INSTITUT JARQUE A PER LA FASE D’ASCENS!!!

Este dissabte el nostre equip infantil INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA es juga la possibilitat de jugar la Fase d’Ascens a Categoria Autonòmica davant el C.B. BENIFAIÓ. 

Els dos equips arriben a l’última jornada de la competició amb 17 victòries i 4 derrotes i es juguen la tercera plaça del Grup B de Preferent que dona dret a jugar la fase d’ascens amb els millors classificats dels altres grups, tot un premi per al club i una excel·lent recompensa al treball que Toni Salom i els seus jugadors han realitzat al llarg de la temporada. 

EQUIP!!!

La gran cita és a les 10:45 al Fontana Mogort. Esperem la vostra presència al per a ajudar els nostres xicons en la lluita per la conquesta de la màxima categoria.

Estos 8 magnífics i algun altre que no està a la foto vos esperen dissabte!

INSTITUT JARQUE A XÀTIVA (76-71): FALTA UNA MICA

 N.B. XÀTIVA 76 – INSTITUT JARQUE 71

(16-9 / 7-11 / 11-7 / 8 -8 / 7-9 / 8-5 / 11-9 / 9-13) 

L’encontre d’Institut Jarque a la Ciutat de l’Esport de Xàtiva tornava a resultar un dels més apassionants de la temporada. El resultat a penes podia tindre repercussió en la classificació final perquè una victòria, sempre que no fora per més de 15 punts no servia per a millorar el tercer lloc, ni la derrota apartava els nostres de jugar la fase d’ascens, a expenses del decisiu duel contra Benifaió. No obstant, jugar contra Xàtiva era una ocasió inmillorable per comprovar l’estat de forma dels xicons de Toni Salom, jugar un bon partit i arribar carregats de moral a l’acte final del 21 d’abril.

Carlos va inaugurar el seu recital anotador amb la primera cistella del partit però ràpidament els locals cobraven avantatge gràcies al domini baix l’anella del seu pivot núm. 15 Ivan Vila. La pressió xativenc dificultava enormement l’eixida de baló dels alzirenys que insistien en trencar-la amb bot. Les pèrdues de baló eren implacablement aprofitades pel Xàtiva, acabant els primers cinc minuts 16-9, amb tots els punts alzirenys aconseguits per Carles Hungria. Amb un nou quintet, Institut Jarque reaccionava, trencava la pressió local i amb les anotacions dels dos Miquels (5 punts Nadal i 6 Sanjuan) arribaven a ficar-se un punt per dalt (19-20), si bé Xàtiva aconseguia recuperar i acabar el primer quart de nou per davant (23-20). La igualtat va continuar en el tercer temps fins que en l’últim minut dos cistelles consecutives dels locals tornaven la diferència als 7 punts.

Res no va canviar en el quart període: Xàtiva intentava posar terra pel mig però de nou Carles liderava l’atac del seu equip i tornava a anotar els 8 punts del període per anar-se’n al descans sense que la distància al marcador ni augmentara ni es reduïra (42-35).

Institut Jarque jugava a un bon nivell i plantava cara al líder del grup. El partit estava obert però la preocupació de l’entrenador alzireny estava en les personals. A causa de les lesions de Ferran i Omar l’equip comptava tan sols amb 8 jugadors i Pau, un dels jugadors més actius en defensa ja en tenia 4, fet que obligava a Toni Salom a reservar-lo per al final de partit.

Bona va ser l’eixida d’Alzira en la represa. La seua pressió posava en problemes als de casa i amb 5 punts consecutius de Miquel Sanjuan es posava tan sols a dos punts (42-40), però de nou quan semblava que els blaugrana estaven en disposició de pegar-li la volta al partit cometien alguna errada en defensa que era sempre aprofitada per Xàtiva per detindre l’avanç dels visitants, i així ho va fer durant el sisé i seté període al final del qual s’arribava 68-58. A falta de tan sols 5 minuts el partit s’havia posat molt complicat per a Institut Jarque.

Tot i això, els nostres decidiren cremar les naus en el vuité i definitiu temps i aprofitant que dos dels seus jugadors grans estaven amb 4 personals, tingueren una eixida fulgurant que els tornava a posar a 3 punts (68-65). Però a Xàtiva no se li pot donar ninguna facilitat perquè es un conjunt que, a banda del seu poder físic, juga sempre molt concentrat en el partit, de manera que tot i no estar molt encertat des de la línia de tir lliures (va transformar 1 de 5 en este últim temps) tornava a ficar-se 6 punts dalt (71-75), diferència que es mantindria amb intercanvi de cistelles fins al 77-71 final que proclamava matemàticament al N.B. Xàtiva com a campió del grup B de Preferent. 

Tot i fer un bon partit, disputat fins als últims instants, amb menció especial per a Carles i Miquel Sanjuan, que entre els dos transformaren 53 punts (30 i 23 respectivament), a Institut Jarque li va faltar una mica més per guanyar al líder. Una mica més de tensió i atenció en defensa, una mica més de decisió per part d’alguns jugadors per atacar l’anella, una mica més de concentració en els moments en què el partit semblava que es posava de cara i una mica més d’encert en el llançament de tirs lliures (13 de 32). 

Tot i no poder guanyar l’equip va donar bones sensacions i com comentàvem al principi, el resultat no l’impedix continuar somniant en jugar la fase d’ascens, però això si, encara falta una mica: guanyar l’últim partit.

PRÈVIA PARTITS 24 I 25 DE MARÇ

Estos son els encontres d’aquest cap de setmana per al NBAlzira.

Xàtiva Vs. NBAlzira Sènior “A” Masc.

Diumenge 25 de Març a les 18.30 hores.

Categoria Autonòmica. Jornada 22.

Desprès de les falles torna la lliga per al Sènior A que en la jornada anterior, jugada ja fa dos el dimarts,  va rebre un dur correctiu del Maristas. Tornar al bon joc que li ha dut a guanyar sis dels últims vuit partits es l’objectiu. Per par de l’equip local cal dir que arriba líder, però no deguem oblidar que malgrat la seua superioritat a jutjar per la classificació, el nostre equip va ser  un dels dos equips que han aconseguit doblegar-los en tot el que duguem de competició. Va ser en la jornada 9 de la primera volta. Des d’aquest partit el Xàtiva no ha tornat a perdre, el que suposa deu  jornades consecutives guanyant.

Carcaixent Vs. NBAlzira Sènior Femení

Dissabte 24 de Març a les 16.00 hores.

Categoria Autonòmica. Jornada 22.

Derbi en Carcaixent. Les nostres visitaran la pista de l’equip veí on militen varies jugadores que han passat molts anys en el nostre club. El partit d’anada jugat en Alzira va ser per a les de Carcaixent que aprofitaren el mal dia en atac de les nostres.

INFANTILS: DOS VICTÒRIES AMB MÉS PENA QUE GLÒRIA

N.B. ALZIRA GRANA 22 – C.B. CULLERA 21

(3-6 / 4-2 / 2-2 / 2-1 / 3-0 / 4-1 / 2-9 / 2-0) 

Després de les bones sensacions mostrades dimecres a la pista de Genovés malgrat la derrota, el partit contra Cullera es presentava com una ocasió perfecta per aconseguir la cinquena victòria de la temporada al temps que confirmar la millora de l’equip jugant un bon partit de bàsquet, però el ben cert és que els dos objectius no s’aconseguiren. 

Possiblement degut a la cómoda victòria aconseguida en el partit d’anada (37-48) els Grana van eixir molt confiats, intentant una pressió que per la falta d’intensitat no arribava mai a furtar balons. Els de Cullera que comptaven amb tres jugadors alts mostrava una certa milloria respecte al joc de la primera volta i aprofitava la feblesa defensiva alzirenya per guanyar el primer parcial a base de cistelles esporàdiques. Com que el nostre infantil era incapaç d’accelerar el ritme de partit i les imprecisions eren contínues, Cullera va anar per davant tot el temps fins poc abans del descans en què Alzira igualava el tanteig amb un paupèrrim 11-11. 

Al començament de la segona meitat una lleugera millora en defensa impedia més cistelles fàcils als visitants, i encara la lentitud en atac i les dificultats per a trencar la defensa en zona contrària a la fi del sisé parcial els de Vicent Hervàs portaven un avantatge de 6 punts (18-12), diferència estreta però quasi insalvable tal i com discorria el partit i la sequera anotadora de tots dos equips. 

Malauradament el Grana ha tornat a relaxar-se, amb noves errades defensives i un mal balanç que oferien al contrari cistelles fàcils al contratac. Esta mala dinàmica a provocat un parcial de 2-9 en el seté període i que s’afrontaren els cinc últims minuts 1 punt per baix. Arribats ací, la relaxació de molts moments es va transformar en nerviosisme, la por a perdre un partit que es considerava guanyat tenallava els nostres i la cistella contrària es feia cada volta més xicoteta. Una cistella de Damian després de capturar un rebot a falta quasi de tres minuts servia per a tornar a posar Alzira per davant i a la fi per a donar-li la victòria ja que ningú dels dos equips va ser capaç de moure el marcador en tot eixe temps.

Un triomf que no passarà a la història.

INSTITUT JARQUE 67 – 59 ESCOLAPIOS

(4-4 / 12-3 / 6-9 / 4-7 / 10-6 / 7-13 / 16-8 / 7-9)

Després de la tensió viscuda durant els últims minuts del partit disputat per l’Infantil Grana esperavem que el primer equip infantil ens deparara un partit més tranquil, i si bé el partit disputat contra Escolapios no va tindre un final tan angoixós com l’anterior, tampoc va estar exempte de dificultats.

Després d’uns primers cinc minuts molt igualats en que Institut Jarque no aconseguia fer-se amb el control del partit, els alzirenys començaren a carburar en el segon temps en que protegint gelosament la seua cistella i amb les ràpides penetracions de Jorge i Ferran se n’ anaven 9 punts dalt (16-7). La bona dinámica va continuar en els primers minuts del tercer período en que la fluidessa ofensiva permetia als locals escapar-se de 15 punts (23-8). Però una baixada en la tensió del joc propiciava que Escolapios endossara un parcial de 0-8. Els visitants que son un bon equip amb uns quants jugadors interessants, continuaren retallant diferències fins al descans al qual s’arribava 27-23 i amb tot per decidir.

Miquel Nadal i Omar foren protagonistas en la represa, repartint-se entre els dos els 10 punts de l’equip en el cinqué temps que es tancava amb Institut Jarque de nou 8 punts per dalt. Però quan el partit semblava ja encarrilat, Escolapios neutralizava les anotacions de Carlos i Jorge i tornava a reduir diferències a base de lluita i més intensitat en el joc fins a igualar a 48 als 3 minuts del seté temps. Començava un nou partit. Afortunadament els blaugrana despertaren a temps de la seua letàrgia, provocada per un excés de confiança i amb anotacions d’Omar que va signar un impecable 6 de 6, Carlos i Miquel Sanjuan, tornaven a donar un acceleró aconseguint un parcial de 12-2 en dos minuts que els permetia afrontar l’últim temps amb 10 punt d’avantatge (60-50).

Com si ja tingueren la feina feta els de Toni Salom tornaren a deixar-se portar en els minuts finals i com que Escolapios no es resignava a perdre el partit va continuar lluitant fins a l’últim instant, esforç que si be no fou suficient per emportar-se la victoria, al menys li va servir per guanyar l’últim parcial.

Irregular partit d’Institut Jarque que amb una pobra actitud i jugant a ràfegues va acabar emportant-se el triomf , per altre costat escasa recompensa la d’Escolapios que després de bregar durant tot el partit i haver perdut només 3 dels 8 temps parcials va acabar derrotat.

Ocasió perduda pels nostres jugadors per a demostrar a la resta d’equip capdavanters la seua fam per competir. Esperem que la recuperen abans de la fi de la temporada.

INST. JARQUE S’IMPOSA AMB CLAREDAT AL GENOVES-VALENCIA BÀSQUET

GENOVÉS VALENCIA BÀSQUET 35 – 63 INSTITUTO JARQUE

(2-7 / 4-12 / 2-4 / 9-16 / 6-5 / 0-5 / 10-8 / 2-7)

Institut Jarque visitava les pistes annexes al Pavelló de la Font de Sant Lluís amb la intenció de revalidar el bon joc i estat de forma mostrat en l’últim partit davant Quart i així ho va fer des dels primers compassos del partit. En els primers minuts amb anotacions de Carlos i Aparisi els alzirenys marcaven les primeres distàncies al marcador (2-7) que ja s’allargaven a 13 punts (6-19) a la fi del segon temps. L’equip local es veia incapaç de superar la defensa del seu oponent que l’obligava a llançar sense comoditat i des de lluny. Mostra de la bona actitud defensiva blaugrana és que tan sols va concedir 8 punts en els primers 15 minuts de partit (8-23).

En el quart temps es va accelerar l’anotació per tots dos equips però inclinant-se sempre la balança de forma acusada cap a Institut Jarque, que amb nombrosos robatoris de baló, ràpides transicions i bons moviments ofensius gaudia als últims instants de la primera meitat d’un avantatge de 25 punts que va poder ser reduït per par local amb un triple sobre la botzina que deixava l’electrònic (és literal, si que hi havia) 17-39 a l’arribar al descans. Després d’una bona primera part Institut Jarque tenia el partit clarament decantat al seu favor.

En la represa els de València aconseguien guanyar el seu primer parcial 6-5 gràcies a l’encert del seu jugador número 15, autor de tots els punts, i que la taula es va menjar una cistella d’Aparisi. El conat de reacció dels de casa va quedar truncat amb el 0-5 del sisé període que posava el marcador 23-48, diferència que no era més gran perquè als alzirenys els tremolava la mà cada vegada que acudien a la línea de tirs lliures, transformant tan sols 1 tir de 10 llançaments en este període.

Amb un ritme menys fluid i un cert descuit del rebot que fins eixe moment havia estat dominat per Alzira, els de Toni Salom caigueren en una fase anodina que va estar aprofitada pel València per tornar a reduir avantatges (33-56) gràcies sobre tot a l’actuació del seu jugador num. 21 autor de 8 punts en el seté temps, dos triples inclosos.

Poc més va ocórrer en un partit ja sentenciat fins arribar al definitiu 35-63.

Resumint, Institut Jarque es va imposar amb claredat jugant una bona primera part i una segona tan sols regular. L’equip va tindre moments de gran joc col·lectiu i el millor percentatge de tir en joc de tota la temporada (55%). Incomprensiblement eixa bona mà quedava atrofiada en el llançament de tirs lliures, transformant-ne tan sols 5 de 25.

A seguir lluitant per una de les tres primeres places!

INFANTILS CONTRA TAVERNES: EL GRANA ACONSEGUIX LA SEUA TERCERA VICTÒRIA MENTRE INST. JARQUE ES DESUNFLA

N.B. ALZIRA GRANA 39 – 37 C.B. TAVERNES B

6-2 / 6-5 / 6-4 / 3-2 / 10-2 / 0-3 / 4-10 / 4-9 

En el gèlid matí de dissabte, visquerem un partit invers al disputat la primera volta. Si a Tavernes els nostres tingueren un mal inici i acabaren a punt de culminar la remuntada, esta vegada l’Infantil Grana del Nou Bàsquet Alzira va dominar els cinc primers parcials mentre que Tavernes va ser clarament superior enn els tres últims.

Al començament, els dos equips semblaven paralitzats pel fred, encara que ja tingueren merit tots els jugadors de posar-se a jugar a basquet a les 9 del matí amb la temperatura que feia. Tan sols Omar semblava més pendent de jugar a bàsquet que del fred que feia i la seua aportació va ser decisiva en la consecució de la victòria, anontant 10 dels 21 punts de l’equip en la primera mitat. Els Grana anaven imposant-se poc a poc a cada parcial, gràcies a una correcta defensa i a la pressió efectuada sobre l’eixida de baló del contrari que els permetia un bon grapat de recuperacions. Tan sols els errors en atac amb nombroses pérdues de baló i les errades en llançaments fàcils evitaren un avantatge major que el 21-13 que es registrava al descans.

En la represa l’equip a jugat el millor parcial del partit, imposant-se per 10-2 i distanciant-se de 16 punts (31-15) gràcies a la bona pressió exercida sobre els jugadors contraris que acabaven convertint-se en cistelles fàcils. Llàstima que estos moments de bon bàsquet que provocaren l’eufòria en la grada no tingueren continuitat.

A partir d’eixe moment l’equip va perdre intensitat i es va vore superat pel rival que anava retallant diferències en cada període. Durant els últims minuts els jugadors de Vicent Hervàs foren presa del nervis, esperant que el crono correguera el més ràpid possible, al vore que un partit que semblava franc anava complicant-se per moments. Afortunadament un parell de cistelles en els últims moments detingueren l’avanç dels de la Vall i el partit es va quedar a casa per una mínima diferència de 2 punts, la mateixa del partit d’anada.

Enhorabona als jugadors i quadre tècnic per esta important victòria. Gran partit d’Omar en atac que va acabar anotant 14 punts i tan sols recriminar eixa falta de continuitat en el joc que va posar al contrari de nou en el partit i a punt va estar de costar un disgust.

INSTITUT JARQUE 51 – 59 C.B. TAVERNES A

4-6 / 12-3 / 7-15 / 5-9 / 3-8 / 2-11 / 9-4 / 9-3 

L’esperat duel contra el primer equip infantil de Tavernes va tindre un resultat lamentable per als interesos de Institut Jarque.

El partit va tindre un inici igualat i tan sols les errades dels alzirenys donaven un mínim avantatge de dos punts al rival a la fi dels primers cinc minuts. En el segon període els de Toni Salom mostraren la seua millor versió i obrien un avantatge de 7 punts (16-9). El partit continuà igualat fins a l’ultim minut i mig del tercer període en que un parcial de 0-8 posava l’equip visitant per davant (23-24). Fins aci arribaren les bones notícies. A partir d’este moment Tavernes va anar imposant el seu ritme lent en atac però constant, basant-se en la superioritat física i domini del joc per part del seu jugador Cosmin, els de la Valldigna castigaven la desídia local i la falta de joc col·lectiu. Al descans 28-33 i un panorama emboirat. 

La segona mitat va ser una prolongació dels últims minuts de la primera. Els alzirenys semblaven ànimes en pena i a cada errada seua els de Tavernes responien amb encert i claredat d’idees, aconseguint un màxim avantatge de 23 punts a l’inici del seté temps. La relaxació del contrari que ja asaboria la revenja del partit d’anada i l’orgull que per fi va sorgir en els blaugrana va permetre als alzirenys tornar al partit i guanyar els dos últims parcials amb certa claredat. Però això no va ser suficient per a emportar-se este important partit. 

Son moments de reflexió, recomposar l’ànim i continuar lluitant pels primers llocs de la classificació. Com va dir Churchill, per aconseguir-ho faran falta “sang, suor i llàgrimes”. 

I per acabar una advertència: volem recordar a tots els jugadors que els partits de bàsquet duren 40 minuts.

ELS DOS INFANTILS CAUEN EN BENIFAIÓ

C.B.M. BENIFAIÓ 65 – 59 INSTITUTO JARQUE

(14-6 / 8-5 / 9-4 / 11-6 / 4-13 / 8-9 / 4-9 / 11-16)   

Després de perdre l’imbatibilitat dijous davant Xàtiva l’Institut Jarque tenia un altre difícil examen en la pista de Benifaió en el que no va ser capaç de traure una bona nota. 

Existia la preocupació de que la derrota de dijous, en un partit en què sense realitzar un gran joc, l’equip no li va perdre mai la cara al líder, afectara la moral dels jugadors. No sabem si eixe va ser el motiu però els alzirenys protagonitzaren una primera part per a oblidar, amb una gran feblesa defensiva i poca decisió per atacar l’anella contrària. Després d’arribar amb el marcador igualat a 6 al minut 3 els locals aconseguien un parcial de 8-0 que els permetia acabar el primer període amb eixa mateixa diferència. A partir d’ahí la distància entre els dos equips no va fer més que engrandir-se.

Els blaugrana semblaven ànimes en pena, sense el coratge suficient per detindre un rival que a més de superar-los físicament, jugava amb més intensitat i no dubtava a cometre personals per defendre les poques arrancades d’Institut Jarque. Benifaió s’imposava en tots els parcials i se n’anava al descans amb una amplia renda de 21 punts (42-21). 

Tant el resultat com l’actitud mostrada pels equips deixava pocs motius per a l’optimisme però el record del partit de Tavernes en que es remuntaren 29 punts encara deixava un xicotet raig d’esperança. 

Un altra vegada el “sermó” de Toni Talens va fer efecte en els seus deixebles que eixiren amb un altra actitud i guanyant amb claredat el cinqué temps començaven a retallar distàncies (46-34). 

En el sisé temps es va produir l’eliminació de Pau per cinc personals però també de Josep Puerto, un dels millors jugadors locals que estava mantenint un aspre duel amb Miquel Sanjuan. S’havien acabat les concessions defensives i les anotacions de Carlos i Jorge havien reduït la diferència a tans sols 8 punts però un triple sobre la botzina de Benifaió la tornava a deixar en 11 (54-43) a la fi del sisé període. 

Els locals continuaven emprant-se al límit i carregant-se de personals i com a conseqüència un altre dels seus jugadors alts se n’anava a la banqueta. Institut Jarque continuava xafant l’accelerador i arribava als cinc últims minuts només 6 punts baix (58-52). Era difícil però no impossible.

Continuant amb la roda d’eliminacions, Miquel Sanjuan es veia obligat a abandonar la pista abans de la fi del partit, quedant la direcció del joc en els últims i definitius minuts en les mans de Josep, el jugador més jove de l’equip. Un parcial de 0-8 amb anotacions de Jorge i Aparisi, els dos millors del partit per part alzirenya, aconseguien la igualada a 58 a falta de menys de 3 minuts. Semblava que podiem viure un altra remuntada heróica però en eixe moment semblà acabar-se la gasolina i finalment Benifaió es va refer per a impedir que un partit que al descans semblava clarament decantat al seu favor se li escapara de les mans. 

El partit va tindre dos parts completament diferents, amb Benifaió imposant-se en tots els períodes de la primera mitat i Institut Jarque fent el propi en tots els de la segona. 

Si alguna conclusió positiva es pot traure del partit és que els nostres Infantils foren capaços de sobreposar-se i malgrat un marcador desfavorable lluitaren fins a la fi. Una llàstima que la falta d’actitud en els vint primers minuts en que literalment “llançaren el partit al fem” tinguera com a consecuència que la primera volta s’acabe amb dos derrotes. 

Tot i aixó el balaç es ampliament positiu i deixa l’equip en disposició de continuar lluitant amb Xàtiva, Tavernes, Gandia i el propi Benifaió les places per a la fase d’ascens.

C.B.M. MARCELINA 60 – 30 N.B. ALZIRA GRANA

(8-0 / 6-6 / 16-2 / 5-7 / 2-6 / 9-4 / 8-2 / 6-3)   

Despres de la milloria en el entrenaments durant de la semana l’Infantil Grana acudia també a Benifaió amb l’intenció d’aconseguir la tercera victoria de la temporada. Com en molts partits esta temporada els de Vicent Hervàs entraren al partit dormits, amb molta precipitació per a superar la pressió contrària, sense trobar el passe fácil i perdent molts balons, rebent un parcial de 8-0 a la fi dels 5 primers minuts.

Els alzirenys notaren una xicoteta millora en el seu joc, augmentant el nivel defensiu i arribant a posar-se 10-6, però amb dues cistelles del contrari abans d’acabar el período servien als locals per a igualar el parcial (6-6) i recuperar l’avantatge de 8 punts.

La milloria no durà molt de temps ja que en el tercer temps els nostres encaixaren el parcial més dur del partit amb un 16-2, gràcies a les facilitats donades al contrari que tan sols amb contraatacs i cistelles fàcils en errades defensives nostres ha estirat la diferència fins al 30-8.

Els grana tornàren a oferir una bona imatge en el quart periode que guanyaven per 5-7, deixant el marcador 35-15.

La represa del partit no va sentar molt be als locals i els nostres aprofitaren per a agafar aire i finalitzar el periode amb l’esperança de lluitar encara pel partit retallant la diferència 4 punts (2-6 en el parcial). El sisè període ha sigut també igualat, però un triple a l’última possessió local ha fet que se l’emporten per 9-4.

Però la irregularitat dels nostres infantils va tornar a apareixer en el dos últims períodes que se decantaven cap als de casa per 8-2 i 6-3, deixant el marcador amb un clar 60-30.

La nota positiva del partit va ser la bona actuació dels nostres per moments, amb Ernesto liderant l’anotació dels alzirenys (7 punts), però encara n’hi ha que millorar moltes coses, principalment la capacitat de mantindre el mateix ritme de joc durant tot el partit, aspecto que caldrà treballar per a obtindre més victòries en la segona volta que començarà dissabte que ve.

Felicitats al Benifaió, un equip amb jugadors sense massa envergadura però amb un bon nivell técnic general on el col·lectiu prima sobre les individualitats.

INFANTILS: DERROTA DEL GRANA CONTRA LA ENCARNACION I VICTORIA DE INSTITUT JARQUE EN OLIVA

C.B. LA ENCARNACION 85 – N.B. ALZIRA GRANA 25

(16-3 / 14-2 / 4-2 / 10-1 / 7-2 / 11-3 / 5-10 / 18-2) 

Poca història ha tingut el partit disputat entre C.B. La Encarnacion i nostre Infantil Grana. Des del salt inicial, els jugadors que entrena Vicent Hervàs semblaven més preocupats per altres coses -el canvi d’ubicació del partit en l’últim moment, la pista exterior, el vent i el fred, les cistelles, la bona classificació del rival- que en el partit mateix. 

Vicent instruix als seus jugadors afectats pel fred

A diferència de l’últim partit en que l’equip va eixir molt concentrat a la pista, en esta ocasió ha estat ben al contrari. Davant la forta pressió plantejada pel rival els grana han mostrat una gran feblesa, perdent ràpidament el baló i sense apenes poder acabar jugades d’atac. El resultat a la fi del segon temps ja era prou contundent: 30-5. 

No ha estat fins al tercer període quan els alzirenys s’han posat a defendre d’una manera més seriosa que l’encontre s’ha igualat, aprofitant-se també de l’ausència dels millors jugadors del rival. No obstant les errades han tornat en en el quart parcial i La Encarnacion ha aprofitat per estira encara més la diferència fins a 44-8. 

Damian llança un tir lliure

Després del descans el N.B. Alzira ha intentat afrontar el partit començant de zero i l’equip ha experimentat una certa milloria, evitant cistelles fàcils i impedint els contratacs del rival, però això no ha sigut suficient per a superar a un rival que dominava el rebot tant defensiu com ofensiu i a cada atac gaudia sempre de varies opcions per acabar anotant amb facilitat. 

El millor moment dels grana ha arribat en el seté període quan un parell de bones accions en atac han animat als nostres jugadors a traballar amb intensitat als dos costats de la pista i acabar guanyat este parcial. Però sembla que això no ha agradat al contrari que durant l’ultim període ha tornat a la defensa pressionant a tota la pista mentre que l’entrenador alzireny ha realitzat nombroses rotacions per a donar minuts als jugadors menys habituals. Així s’ha acabat amb l’àmplia diferència que a la fi del partit assenyalava el marcador (85-25). 

Guillem defensa

Tot i les seus limitacions, este equip pot donar molt més de sí però per això serà menester comptar amb el convenciment i el treball de tots els jugadors. Com a nota positiva destacar la milloria experimentada durant la segona meitat del partit i els bons moviment en atac en eixe mateix període, provocant bones posicions de tir sense oposició. Llàstima de la falta d’encert en els llançaments. 

Ànim i a seguir entrenant abans de les vacances de Nadal. 

C.B. OLIVA 17 – INSTITUTO JARQUE 35

(2-2 / 5-4 / 0-6 / 3-4 / 0-4 / 2-6 / 1-6 / 4-3) 

Estrany partit el disputat al flamant poliesportiu d’Oliva, sobre tot per la poca anotació dels dos equips, la més baixa dels dos en el que porten de temporada. La menor anotació d’Oliva havia estat la jornada anterior a la pista de Gandia en que arribaren al 37 punts (20 menys que hui), mentre que els alzirenys havien fet el seu registre més baix contra Escolapios en que anotaren 13 punts més. Mérit de les defenses o incapacitat dels atacs? Pensem que es deu en part a les dos coses, però també a que l’àrbitre o la taula semblaven tindre pressa i el rellotge a penes es va aturar durant el partit, de manera que aquest va acabar jugant-se en un temps record de menys d’una hora.També segurament per por a fer tard i que es gelara l’arròs, foren ben comptades les personals assenyalades i les vegades que els jugadors anaren a la línia de tirs lliures: 7 els alzirenys i 4 els d’Oliva. 

Els dos primer temps van estar molt igualats i les nombroses errades en les entrades a cistella dels alzirenys quan el més fàcil era anotar propiciaren que transcorreguts els 10 primers minuts, els locals anaren 1 punt per davant (7-6). En el tercer període la defensa blaugrana va poder mantindre la seua cistella a zero i de la mà de Ferran i Jorge, cobrava un lleuger avantatge de 5 punts (7-12) que s’estirava una miqueta més abans d’anar-se’n al descans (10-16). 

Després del descans, Toni Salom va ordenar una pressió 3-2 que va produir efecte, tornant a quedar-se els locals a zero, si be eren ara els de la Safor el que fallaven algunes situacions molt clares. Com que els d’Institut Jarque no estaven molt fins i el temps continuava volant, el parcial es va quedar en tan sols 0-4 i 10-20 a l’electrònic que com al Fontana Mogort, tampoc no es feia servir. Encara que la diferència no era excessiva, tal com es desenvolupava el partit, semblava insalvable ja que per a guanyar Oliva necessitava fer en tres períodes més punts dels què havia fet en el cinc anteriors al temps que evitar que els visitants els feren cap punt, cosa que no va ocórrer. La pressió alzirenya continuava ofegant l’eixida de baló als locals, sense fer un partit especial el domini dels blaugrana era cada vegada més evident i quan estàvem començant a disfrutar del joc, ens vam vore sorpresos per xiulit que indicava el final del partit quan el marcador assenyalava 14-35, com si d’un partit d’handbol es tractara. 

Novena victòria de la temporada que deixa Institut Jarque al més alt de la classificació empatat amb el N.B. Xàtiva. Si bé els resultats son excel·lents, l’equip presenta algunes carències que serà necessari corregir. El pitjor que podria fer seria creure-s’ho, i el millor, aprofitar els entrenaments fins a la represa de la Lliga per a seguir treballant, augmentar el ritme i la intensitat i millorar el joc col·lectiu. 

Els infantils tornaran a la competició a partir del 14 de gener amb dos difícils compromisos davant Xàtiva i Benifaió. La situació d’este equip es inmillorable per a afrontar amb confiança i fam de victòria el que resta de temporada i acabar ocupant-ne un dels llocs que dona dret a jugar la fase d’ascens, però encara queden molts partits per jugar i altres equips venen darrere amb el mateix objectiu. 

Bon Nadal!