a este punt Gruphac no tenia mes opció que recórrer a l’heroica. Els alteans no pogueren resistir la intensa pressió i el fort ritme dels alzirenys que a base de recuperacions i contratacs firmaren un parcial de 17-0 (47-33). A falta de 1:30 la diferència arribava als 17 punts però una cistella i un tir lliure dels d’Altea deixaven el marcador amb el 52-38 final. 

Un bon resultat per a Gruphac però que de cap manera és definitiu. Els d’Alberto hauran de viatjar a Altea amb la màxima concentració per a no vore’s sorpresos i poder aconseguir una plaça en la gran final del 3 de juny.

GRUPHAC N.B. ALZIRA 43 – N.B. ALCOI 38

(9-13 / 12-11 / 10-9 / 12-5)

Amb una gran demostració de fe en la victòria i de capacitat per a alçar-se i refer-se en els moments més difícils, el nostre cadet GRUPHAC va aconseguir superar un gran rival com el N.B. Alcoi i obtindre l’anhelat ascens a Preferent. 

El partit de tornada disputat dissabte al Fontana amb una grada ben poblada no tan sols dels habituals familiars sino també de molts aficionats, entrenadors i jugadors del club que acudiren a donar suport al cadet, va resultar igual d’intens i igualat que el d’anada però amb un guió diferent. 

Després de les cistelles inicials d’Alfred i Mario que sorprengueren als visitants, estos ajustaren la seua defensa i començaren a fer valdre la seua major alçada i envergadura. Alcoi guanyava el rebot ofensiu i aconseguia tirs fàcils mentre que els alzirenys tenien dificultats per perforar l’anella contraria. Amb un parcial de 0-11 N.B. Alcoi capgirava el resultat i va ser necesari que Alberto Lahoz demanara un primer temps mort per a que els locals aconseguiren tornar a anotar després de varis minuts de sequera, arribant-se a la fi del primer quart 4 punts baix (9-13). A l’igual que el partit d’anada tocava remar contra corrent. 

L’encontre va continuar desenvolupant-se amb una gran igualtat. Al domini de la pintura exercit pel pivot nº 5 d’Alcoi i les penetracions del nº 15 que no va jugar el partit d’anada, els blaugrana responien amb el millor Alfred i les senyes d’identitat característiques d’este equip durant tota la temporada: defensa agresiva i lluita per tots els balons. Els dos equips suaven per haver d’anotar i les diferències oscilaven sempre entre 5-7 punts a favor d’Alcoi. A falta de dos minuts per a la fi del segon quart, un contratac conduit per Miquel i rematat amb assistència per darrere ja baix l’anella a Alfred posava la grada en peu i acostava GRUPHAC a 4 punts. Un tir lliure transformat pel nº5 era contrarestat per una cistella de Jesús segons abans el descans al que s’arribava 21-24, sense que ningú s’atrevira a endivinar cap on anava a decantar-se l’eliminàtoria i amb la sospita de que no es podria saber fins als últims instants i que acabaria sent per xicotets detalls. En altres paraules: estava clar que anavem a patir. 

Poc canviaren les coses en la represa. Posesions molt treballades sense concesions defensives per cap dels dos equips i equilibri al marcador, encara que sempre amb Alcoi per davant. En estos minuts per fi va apareixer Jesús, màxim anotador del primer partit, que s’havia carregat molt promte de personals, per sumar-se a la capacitat anotadora d’Alfred. Una última cistella del capità Mario tancava el quart reduint la diferència a tan sols 2 punts (31-33). A base d’un treball i esforç enormes GRUPHAC havia retallat un punt en el segon quart i un altre punt en el tercer. L’empresa no anava a resultar gens fàcil. 

La tensió a la pista i a la grada anava en augment i com estava previst, desprès de 70 minuts de joc, alzirenys i alcoians anaven a jugar-se l’ascens en els 10 últims minuts de l’eliminatòria. 

Després de dos tirs lliures fallats per Mario, Eric aconseguia la igualada a 33, però el 15 alcoià transformava un 2+1 i tornava a posar el seu equip 3 punts per davant. Alfred continuava sent un malson per la defensa alcoiana que només podia detindre-lo amb faltes, i així transformant un tir lliure darrere altre, tornava a igualar-se el marcador a 36. Anímica i físicament, GRUPHAC semblava arribar més fresc a aquest dramàtic final de partit, la seua gran actitud defensiva creava cada vegada més problemes al seu oponent. A falta de 4 minuts una cistella de Mario, més Super que mai, posava després de molt de temps al nostre equip per dalt (38-36) i un tir lliure transormat per Tino ens posava un altre passet per davant. 

Els d’Alberto no baixaven la seua intensitat en defensa (5 punts es deixaren anotar en este definitiu quart), més bé al contrari, i obligaven als visitant a anar a la línia de tirs lliures. Després de dos llançaments fallats pel nº 21, a falta de 2 minuts, el pivot nº 5 que no s’havia caracteritzar pel seu encert en este aspecte del joc, transformava dos tirs posant el marcador 39-38 i deixant-nos ben prop del purgatori d’una prórroga. Però acte seguit un descomunal triple de Tino ens obria les portes del cel i estirava la diferència a 4 punts. Era la seua primera cistella en joc de tot el partit i no havia pogut elegir un millor moment per fer-la. 

El triple va pesar com una llosa sobre Alcoi, mentre que els alzirenys anaven ja cresguts decidits a no deixar escapar una victòria a la que s’havien fet acreedors a base de lluita i tenacitat. A falta de 1’40” una personal assenyalada sobre Alfred li donava l’oportunitat de sentenciar l’encontre però esta vegada, el millor jugador del partit no va estar encertat i va errar els dos llançament. Els segons anaven transcorrent i finalment va ser Tino, una altra vegada providencial, qui va acabar transformant un tir lliure que deixava l’electrònic amb el 43-38 definitiu al Cadet GRUPHAC N.B. ALZIRA en Categoria Preferent. 

Enhorabona als entrenadors, Alberto i Fèlix, i a tots els jugadors que composen l’equip pel treball realitzat tota la temporada i que s’ha vist recompensat amb este ascens tan important per al Club. Gràcies a tots els que acudireu a animar l’equip dissabte i contiuem comptant amb vosaltres perquè el proper obstacle abans d’arribar a la Final serà el C.B. Altea que va eliminar al C.B. Santa Pola.

N.B. ALCOI 62 – 61 GRUPHAC N.B. ALZIRA 

(21-12 / 10-24 / 21-5 / 10-20)

 Intens duel, ple d’emoció i alternatives en el joc el disputat entre nostre cadet GRUPHAC i N.B. Alcoi, a l’assalt d’una plaça en Preferent per a la propera temporada. 

Mal començament de partit dels blaugrana, fluixos en defensa i especulatius en atac, aprofitada pels alcoians de la mà del seu base Nacho (16) que amb transicions ràpides i dos robatoris de baló quasi consecutives posaven al seu equip amb avantatge de 9 punts (12-3) quan tan sols havien transcorregut 5 minuts. Els locals semblaven un vendaval i Fèlix, que circumstancialment ocupava la banqueta en substitució del seu germà, es va vore obligat a demanar un temps mort per intentar detindre’l-lo.

L’eixida a pista d’Alfred i Miquel va servir per millorar l’atac i que GRUPHAC començara a anotar amb certa fluïdesa, fet que juntament amb l’augment de la intensitat defensiva va permetre igualar el joc fins a la fi del primer quart, encara que sense poder reduir la diferència al marcador (21-12).

En el segon quart el vent va canviar de sentit i un fort huracà va començar a bufar des de la Ribera. La defensa pressionant de GRUPHAC provocava freqüents pérdudes de baló rematades amb ràpids contratacs i al minut 16 una cistella de Jesús empatava el partit. Per moments l’equip local no va tindre més referència ofensiva que el seu pivot núm. 5, amb diferència el jugador més alt sobre la pista, sovint frenant amb personals per l’aguerrida defensa alzirenya. Afortunadament Andy, que així diuen al pivot, no va tindre el seu millor dia en el llançament de tirs lliures, fallant 6 consecutius i provocant en el seu equip una sequera anotadora durant varis minuts. Per l’altre costat els bessons ficaren en marxa la maquineta de fer punts i a l’arribar el descans GRUPHAC se n’anava amb una curta però valuossíssima renda de 5 punts (31-36) aconseguida amb gran esforç. El pitjor d’este quart van ser les 3 faltes personals quasi consecutives assenyalades a Eric que condicionaren la seua actuació per a la resta del partit.

La gran reacció dels arquitectes després del defectuós arrancada de partit permetia encarar la segona meitat amb optimisme però l’eixida del tercer quart va resultar un calc del primer. La relaxació defensiva va tornar a donar ales al núm. 16 que de nous es va erigir com a dominador del joc i als 2 minuts d’este tercer quart Alcoi ja li havia donat la volta al partit (37-36). Tan sols dos cistelles de Super Mario desembossaven el bloqueig mental del seu equip en atac però no eren suficients per impedir que els locals se n’anaren de 9 punts (49-40). Poc a poc els alzirenys anaren refent-se en defensa, però sense saber resoldre els problemes ofensius. la forta defensa local evitava qualsevol cistella de GRUPHAC obligant sempre als nostres a anar a la línea de tirs lliures, i com que el percentatge d’encert va ser esgarrifós (1 de 12 en este quart) es va arribar a l’últim i definitiu quart amb un avantatge local que superava els 10 punts (52-41) i ficava les coses molt complicades per als nostres xicons, sobre tot per la mala dinàmica en què es veien immersos.

Qué els va dir Fèlix per jugar els últims 3 minuts?

El tram final tornà a ser prouigualat amb intercanvi de cistelles per les dos parts cosa que afavoria Alcoi que a falta de 3 minuts per a la fi d’este primer assalt continuava 10 punts dalt (62-52). En eixe moment, Fèlix va demanar un temps mort per donar les últimes instruccions als seus jugadors i sobre tot apel·lar a l’orgull de lluir la samarreta del N.B. Alzira. Estos 180 segons esdevenien fonamentals per deixar l’eliminatòria oberta o oferir-la en safata als de l’Alcoià. L’arenga de qui durant molts anys ha estat capità del primer equip del Club va resultar efectiva i els seus jugadors respongueren com a lleons en el tram definitiu del partit, defenent amb intensitat (no concediren un sol punt en estos 3 minuts) i atacant amb seny i confiança, amb un gran Jesús que va ser un autèntic estilet ofensiu, arribant a situar-se a tan sols un punt a falta de 8 segons. El desconcert local davant l’inesperat allau de joc que els havia caigut damunt els va impedir aprofitar la que semblava l’última possessió del partit, i llàstima que Alfred no arribara a fer un últim llançament i rematar la faena, amb dos orelles i rabo, després d’haver furtat un baló a falta de 2 segons.

Així doncs, tot queda ajornat per al partit de tornada el dissabte 12 al Fontana Mogort on demanem el suport de tots per a donar els nostres cadets l’espenta definitiva cap a la Preferent.

INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 52 – C.B. MARCELINA BENIFAIÓ 77

(1-14 / 11-4 / 4-4 / 4-12 / 9-3 / 7-19 / 5-11 / 11-10)

Ambient de gala a la graderia del Fontana Mogort, amb una sorollosa presència de seguidors de Benifaió, per a presenciar el duel final de la lliga en què Institut Jarque i C.B. Marcelina es jugaven l’última plaça per jugar la fase d’ascens a Categoria Autonòmica.

Molts amics del NBAlzira animaren a l'equip des de la grada.

Després d’un tir lliure transformat per Omar que significava el primer punt del partit, Benifaió va agafar el comandament, imposant la seua superioritat física i sobre tot aprofitant les concesions defensives dels locals, encabotats en donar la benvinguda a l’equip rival i la seua parròquia amb uns quants regals que aquells acceptaren de bona gana. Als alzirenys, tremolosos com un flam, els cremava el baló a les mans, i pel contrari Benifaió funcionava com una màquina perfectament engreixada en un primer temps que va acabar amb el tràgic balanç de 1-14. Pitjor començament, impossible.

Els blaugrana començaren a trobar el bon camí en el segon període en què aconseguien reduir la diferència a 6 punts (12-18) que es mantenia en el tercer (16-22) però l’assenyalament de la tercera personal a Miquel Sanjuan significava una dificultat afegida, per si encara no hi havien poques, per als alzirenys. La notable recuperació dels nostres va quedar ralentitzada al no saber com atacar la dura defensa rival que no dubtava a fer tantes personals com fora necessari perquè el seu oponent errava un tir lliure darrere altre (0 de 5 en el quart temps). Per contra el jugador clau del partit, Alvaro Martínez, liderava el seu equip i tornava a estirar la diferència a 14 punts a l’arribar al descans (20-34).

Després del pas pels vestidors Institut Jarque va eixir disposat a pegar-li la volta al partit i tornava a acostar-se a 8 punts (29-37), distància que no era més reduïda pel desencert en els tirs lliures que ja començava a ser un mal crònic (1 de 8 en estos cinc minuts).

La tragèdia que va començar a tramar-se en el primer temps va tindre un desenllaç avançat en el sisé. Mentre els alzirenys continuaven fallant tirs lliures i augmentat tant el seu grau d’ansietat com la desesperació de la grada, Benifaió continuava fort en defensa i clarivident en atac, portant el partit, tant per mèrits propis com per demèrits dels amfitrions, a un punt de no retorn (36-56) en que l’equip visitant ja es veia lluitant per una plaça a autonòmica.

La mateixa tendència va continuar en el seté període i només en el que tancava el partit quan, per fi!, els locals aconseguien transformar un quants tirs lliures, (5 de 6), i detindre un Benifaió que, com una regió que jo conec, “avançava a marxa triomfal”.

Duríssima derrota per als de Toni Salom que van acusar en excés les baixes de Pau i Ferran que ben segur haguéren aportat el seu equip una major consistència defensiva.

L'equip agreix al públic el suport.

Sense deixar de reconéixer la justa victòria de Benifaió volem aportar un parell de dades. Un que mostra la diferent contundència en què s’empraren les dos defenses: 11 personals d’Alzira contra 29 de Benifaió. I un altre que posa de manifest el diferent grau d’encert en els tirs lliures: Benifaió 7 de 12 (58%), Alzira 14 de 42 (33%), i menys mal que en el vuité temps van transformar 5 de 6 perquè fins eixe moment portaven un raquític 25% (9 de 36). Així és impossible guanyar un partit contra un equip de la qualitat de Benifaió a qui donem l’enhorabona i desitgem la millor sort en la fase.

Als nostres xicons i el seu entrenador no podem deixar de reconéixer la gran temporada que han protagonitzat en la que han estat capaços de mantindre’ns la il·lusió fins l’última jornada.

I molts ànims que ara ve la Copa.