Archivo por autor

NUMISMATICA SAETABIS CANALS 98 – N.B ALZIRA GRANA 38

(7-7 / 11-5 / 12-3 / 8-6 / 7-6 / 18-4 / 22-1 / 13-6) 

L’Infantil Grana tenia una complicada eixida a la pista de Canals, no obstant, l’equip va eixir ficat en el partit i concentrat en el que havia de fer davant un rival teòricament superior. La defensa pressionant no deixava jugar a gust als locals mentre que en atac, els de Vicent Hervàs actuaven amb rapidesa per penetrar amb superioritat o actuar amb calma i decidir correctament quan s’havien d’afrontar atacs 5 contra 5. Esta bona actitud inicial va durar exactament fins al minut 9 al que s’arribava amb 14-12 al marcador. Dos cistelles propiciades per errors defensiu feien que Canals cobrara un avantatge de 6 punts (18-12) a la fi del segon temps. 

Inexplicablement els grana baixaren la intensitat en el tercer temps, concedint alguns contratacs i deixant de fer les ajudes, i els de la Costera, que son un bon equip, no desaprofitaren l’ocasió per anar posant distància al marcador (30-15). En el quart temps el partit es va tornar a igualar i encara que la diferència de 17 punts en què s’arribava al descans (38-21) no era fàcil de recuperar, ens permetia pensar que nostres infantils estaven disposats a lluitar fins a l’últim segon per posar-li cara la victòria al contrari. 

La millora en el joc va continuar després del descans, jugant amb la mateixa intensitat que el contrari i sense perdre-li la cara al partit. Però inesperadament els blaugrana es desunflaren de sobte, oferint els tres pitjors parcials en el que portem de temporada, ja que a partir d’eixe moment tan sols hi ha hagut un equip jugant a la pista amb els nostres jugadors com a espectadors de privilegi. La incapacitat per a evitar la pressió de Canals provocava nombroses pèrdues de baló que acabaven transformant-se en cistelles fàcils. Davant l’adversitat, els nostres jugadors acabaren perdent la concentració i baixant els braços, el que va acabar donant un resultat final de 98-38, i un regust molt amarg del que havia sigut el partit. 

Intentarem quedar-nos en els bons moments de l’equip durant la primera meitat i principi de la segona i en el fet de que tots els jugadors aconseguiren anotar, fins i tot Alex, l’últim jugador en incorporar-se al planter i que ja ha estrenat la seua casella. 

Esperem que l’equip continue treballant i que no es torne a vindre avall quan les coses es fiquen costera amunt.

SAN JOSÉ 43 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 78

(2-6 / 11-6 / 6-11 / 6-16 / 2-9 / 4-6 / 7-12 / 5-12) 

Institut Jarque visitava dissabte la pista de San José, situada a l’avinguda de les Corts Valencianes, front a eixe colós inacabat que és el Nou Mestalla, símbol de la bombolla immobiliària i de la ruïna econòmica del país, amb l’objectiu de mantindre la seua imbatibilitat i donar un contrapunt a la trista estampa de l’estadi valencianista. 

Els primers minuts van estar marcats per la bona actuació de Pau, que la seua intensitat habitual va unir el domini en el rebot, 4 en els primers cinc minuts, i dos cistelles de tres intents que donaven el primer avantatge als alzirenys. 

El quintet del segon temps no va ser capaç de continuar els bons moments inicials, tant per la baixa intensitat defensiva com per un desencert constant en el llançament, tan sols 3 transformacions de 13 intents. Com a més a més es deixaven guanyar en el rebot, San José va poder remuntar i arribar a la fi del primer quart de partit un punt per dalt (13-12). 

Amb 6 punts i 10 rebots, Pau va sostindre l'equip en els moments més complicats

El partit va continuar molt igualat amb empat a 25 al minut 2 del quart temps, però un parcial de 0-14 en tres minuts permetia als de Toni Salom anar-se’n al descans amb els deures mig fets, si bé encara per acabar (25-39). 

En la represa, 5 punts consecutius de Jorge augmentaven la diferència a 19 punts, i com que la defensa anava ajustant-se, la selecció de tir era millor i els locals anaven perdent frescor en el seu joc, el partit començà a trencar-se definitivament a la fi del cinqué temps (27-48). En el sisé temps la superioritat blaugrana era evident, però també ho va ser la relaxació i falta de concentració, motiu pel qual el domini del joc i sobre tot en el temps de possessió de la bola, tan sols es traduïa en un magre parcial de 4-6. Afortunadament, els locals que ja començaven a baixar els braços, no aprofitaren per a tornar a ficar-se en el partit. 

En l’últim quart de partit Institut Jarque va tornar a posar-se les piles, pressionant l’eixida de baló de San Josep, forçant nombroses recuperacions i ja amb la mida agafada a l’anella acabaren certificant una còmoda victòria per 43-78. 

Institut Jarque continua co-líder amb N.B. Xàtiva, amb huit victòries i cap derrota. Tot i això l’equip encara mostra algunes mancances en el joc col·lectiu que serà menester corregir per a continuar encapsalant la classificació. 

Felicitats i que ningú no s’adorma, que ara ens espera Oliva.

Jorge va rubricar una gran actuació: 15 punts, 5 rebots i 1 assistència

INFANTIL GRANA N.B. ALZIRA 30 – SUECA COPYMAT 62

(0-11 / 6-2 / 1-8 / 4-10 / 4-8 / 4-9 / 6-7 / 5-7)

El partit va estar marcat per la superioritat en alçada de l’equip suecà.

Després de la victoria aconseguida a Cullera la jornada anterior, els nostres infantils rebien la visita del Sueca Copymat, un dels equips de la part alta de la classificació.

Des del primer moment va quedar patent la superioritat en alçada de l’equip suecà, especialment el seu jugador nº 22 (possiblement el jugador més alt de la categoria) fet que al llarg del partit va marcar diferències amb la captura de rebots, intimidació i punts fàcils des de baix la cistella. Tot açò, juntament amb la mala eixida dels Grana, amb pèrdues de balons fàcils que afavorien els ràpids contratacs del contrari, donaren a Sueca un clar avantatge ja en el primer temps.

En la segona meitat els infantils van millorar en l’apartat ofensiu amb una millor circulació de baló.

En el segon, l’equip començà a correr més que el rival, sent més agressiu cap a la cistella contraria i no concedint cistelles fàcils, cosa que els va permetre reduir diferències. Malauradament, esta millora tan sols va durar cinc minuts, perquè els altres períodes abans del descans foren de clar domini visitant, al igual que el primer, amb cistelles fàcils, trencant la defensa pel centre i anotant tirs des de prop.

En la segona meitat el Nou Bàsquet Alzira va millorar en l’apartat ofensiu amb una millor circulació de baló. Si bé els parcials foren sempre prou apretats la poca actitud defensiva, amb lentitud de cames i falta d’ajudes, no va impedir que Sueca s’emportara el partit sense massa complicacions.

A destacar el gran partit de Damian amb 8 punts i juntament amb Omar, màxim anotador de l’equip, malgrat la diferència d’alçada no li va perdre la cara al pivot nº 22. Rebosant d’entrega i intensitat ens està demostrant que amb treball als entrenaments arriben els resultats.

A seguir treballant, xiquets, que ningú vos ha de regalar cap victòria.

INSTITUTO JARQUE 79 – MARTINEZ VALLS 58

(16-6 / 11-9 / 7-4 / 8-10 / 8-14 / 9-6 / 8-2 / 12-7)

Carlos Hungría va liderar a l'infantil Instituto Jarque cap a la victòria.

Després de la gran victòria aconseguida dimecres a Tavernes, el nostre primer equip infantil rebia la visita del Martínez Valls, un partit assequible, mirant la classificació del rival, però que podia tindre trampa.

Esta vegada els alzirenys eixiren ben ficats en el partit, amb Carlos molt decidit a enfilar la cistella contrària, i després dels primers cinc minuts ja anaven 10 punts dalt. En el segon temps Institut Jarque continuava dominant amb un avantatge sempre superior als 10 punts, però continuava mostrant una escassa consistència defensiva que permetia als d’Ontinyent anotar moltes cistelles fàcils.

Ferran i Carles es repartien les anotacions en el tercer període i augmentaven a 15 punts la diferència que es veia reduïda a 13 a l’anar-se’n al descans (42-39).

Quan tots esperàvem que el partit acabara trencant-se definitivament en la represa, es feren més patents les febleses defensives i la poca actitud en el rebot, circumstàncies que Martínez Valls explotava per reduir la distància a 7 punts i ficar-se de nou plenament en el partit.

Miquel Sanjuan enfila la cistella del Martínez Valls.

A poc de començar el sisé temps una cistella de Mancebo, el jugador num 15 i màxim anotador del seu equip, acostava el seu equip a tan sols 5 punts (50-45) que haguéren pogut ser encara menys si Torró n’haguera encertat algun dels tirs lliures de que va disposar instants després. Els d’Ontinyent se’n venien amunt i les alarmes començaren a sonar en les files blaugrana.

La igualtat va continuar amb intercanvi de cistelles fins al 54-49, però afortunadament, Institut Jarque va registrar ahir el seu millor percentatge en el llançament de tirs lliures (50%), i un tir lliure anotat per Aparisi, un dos més un de Jorge i un altre tir de Miquel Nadal, tornaven a ficar el seu equip 10 punts dalt (59-49) i una certa tranquilitat a la graderia, que, després d’haver contingut la respiració durant prou minuts, per fi va poder respirar en els dos últims períodes en què la millor execució de la pressió, els nombrosos robatoris i el gran partit de Carlos que va acabar transformant 34 punts, acabaren donant la victòria per 79-58.

Martínez Valls va resultar un adversari molt més difícil del que s’esperava i ben segur que si continua la línea de joc que va exhibir al Fontana Mogort prompte començarà a escalar posicions en la classificació.

Insitut Jarque, patint més del que s’esperava, suma la setena victòria i és amb el N.B. Xàtiva l’únic equip imbatut però es evident que per a continuar en eixa posició de privilegi no es pot permetre relaxar-se davant de cap rival.

C.B. TAVERNES 74 – INSTITUT JARQUE 79

(20-3 / 6-14 / 14-3 / 8-3 / 4-14 / 8-12 / 5-18 / 9-11)

Hasta el rabo todo es toro. Els partits de bàsquet duren 40 minuts. Mentres hi ha vida, hi ha esperança.

Estos tòpics i uns quants més que ara no venen a la memòria del cronista es van fer realitat en el partit ajornat corresponent a la segona jornada i que es va disputar ahir dimecres al Pavelló Municipal de Tavernes.

Per endavant s’esperava un partit difícil en el que, en tot cas, no podia repetir-se el resultat del partit de pretemporada en què els de la Valldigna s’imposaren quasi per 40 punts.

Mentre Tavernes va eixir concentrat i amb molta intensitat, els d’Institut Jarque començaren el partit com qui se’n va a passejar a la placeta. Les conseqüències per als alzirenys van ser una catàstrofe sense parangó, només comparable a l’accident nuclear de Fukushima. La falta d’idees i de mobilitat en atac i les nombroses pèrdues eren aprofitades sense pietat pels local per avançar-se 0-16 al 4 minuts. Tavernes semblava una piconadora i els nostres, davant el que se’ls venia damunt, tremolaven cada vegada que es veien amb el baló a les mans. Resultat del primer temps 20-3 i tan sols algun optimista compulsiu podia creure que era possible donar-li la volta al partit.

Amb un nou quintet per part d’Institut Jarque, i sense Cosmin, el pivot de Tavernes que havia dominat el joc els primers minuts, a la pista, el segon temps va ser molt diferent. Alzira va passar a controlar el joc i a reduir la diferència, que tot i això a la fi del segon temps encara era de 9 punts (26-17). La continuació, amb quasi els mateixos quintets del principi del partit semblava més igualada. Els blaugrana continuaven ofuscats en atac però al menys la defensa funcionava millor. Fins que un parell de pèrdues consecutives feren esfumar-se eixa millor actitud i que els nostres es posaren de nou a tremolar. A la fi del tercer període la diferència per a Tavernes era ja de 20 punts (40-20).

S’esperava que amb els canvis de nou poguera reduir-se la diferència però no va ser així. Amb els seus dos pivots dominants sobre la pista, els alzirenys intentaren encomanar-se a la inspiració de Miquel Sanjuan que una i altra vegada s’estavellava contra Cosmin i Xexu, acabant el parcial amb tan sols una cistella en joc de cinc intents i un tir lliure transformat de 6. Tavernes ja no arrollava però amb la superioritat dels seus jugadors més alts i algun contratac li era suficient per arribar al descans amb una diferència que semblava abismal: 48-23. A banda de l’optimista malaltís de qui parlàvem abans, ningú no pensava encara a guanyar sinó en no perdre per més diferència que en el partit de pretemporada.

Com en la lamentable situació econòmica que estem vivint, quan les coses van mal, sempre poden anar pitjor, i al minut de la represa la prima de risc es disparava, el diferencial amb el tanteig de Tavernes era ja de 29 punts bàsics (52-23). Però alguna cosa va ocórrer i no sabem encara el qué. Com que ni el BCE, ni la Merkel ni Sarkozy anaven a rescatar-los, els xicons de Toni Salom decidiren rescatar-se a ells mateixos. Ferran va a començar a agafar rebots, Pau i Aparisi ja no es deixaren intimidar pels pivots contraris i Carlos i Josep, furtaven balons i albiraven amb més claredat la cistella contraria, i fruit d’això un increïble parcial de 0-14. L’electrònic assenyalava aleshores 52-37, que si bé no permetia somniar en la victòria, al menys si en salvar la dignitat.

El sisé temps va ser el més igualat del partit però va resultar clau. Miquel Sanjuan començà a retrobar-se amb la cistella i amb l’ajuda de Nadal a carregar de personals als jugadors de Tavernes, especialment als dos pivots que es ficaren en 4 faltes. A falta de 10 minuts i amb 60-49 al marcador, l’estat d’ànim en els jugadors i seguidors alzirenys ja era diferent, i la majoria de comentaris insistien en lamentar-se de l’hecatombe del primer temps.

L’eixida del seté temps va ser fulgurant. Carlos tornava a ser el del partit de Quart i atacar sense por l’anella. La pressió alzirenya ofegava als de la Vall que no s’explicaven com podia perillar un partit que tenien guanyat amb claredat. A l’igual que un del pivots de Tavernes, Aparisi quedava eliminat per cinc personals, sense que la defensa es descomposara. Al tercer minut del període la diferència era de tan sols 4 punts (63-59), no obstant l’estat anímic de cada equip era completament diferent. Allò que 10 minuts abans era impossible semblava ara inevitable. En un quart d’hora i espentat des de la grada pels seus incondicionals, Institut Jarque li havia pegat la volta al partit i malgrat la cistella anul·lada a Josep en l’últim segon ja guanyava de dos punts (65-67).

La diferència era mínima encara que resultava complicat que Tavernes reunira forces per tornar a alçar-se. I ho va intentar, però Alzira anava llançat cap a la victòria. Les personals continuaven caient als de Tavernes que no sabien com detindre les penetracions de Carles, Pau, Ferran, Jorge i Miquel. La puntilla la va donar este últim, qui reconciliat amb la cistella va acabar els dos últims temps amb una estupenda sèrie de 9 sobre 10 tirs lliures transformats, tancant-se el partit amb el 74-79 definitiu.

El partit dona per a reflexionar i analitzar moltes coses, entre elles com és possible que un equip puga canviar tant en tan poc de temps, i tots dos ho van fer. No sé si l’explicació la podrà donar un tècnic de bàsquet o millor un psicòleg.

I per als amics de Tavernes, ànim. Un altre dia ells també podem vore’s agraciats amb un miracle com el d’ahir. Tot es qüestió de fe … i de treball.

C.B. CULLERA 24 – N.B. ALZIRA 43

(4-5 / 3-8 / 4-5 / 0-8 / 2-6 / 0-7 / 5-2 / 6-2) 

L’Infantil Grana va aconseguir dissabte la seua primera victòria de la temporada davant Cullera. Els alzirenys eixiren a l’expectativa deixant-se dur pel ritme lent marcat pel rival i amb els mateixos problemes ofensius que en partits anteriors que feien que es fallaren llançaments relativament fàcils.

Amb 15 punts Omar va ser el màxim anotador de l'equip

En el segon perídoe, amb l’eixida d’un quintet més baixet però més ràpid, i un gran treball de Damià en el rebot, el N.B. Alzira va començar a dominar el joc, furtant balons i eixint al contraatac, a més de tindre major mobilitat a l’atac. Açò va fer que després dels 10 primers minuts els Grana portaren un xicotet avantatge de 4 punts (7-13).

El domini alzireny va continuar al tercer període però la falta d’encert en el llançament i sobre tot en els tirs lliures, juntament amb un parell d’errades defensives impedia que nostre equip es distanciara amb més claredat. En el quart temps el gran treball d’Omar, dominant els rebots juntament amb Damià i forçant penetracions que els contraris no podien parar, servia per a assolir un contundent parcial 0-8 a favor i un còmode avantatge per anar-s’en al descans (11-26).

Motivats pel bon resultat els xicons del N.B. Alzira continuaren dominant el partit en la represa, jugant amb confiança, corrent el contratac i trencant a sovint en l’u contra u. A la fi del sisé temps un triple en carrera sobre la botzina de Kiko deixava un esclaridor 13-39 al marcador.

La gran aportació d'Ernesto va ser decisiva per a la victòria

Els dos darrers quarts l’equi p es va relaxar, fruit de la superioritat al marcador i aquesta falta de tensió dona com a resultat falta de moviment sense baló en atac i errades defensives, que són aprofitades pel rival per a retallar les diferències fins al definitiu 24-43.

 A continuar entrenar fort i a buscar més victòries, que aquesta no és més que la primera. Enhorabona xicons!

ESCOLAPIOS 35 – INSTITUT JARQUE 48

Nostres Infantils no es trobaren mai cómodes a la pista exterior de Escolapios

Institut Jarque visitava la pista de Escolapios amb la intenció de mantindre l’imbatibilitat i continuar amb la bona línia de joc oferida les últimes jornades, objectius que no podem dir que s’aconseguiren en el mateix grau. 

El marcador es va mantindre molt ajustat durant el primers quinze minuts en què si be els alzirenys anaren quasi sempre per davant no era mai per més de 2 punts de diferència. Els blaugrana es mostraven incapaços d’aprofitar els forats de la defensa en zona de Escolapios al temps que la poca concentració defensiva permetia als locals, que comptaven amb jugadors de més alçada, dominar el joc en la pintura i guanyar més rebots en atac dels desitjables. L’empat a 12 amb el que es tancava el tercer període mantenia la tònica de la majoria de partits disputats pels locals de partits amb tanteig baix i resultat ajustat. No va ser fins el quart temps en què després que Escolapis es posara per primera vegada per davant un parcial de 0-8 permetera a Institut Jarque anar-se’n al descans amb una xicoteta renda de 6 punts (14-20). 

Toni va intentar que els seus jugadors mantingueren la intensitat tot el partit

Però després del descans els de Toni Salom seguien sense corregir els defectes de la primera meitat. L’acceptable pressió que es realitzava dificultant l’eixida del contrari es diluïa en quant estos travessaven el mig camp i es transformava en una defensa quasi contemplativa. Sense fer res de l’altre món els locals es posaven a només 1 punt (25-26) a poc de començar el sisé període. Alguns ja començaren a imaginar que podia convertir-se en el típic encontre en què sentint-se superior, l’equip pensa que ho té tot controlat i la relaxació, dos decisions mal preses i tres encerts del rival acaben convertint el suposat partit tranquil en un autèntic calvari. Afortunadament els nostres pujaren una miqueta la intensitat i tornaren a augmentar la diferència a 7 punts (27-34). 

Luis i Ignacio pujen el baló

Després d’un dubitatiu decurs que es va allargar massa, el partit va quedar definitivament resolt en el seté temps en què 8 punts consecutius de Carlos posaren el marcador en 27-42, distància que ja semblava massa gran per a ser recorreguda pels locals. En el que restava de partit, intercanvi de cistelles fins arribar al 35-48 final. 

Partit que no recordarem com un dels millors de la temporada en què el més positiu va ser el resultat i la tornada de Ruben Aparisi, recuperat de l’esquinç que va patir per jugar on no devia.

Entrada de Carlos

Dimecres Infantil Jarque juga un partit ajornat a la pista de Tavernes, un rival difícil contra el que es va patir una àmplia derrota en pretemporada. És l’hora de demostrar la progressió experimentada per l’equip i quines son les seues aspiracions per a esta temporada.

Miquel llança i encistella

Per al partit de Tavernes es més que dubtosa la participació de Pau, qui lesionat a un dit no va poder jugar esta jornada. Desitgem a Pau una ràpida recuperació i que prompte puga tornar a entrenar i lluitar juntament amb els seus companys.

Partit amb menys rebots capturats en el que va de temporada. Jorge amb 5 rebots va ser el màxim rebotejador.