Archivo por autor

INFANTIL GRANA 27 – C.B. GENOVES 39  

Omar avança rodejat de contraris

(4-6 / 4-4 / 0-8 / 8-2 / 2-5 / 1-8 / 4-2 / 4-4) 

Nostre segon equip aleví s’enfrontava dissabte contra un equip de la seua lliga, partit en què s’esperava que poguera aconseguir la seua primera victòria de la temporada. L’inici va ser molt igualat amb els dos atacs amb dificultats per aconseguir anotar com ho demostra el resultat amb el que s’arribava a la fi del segon període (8-10). L’escassa fluïdesa que l’equip mostrava en atac era compensada per la bona defensa, situació que va canviar en el tercer temps en què Genovés va aconseguir desapegar-se amb un parcial de 0-8 que els permetia anar-se’n 10 punts dalt. No obstant, els grana saberen reaccionar i gràcies, sobre tot a l’ímpetu ofensiu d’Ernesto atacant la cistella contraria i forçant personals el nostre Infantil continuava de ple en el partit i se n’anava al descans tan sols 4 punts baix (16-20). 

Els xicons de Vicent Hervàs per moments arribaven a jugar amb soltesa amb bones circulacions de balons, només era necessari millorar el percentatge d’encert en els llançaments per a posar-se per davant. 

Kiko, amb 6 punts va ser el mes encertat en el tir

Però l’esperada millora no va arribar després del descans, l’equip va eixir amb un ritme lent, sense l’ambició necessària per capgirar el resultat. Al sisé període Genovés pujava la intensitat de joc lluitant cada baló i rebot ofensiu, mentre que els nostres jugadors semblaven espectadors privilegiats. A més a més, la sequera anotadora es va fer més patent i a l’acabar el sisé temps Genovés, sense fer res de l’altre món s’escapava 19-33. Encara que la diferència no era excessiva, la distància semblava quasi insuperable vista l’escassa anotació, però els alzirenys continuaren intentant-ho. Els 10 darrers minuts Alzira va dominar el partit, va controlar el baló més temps, el va fer circular en atac amb criteri i va ser capaç de crear situacions favorables de tir, però com si estiguera frontalment enemistat amb la cistella, era incapaç de transformar en punts nombroses situacions favorables, tal era la seua negació davant l’anella contaria. 

A la fi, tot i que en molts moments va demostrar saber jugar un millor bàsquet, l’Infantil Grana a penes va reduir la diferència en 2 punts i va acabar perdent de 12 punts, i és que, encara que faces moltes coses bé, si no saps fer passar el baló per dins l’anella, difícilment podràs guanyar un partit. 

Ignacio llança marcant els temps

La conclusió positiva és que els nostres jugadors van millorant el seu joc col·lectiu i si continuen esta línia de treball, les victòries no poden trigar a arribar. CuLlera és un bon lloc per a que així siga.

INSTITUT JARQUE 67 – C.B GENOVÉS PREINFANTIL 35

(4-8 / 10-4 / 4-2 / 13-3 / 4-3 / 6-5 / 6-2 / 20-8) 

Ferran tanca el rebot

Institut Jarque continua caminant amb pas ferm pel grup B de la categoria preferent valenciana i seguint un guió molt semblant al de la setmana anterior davant Quart va guanyar amb autoritat al Genovés Preinfantil, tercer equip del València Basquet que milita en categoria infantil. 

Carlos continua en la seua línia ascendent

Impressionats per l’uniforme taronja de l’oponent o massa respectuosos amb el club estandard del nostre país, els alzirenys no sabien contrarestar la superioritat en centímetres del seu oponent, que aprofitant els bons moviments dels seus jugadors alts en la zona guanyaven el primer temps amb un parcial de 4-8. En la continuació, ajudant-se en la bona defensa de la resta de l’equip, els Miquels s’encarregaven de donar-li la volta al partit i avançar-se per un ajustat 14-12, igualtat que va continuar fins al quart període en què Miquel Sanjuan i Jorge, atacant amb decisió la cistella rival establiren un parcial de 13-3 i començaren a posar terra per mig (31-17 al descans). 

Després de la pausa el partit es va relaxar una mica, imposant-se per la mínima els alzirenys en els dos primers parcials i destacant el poderio de Jorge en el rebot (5 en el sisé temps i 11 en tot el partit). 

Jorge, una força imparable

Institut Jarque ja gaudia d’un matalàs de 16 punts a falta de dos quarts i es va decidir a liquidar definitivament l’encontre. Mantenint una bona actitud defensiva provocaven que els visitants no trobaren la forma d’encarar la cistella i les anotacions de Carlos i Pau posaven el marcador 47-27. Però l’encarregat de rematar el partit va ser Miquel Sanjuan qui amb els seus continus robos i les decidides entrades a cistella acabà per avorrir als bases rivals i acabar derrocant l’última resistència de Genovés. En este últim període Miquel va transformar 12 punts, totalitzant 34 punts, 2 rebots i 3 assistències. 

Com diem a l’inici, l’encontre va seguir un guió similar al disputat a Quart, però en este cas, la pel·lícula va tindre menys suspens: inici igualat, escapada alzirenya abans del descans, manteniment de les distàncies i traca final els dos últims quarts. 

Quarta victòria consecutiva, però que ningú no es confie perquè els partits més complicats estan encara per arribar. Enhorabona i a seguir treballant.

Miquel va completar 34 punts, 2 rebots i 3 assistències

C.B. QUART 46 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 77

(6-6 / 4-14 / 6-12 / 5-2 / 12-6 / 6-8 / 5-9 / 2-20)

Els nostres infantils de l’Institut Jarque visitaven esta jornada la pista del fins ara líder C.B. Quart que havia eixit victoriós dels tres partits disputats. Un bon test per a anar coneixent el nivell i les possibilitats del nostre equip, que sense dubte l’ha superat amb bona nota. 

L’inici del partit, si be ha estat molt igualat, ja ens ha donat bones senyals perquè Carlos eixia disposat a interpretar l’important paper que li toca en este equip, assumint responsabilitats i tirant del carro en els moments difícils, i en cinc minuts impecables anotava els 6 punts de l’equip en el primer temps. 

Carlos, amb 26 punts, 6 rebots i 1 assistència va ser un dels destacats del partit

A continuació Josep no desaprofitava el descuit del seu entrenador que l’havia tret per error i abans de tornar-se’n a la banqueta, posava Institut Jarque per davant. Però era Miquel Sanjuan qui replegava el testimoni ofensiu de Carlos i, ben secundat per la resta de companys, aconseguia 12 punts consecutius i les primeres diferències en el marcador a la fi del quart (10-20). Diferències que continuaven estirant-se fins al 16-32, de nou gràcies a la bona mà de Carlos, la lluita en el rebot ofensiu de Jorge, l’incansable treball de Josep per tota la pista i la discreta però importantíssima tasca defensiva de Ferran. 

En el quart període els alzirenys començaren a embossar-se, i la pèrdua de fluïdessa en el seu joc era aprofitada pels locals per a retallar distàncies abans d’anar-se’n al descans (21-34). 

Guanyar a Quart no li resultarà fàcil a cap equip, en la seua pista menuda on qualsevol espectador, sense adonar-se pot estirar la cama i fer-li traveta a un jugador. Els locals, dirigits per Barberà, el seu millor jugador, capità i num. 5, eixiren a la càrrega disposats a pegar-li la volta al partit i gràcies als 10 punts transformats pel seu capità, que va mantindre un intens duel amb Carlos quasi tot el partit, apropava el seu equip a no més 7 punts. Evidentment, encara hi havia partit. 

Ferran va ser un baluart en defensa

Un nou quintet saltava a la pista en el sisé quart i a les cistelles de Miquel Nadal i Omar, els de casa responien amb un tir lliure transformat, un altre de dos i una cistella de tres, a falta de 30 segons que encenia el pavelló. Quart s’en venia amunt però abans que acabara el quart, Pau refredava els ànims locals amb una majestuosa cistella des de la línia de tirs lliures, just abans que sonara la botzina. l’Institut Jarque havia sabut aguantar els arreons dels locals i encarava els últims 10 minuts de partit amb una renda de 9 punts. 

De cap manera Quart donava el partit per perdut però les llampades del seu capità no eren suficients per tombar un equip que ahir va començar a donar millors mostres de solidesa i de variants de joc. Les anotacions de Carles, Jorge i Miquel Nadal deixaven el partit quasi decidit (44-57) a falta dels últims 5 minuts.

Encara ho va intentar Quart, esperonat pel seu entrenador des de la banqueta, però dos cistelles de Miquel Sanjuan i altres dos de Ferran, posaven als alzirenys 20 punts dalt. Els locals baixaren per fi els braços i els blaugrana s’aprofitaren per a firmar un parcial de 2-20 en l’últim període i acabar el partit amb un avantatge de 31 punts que resulta enganyós perquè lluny de ser un partit fàcil els de Toni Salom hagueren de lluitar i mantindre la intensitat durant tot el partit per a endur-se’n els dos punts. 

Miquel va tornar a oferir una bona actuació

Després de les nombroses lesions que han impedit a varios jugadors perparar adequadament la temporada l’equip va construint-se poc a poc. Un triomf important fruit del treball col·lectiu on tots els jugadors aportaren i resultaren decisius, si be hem de destacar la gran capacitat realitzadora de Carlos (26 punts) i Miquel Sanjuan 22 i sobre tot el enorme treball defensiu de Ferran Soler que a banda de agafar 10 rebots i amb l’ajuda de Pau i Jorge, es va encarregar d’impedir que els rivals trobaren posicions cómodes de tir prou de l’anella. Açò és simplement el principi, el camí és llarg i ens esperen encara equips molt més difícils, per als que serà necesari augmentar el ritme d’entrenament per a poder guanyar-los. 

A la fi del partit el Doctor Nadal hagué d’atendre Luis i donar-li un punt de sutura en el llavi provocat per una colsada involuntària. Malgrat la ferida, Luis no va voler abandonar els seus companys i acabà l’encontre fent també la seua important contribució a la victòria.

La recuperació de Jorge després de la lesió va ser fonamental

C.B. LARRODE 66 – N.B. ALZIRA GRANA 26

(8-4 / 10-9 / 13-2 / 11-3 / 8-2 / 9-0 / 3-4 / 4-2)

L’Infantil Grana es desplaçava dissabte a Catarroja per a jugar el seu partit corresponent a la quarta jornada contra C.B. Larrode.

L’enfrontament contra este equip que havia guanyat els tres partits anteriors es preveia complicat, no obstant, els alzirenys tingueren una bona eixida i arribaren a posar-se 0-4 per davant, si be el domini dels locals en el rebot ofensiu els va permetre capgirar el marcador i guanyar el primer temps.

El N.B. Alzira va continuar oferint la seua millor versió, amb bones circulacions de baló en atac que els permetia realitzar penetracions i tirs lliurats. Malauradament els Grana patien en defensa i no eren capaços de detindre les dos millors individualitats de Larrode que es repartien els punts en este període.

El partit va canviar en el tercer quan l’entrenador local ordenava una defensa tancada en zona 2-3, deixant als nostres llançaments des de posicions allunyades a cistella que no saberen aprofitar per la falta d’encert.

L’excés de tirs exteriors fallats i la falta d’intensitat per a entrar pel mig de la zona rival va anar minvant la confiança dels xicons de Vicent Hervàs en el tercer i quart temps.

La situació no va millorar després del descans i Larrode va sentenciar el partit aprofitant el defectuós balanç defensiu de l’Alzira per a eixir amb facilitat al contratac i aconseguir cistelles còmodes.

Com mostren els parcials, tan sols en els dos últims períodes els de la Ribera tornaren a augmentar la intensitat defensiva i fruit d’això furtar més balons i impedir els contratacs del rival. Amb estos últims 10 minuts el joc va estar dominat per les defenses, amb un tanteig baix i el marcador clarament decidit a favor dels de casa.

Una llàstima que nostre equip no sabera mantindre durant tot el partit la intensitat mostrada al principi i al final.

Per això volem quedar-nos en el bon joc dels dos primer quarts, així com destacar el debut d’Alex i de l’aleví Carles Soler que sense fugir de responsabilitats defensives i ofensives va anotar 4 punts seguits només eixir al camp.

Ànim a tots que si continueu entrenant fort i amb ganes, les victòries no poden trigar a arribar.

N.B. ALZIRA GRANA 37 – C.B. SAN PEDRO MOIXENT 61

(5-5 / 3-8 / 5-6 / 5-9 / 6-7 / 4-5 / 5-8 / 4-13)

Després de les bones sensacions que malgrat la derrota l’equip va transmetre a la segona meitat jugada a Tavernes, l’Infantil Grana rebia al Fontana Mogort al C.D. San Pedro Moixent al que ja s’havia enfrontat durant la pretemporada, amb l’objectiu d’oferir a l’afició la primera victòria en lliga. 

A diferència d’encontres anteriors l’equip va eixir concentrat i posant en pràctica les instruccions de l’entrenador, les forces semblaven prou igualades i el primer temps acabava amb empat a 5. A partir d’ahí el N.B. Alzira començà a jugar de forma intermitent, cosa que el els moixentins aprofitaren, de forma lenta però constant, per a anar marcant xicotetes diferències en els parcials que els permetien arribar al descans amb una renda favorable de 10 punts (18-28). 

Poc va canviar l’escenari en la represa. Moixent mostrava un joc més solid i amb pocs despistes en defensa mentre que els alzirenys pareixien incapaços de corregir els seus principals defectes: falta d’intensitat en defensa i un defectuós balanç. Així doncs, encara que la diferència entre els dos equips no era molta, Moixent continuava servint-se de les facilitats que els locals li donaven per eixir al contratac i del seu domini del rebot ofensiu per a mantindre les diferències en el marcador, 33-48 a la fi del seté període. 

Si a l’inici del partit Alzira va mostrar la seua millor versió, els últims cinc minuts foren els menys afortunats, els nostres baixaren els braços i els de la Costera els infligien un parcial de 4-13 per a tancar el partit 24 punts per dalt (37-61), una diferència que de segur no hauria estat tan gran si els de Vicent Hervás s’hagueren empleat amb més disciplina i intensitat. 

Per si ens serveix de consol, els dos punts a la classificació s’anotaran al caseller del N.B. Alzira ja que Moixent es va presentar al partit amb tan sols 6 jugadors quan el mínim son 8. 

Anim xiquets, que la pròxima victòria heu d’aconseguir-la a la pista.

 INSTITUT JARQUE 49 – CYCA GANDIA 47

(9-8 / 2-10 / 13-7 / 4-4 / 0-5 / 6-0 / 5-6 / 10-7)

Institut Jarque i Cyca Gandia protagonitzaren un emocionant partit de bàsquet, ple d’alternatives en el marcador que en l’últim moment va acabar decantant-se a favor dels blaugrana que no pogueren comptar amb la participació dels seus pivots, Jorge i Aparisi, tots dos lesionats.

El 0-4 inicial era ràpidament contrarestat pels bons atacs alzirenys que amb ràpides penetracions trencaven la defensa visitant per a aconseguir cistelles fàcils i un parcial de 9-0. Però esta va ser una de les moltes ràfegues del partit, perquè prompte amb dos cistelles consecutives, Gandia mostrava que era un rival temible que no anava a llançar la tovallola al primer contratemps, es refeia i ens portava a la fi del primer perìode amb un apretat 9-8. 

Els següents períodes foren un per a cada equip. Després d’una cistella de Carlos el joc alzireny es va cortocircuitar, feblesa que els de la Safor aprofitaven per a assestar un parcial de 0-10 i posar-se 7 punts per dalt (11-18), la major diferència del partit. Estava clar que el partit anava a resultar exigent per a tots dos equips i la més mínima relaxació seria explotada sense pietat pel rival.

Els de Toni Salom tornaren a posar-se les piles i gràcies sobre tot a l’encert d’Omar i Miquel Sanjuan que acostaven el seu equip a tan sols 1 punt a l’acabament del tercer temps (24-25). L’igualtat dels següents cinc minuts feia que amb la mateixa diferència els dos equips es retiraren al vestidor (28-29).

No va anar bé el descans per a L’Institut Jarque, la falta d’idees i de movilitat en atac els impedia anotar en el cinqué temps i permetia que els de la Safor tornaren a anar-se’n 6 punts dalt (28-34). Afortunadament, Carlos, poc participatiu fins al moment, es va decidir a donar alguna mostra del bon jugador que és, atacant l’anella contrària amb decisió, Miquel Nadal va transformar dos tirs lliures, i al mateix temps Josep, Pau i Ferran començaren a apretar en defensa, especialment este últim, que a més d’estar sempre ben posicionat per a taponar les incursions rivals, es va erigir en dominador del rebot defensiu. Institut Jarque aconseguia un joc en blanc, 6-0, i igualava el partit a 34. Després de tantes alternatives, començava de nou el partit però ara, a falta de tan sols 10 minuts. 

Després d’un intercanvi de cistelles que feia augmentar la tensió tant a la grada com a la pista, tot quedava per a resoldre’s en el huité temps que els alzirenys afrontaven un punt per baix. Gandia tranformava tan sols un dels quatre tirs lliures dels que va gaudir i acte seguit, Miquel Nadal escollia un moment estelar per aconseguir la seua primera cistella en joc i empatar de nou el partit. A falta de 3 minuts continuava l’empat al marcador (43-43) fins que va tornar a apareixer Miquel Sanjuan, autor dels últims 6 punts de l’equip. L’avantatge aconseguit amb la primera cistella de la série final quedava anulat amb dos tir lliures transformats pels gandiencs que tornaven a empatar a falta de poc més d’un minut. Les altres dos ja resultaren definitives si bé els visitants encara pogueren retallar 2 punts, al transformar dos dels quatre tirs lliures dels que tornaren a gaudir. 

Victòria ajustadísima davant un gran equip format majoritàriament per jugadors de primer any que deixaren mostres de la seua qualitat. Per últim no podem deixar de destacar la valuosa aportació dels quatre jugadors de l’Infantil Grana, Ignacio, Ernesto, Omar i Josep, que en tot moment estagueren a l’altura d’este complicat partit.

Esperem que l’equip continue treballant per a millorar i evitar finals tan dramàtics que posen en perill la salut cardiobascular dels espectadors.

C.B. TAVERNES 41 – N.B. ALZIRA GRANA 39

Damian va guanyant-se cada vegada mes minuts

Els equips de Tavernes i Alzira que militen en categoria Zonal depararen un intens encontre replet d’emoció en el que la incertesa del resultat va durar fins a l’últim segon.

Tot i ser dos equips molt igualats cadascú va dominar durant una part del partit. En el primer període els de la Vall aconseguiren un avantatge de quatre punts (7-3) en el que s’arribaria a l’inici del quart temps, en el que la falta d’intensitat defensiva dels nostres infantils i l’encert en el llançament exterior per part dels locals propiciava que estos pogueren anar-se’n al descans amb la renda més amplia del partit (30-20). 

Els minuts de pausa vingueren molt be, no sols a Kiko que pogué recuperar-se de la torcedura de turmell que havia patit en el segon temps, sinó a tot l’equip en general que després d’escoltar les ordres de Vicent Hervàs, va eixir a pista mes concentrat i confiat en les seues possibilitats. Gràcies a un major sacrifici en defensa que impedia als de Tavernes trobar posicions clares de tir, a un major control del rebot defensiu i a les ràpides eixides al contratac els blaugrana iniciaren una lenta però constant remuntada que va culminar en el seté període quan, espentats per una afició incondicional que malgrat l’oratge va acompanyar l’equip a la Valldigna, arribaren a posar-se 3 punts per dalt.

Ernesto ataca amb decisió

L’últim assalt començava amb diferència d’un punt a favor dels alzirenys (35-36). Els de Tavernes van saber refer-se i detindre les ofensives del rival, ara amb menys claredat d’idees per a atacar l’anella. En els últims compassos Tavernes va mostrar una major solidesa i a falta de minut i mig, i sumant tirs lliures, tornava a pegar-li la volta al partit i ficar-se de nou per davant. Encara quedava temps però nostre equip no va tindre serenitat per aprofitar les últimes possessions. 

Una llàstima que després d’haver fet el més difícil i quan els de Vicent semblaven llançats cap a la victòria, esta s’esfumara en l’últim minut. 

Ens quedem en la intensitat defensiva i el bon joc desenvolupat durant la major part del segon temps. L’equip està en progressió i les victòries no poden trigar a arribar, però per a que això passe serà menester continuar entrenant fort i amb ganes. Ànim xiquets, que aneu pel bon camí!

Omar busca el rebot