Rafa va liderar als júniors en la seua victòria contra el líder, el CB l'Alfàs.

El júnior Base Sportleader Alzira afrontava este cap de setmana una dura prova contra el CB l’Alfàs, fins al moment líder invicte del grup, en la que havia de demostrar la realitat de les seus possibilitats.

Els jugadors entrenats per Fran Pérez “Villa” van arrancar amb un gran encert en els llançaments exteriors, que va servir per a imposar-se en el primer parcial (18-10), però en el segon quart, els visitants van eixir disposats a demostrar per què eren els líders. En apenes quatre minuts, l’Alfàs, gràcies a la seua velocitat al contraatac, va igualar el duel (18-18). No obstant això, el Base Sportleader, de la mà d’un Alfred molt inspirat en atac, va tornar a marcar diferències i arribava al descans amb una renda de nou punts (35-26).

Alfred, amb 15 punts i 7 rebots, va estar especialment inspirat en atac.

En la represa, l’Alfàs va saltar a la pista amb forces renovades i, poc a poc, va retallar les diferències fins a arribar al darrer minut al 40-39, però un triple en l’últim atac del Base Sportleader deixava el marcador en 43-39 al final del tercer quart. Semblava que tot es decidiria en l’últim i definitiu quart.

El tècnic visitant va apostar per una defensa en zona que va apagar les idees dels jugadors alzirenys. El Base Sportleader va estar sis minuts sense anotar i l’equip dela Marina es va posar per davant per primera volta en tot el partit (43-47). Un temps mort sol·licitat per Villa i un canvi defensiu van ser claus per a poder retallar el desavantatge i arribar als segons finals amb empat a 52.

En un final d’infart, l’Alfàs va errar el seu atac i el Base Sportleader, de la mà d’Álex, va aconseguir anotar i traure falta personal. No li va tremolar la mà a Álex i va convertir el tir lliure addicional. Faltaven quatre segons i l’entrenador visitant va demanar temps mort per a preparar una jugada i traure de mig camp. Però no va sortir efecte i, gràcies a la intensitat defensiva, els nostres júniors van recuperar la pilota i es van emportar la victòria per 55-52.

Amb esta victòria, el Base Sportleader Alzira se situa entre els líders del grup, empatat a victòries i derrotes amb el Dènia BC i a una victòria del CB l’Alfàs, que té un partit més. Enhorabona xicons, i a seguir així…

C.B. TAVERNES 74 – INSTITUT JARQUE 79

(20-3 / 6-14 / 14-3 / 8-3 / 4-14 / 8-12 / 5-18 / 9-11)

Hasta el rabo todo es toro. Els partits de bàsquet duren 40 minuts. Mentres hi ha vida, hi ha esperança.

Estos tòpics i uns quants més que ara no venen a la memòria del cronista es van fer realitat en el partit ajornat corresponent a la segona jornada i que es va disputar ahir dimecres al Pavelló Municipal de Tavernes.

Per endavant s’esperava un partit difícil en el que, en tot cas, no podia repetir-se el resultat del partit de pretemporada en què els de la Valldigna s’imposaren quasi per 40 punts.

Mentre Tavernes va eixir concentrat i amb molta intensitat, els d’Institut Jarque començaren el partit com qui se’n va a passejar a la placeta. Les conseqüències per als alzirenys van ser una catàstrofe sense parangó, només comparable a l’accident nuclear de Fukushima. La falta d’idees i de mobilitat en atac i les nombroses pèrdues eren aprofitades sense pietat pels local per avançar-se 0-16 al 4 minuts. Tavernes semblava una piconadora i els nostres, davant el que se’ls venia damunt, tremolaven cada vegada que es veien amb el baló a les mans. Resultat del primer temps 20-3 i tan sols algun optimista compulsiu podia creure que era possible donar-li la volta al partit.

Amb un nou quintet per part d’Institut Jarque, i sense Cosmin, el pivot de Tavernes que havia dominat el joc els primers minuts, a la pista, el segon temps va ser molt diferent. Alzira va passar a controlar el joc i a reduir la diferència, que tot i això a la fi del segon temps encara era de 9 punts (26-17). La continuació, amb quasi els mateixos quintets del principi del partit semblava més igualada. Els blaugrana continuaven ofuscats en atac però al menys la defensa funcionava millor. Fins que un parell de pèrdues consecutives feren esfumar-se eixa millor actitud i que els nostres es posaren de nou a tremolar. A la fi del tercer període la diferència per a Tavernes era ja de 20 punts (40-20).

S’esperava que amb els canvis de nou poguera reduir-se la diferència però no va ser així. Amb els seus dos pivots dominants sobre la pista, els alzirenys intentaren encomanar-se a la inspiració de Miquel Sanjuan que una i altra vegada s’estavellava contra Cosmin i Xexu, acabant el parcial amb tan sols una cistella en joc de cinc intents i un tir lliure transformat de 6. Tavernes ja no arrollava però amb la superioritat dels seus jugadors més alts i algun contratac li era suficient per arribar al descans amb una diferència que semblava abismal: 48-23. A banda de l’optimista malaltís de qui parlàvem abans, ningú no pensava encara a guanyar sinó en no perdre per més diferència que en el partit de pretemporada.

Com en la lamentable situació econòmica que estem vivint, quan les coses van mal, sempre poden anar pitjor, i al minut de la represa la prima de risc es disparava, el diferencial amb el tanteig de Tavernes era ja de 29 punts bàsics (52-23). Però alguna cosa va ocórrer i no sabem encara el qué. Com que ni el BCE, ni la Merkel ni Sarkozy anaven a rescatar-los, els xicons de Toni Salom decidiren rescatar-se a ells mateixos. Ferran va a començar a agafar rebots, Pau i Aparisi ja no es deixaren intimidar pels pivots contraris i Carlos i Josep, furtaven balons i albiraven amb més claredat la cistella contraria, i fruit d’això un increïble parcial de 0-14. L’electrònic assenyalava aleshores 52-37, que si bé no permetia somniar en la victòria, al menys si en salvar la dignitat.

El sisé temps va ser el més igualat del partit però va resultar clau. Miquel Sanjuan començà a retrobar-se amb la cistella i amb l’ajuda de Nadal a carregar de personals als jugadors de Tavernes, especialment als dos pivots que es ficaren en 4 faltes. A falta de 10 minuts i amb 60-49 al marcador, l’estat d’ànim en els jugadors i seguidors alzirenys ja era diferent, i la majoria de comentaris insistien en lamentar-se de l’hecatombe del primer temps.

L’eixida del seté temps va ser fulgurant. Carlos tornava a ser el del partit de Quart i atacar sense por l’anella. La pressió alzirenya ofegava als de la Vall que no s’explicaven com podia perillar un partit que tenien guanyat amb claredat. A l’igual que un del pivots de Tavernes, Aparisi quedava eliminat per cinc personals, sense que la defensa es descomposara. Al tercer minut del període la diferència era de tan sols 4 punts (63-59), no obstant l’estat anímic de cada equip era completament diferent. Allò que 10 minuts abans era impossible semblava ara inevitable. En un quart d’hora i espentat des de la grada pels seus incondicionals, Institut Jarque li havia pegat la volta al partit i malgrat la cistella anul·lada a Josep en l’últim segon ja guanyava de dos punts (65-67).

La diferència era mínima encara que resultava complicat que Tavernes reunira forces per tornar a alçar-se. I ho va intentar, però Alzira anava llançat cap a la victòria. Les personals continuaven caient als de Tavernes que no sabien com detindre les penetracions de Carles, Pau, Ferran, Jorge i Miquel. La puntilla la va donar este últim, qui reconciliat amb la cistella va acabar els dos últims temps amb una estupenda sèrie de 9 sobre 10 tirs lliures transformats, tancant-se el partit amb el 74-79 definitiu.

El partit dona per a reflexionar i analitzar moltes coses, entre elles com és possible que un equip puga canviar tant en tan poc de temps, i tots dos ho van fer. No sé si l’explicació la podrà donar un tècnic de bàsquet o millor un psicòleg.

I per als amics de Tavernes, ànim. Un altre dia ells també podem vore’s agraciats amb un miracle com el d’ahir. Tot es qüestió de fe … i de treball.

El Nou Bàsquet Alzira va tornar a demostrar que pot competir amb qualsevol equip.

Segona derrota del sènior masculí d’autonòmica, en esta ocasió a la pista del CB Moncada (80-65), entre dos equips que arribaven a la cita amb el mateix balanç de victòries i derrotes. El Nou Bàsquet Alzira va tornar a demostrar que pot competir amb qualsevol equip, però que encara li fa falta trobar la continuïtat en el joc i l’experiència per a afrontar situacions compromeses.

El començament del partit va ser esperançador per als jugadors entrenats per Alberto Lahoz. Les bones defenses i l’encert en atac van propiciar els primers avantatges a favor del Nou Bàsquet Alzira (3-7). Però l’excés de faltes personals i les segones opcions en el rebot van donar oxigen al Moncada, que, després d’un parcial de 10-2, es va posar per davant, amb una tècnica a favor dels locals  inclosa.

El Nou Bàsquet Alzira no li va perdre la cara al partit i, amb l’aparició de David, amb 11 dels 13 punts anotats per l’equip en el tram final, es mantenia viu. Un atac més organitzat, que permetia trobar bones opcions de tir i espais per a penetrar i traure faltes, va ser decisiu per acabar el primer quart per davant (21-22), a pesar de la falta de consistència defensiva que mostraven els nostres jugadors.

L’inici del segon període va estar marcat per les carències ofensives dels alzirenys, amb males seleccions de tir i falta de determinació per a atacar l’anella rival. A més, el conjunt local ens castigava amb els seus contraatacs i les  eixides ràpides a la contra després de rebot defensiu. Amb un parcial de 13-4, el Moncada començava a marcar diferències en el marcador (34-26).

Una tímida reacció del Nou Bàsquet Alzira, amb dos triples consecutius, va reduir el desavantatge a quatre punts, però aleshores va aparèixer el millor jugador dels locals qui, gràcies a vuit punts consecutius en apenes dos minuts, inclòs un triple en l’últim segon del quart, va deixar el marcador en 44-36 al descans.

Els xicotets detalls van impedir al Nou Bàsquet Alzira lluitar per la victòria fins al final.

En la represa, el partit va estar marcat pel domini de les defenses sobre els atacs. Les defenses zonals obligaven als dos equips a circular la pilota per l’exterior. El Nou Bàsquet Alzira abusava del tir exterior davant la major paciència en atac dels locals. Cal destacar la intensitat defensiva mostrada pels dos equips, Malgrat tot, els nostres jugadors no li van perdre la cara al partit a pesar de les dificultats i del joc de l’equip contrari.

Amb un resultat de 59-49 començava l’últim quart. El Nou Bàsquet Alzira va saltar més concentrat i, amb bones circulacions de pilota tractant de buscar la superioritat dels nostres jugadors interiors, va anotar un parcial de 4-9 que posava el 63-58 en el marcador. La sensació era que podíem afrontar els últims minuts amb opcions de triomf.

Però després d’un temps mort local, el Moncada va ajustar la defensa i va decantar el partit al seu favor.  Dos bons atacs dels locals, una pèrdua en una acció precipitada dels nostres jugadors i cinc tirs lliures consecutius a favor del Moncada, va situar de nou la diferència a favor dels locals en els deu punts. En apenes tres minuts, el marcador va passar del 63-58 a72-60, deixant el partit sentenciat a favor del Moncada (80-65).

Al remat, partit disputat i competit contra un gran equip com el Moncada que de segur estarà en les posicions altes de la classificació, en el qual els xicotets detalls van impedir al Nou Bàsquet Alzira lluitar per la victòria.

La setmana que ve el conjunt que entrena Alberto Lahoz té una altra prova de foc contra un dels líders, el CB Maristas. El partit serà el dissabte 3 de desembre, a les 18.30 hores, al Fontana Mogort. Vos esperem a tots…

El júnior Base Sportleader va guanyar amb més problemes dels previstos a la pista del CB Guadassuar.

El júnior Base Sportleader Alzira afrontava un altre partit que es preveia assequible a la pista del CB Guadassuar, però que es va complicar per la falta d’intensitat i concentració amb què van saltar els jugadors entrenats per Fran Pérez “Villa”. Els nostres júniors abusaven del tir exterior a pesar de que des d’un principi va quedar clar que no tenien el dia de cara a l’anella. El Guadassuar, aprofitant les oportunitats per a anar a la línia de tirs lliures, i poc més, va acabar el primer quart per davant (14-11).  

En el segon període, la reacció del Base Sportleader Alzira es va fer esperar, però va arribar gràcies a uns atacs més fluïts i va donar-li la volta a la situació (24-30). Però va ser un miratge perquè l’equip va tornar a regalar faltes personals i tirs lliures, que van propiciar que s’arribara al descans amb taules (32-32).

En la represa, es van succeir les alternances en el marcador. Cap dels dos equips aconseguia marcar diferències a causa de les errades constants per part totes dos bandes i es va arribar al final del tercer quart amb una xicoteta renda a favor del Base Sportleader Alzira (41-43).

Les errades continues es van succeir en l’últim quart, però el Base Sportleader es va mostrar un poc més encertat, cosa que li va servir per a trencar el partit quan faltaven tres minuts per al final i anotar-se la cinquena victòria de la temporada, la més treballada de totes, per 49-56.

La propera jornada, els jugadors entrenats per Fran Pérez “Villa” tenen una difícil papereta, ja que reben al pavelló Fontana Mogort al líder del grup, el C.B. L´Alfàs, que encara no coneix la derrota. El partit és el dissabte 3, a les 18.30 hores.