Archivo por autor

C.B.M. BENIFAIÓ 65 – 59 INSTITUTO JARQUE

(14-6 / 8-5 / 9-4 / 11-6 / 4-13 / 8-9 / 4-9 / 11-16)   

Després de perdre l’imbatibilitat dijous davant Xàtiva l’Institut Jarque tenia un altre difícil examen en la pista de Benifaió en el que no va ser capaç de traure una bona nota. 

Existia la preocupació de que la derrota de dijous, en un partit en què sense realitzar un gran joc, l’equip no li va perdre mai la cara al líder, afectara la moral dels jugadors. No sabem si eixe va ser el motiu però els alzirenys protagonitzaren una primera part per a oblidar, amb una gran feblesa defensiva i poca decisió per atacar l’anella contrària. Després d’arribar amb el marcador igualat a 6 al minut 3 els locals aconseguien un parcial de 8-0 que els permetia acabar el primer període amb eixa mateixa diferència. A partir d’ahí la distància entre els dos equips no va fer més que engrandir-se.

Els blaugrana semblaven ànimes en pena, sense el coratge suficient per detindre un rival que a més de superar-los físicament, jugava amb més intensitat i no dubtava a cometre personals per defendre les poques arrancades d’Institut Jarque. Benifaió s’imposava en tots els parcials i se n’anava al descans amb una amplia renda de 21 punts (42-21). 

Tant el resultat com l’actitud mostrada pels equips deixava pocs motius per a l’optimisme però el record del partit de Tavernes en que es remuntaren 29 punts encara deixava un xicotet raig d’esperança. 

Un altra vegada el “sermó” de Toni Talens va fer efecte en els seus deixebles que eixiren amb un altra actitud i guanyant amb claredat el cinqué temps començaven a retallar distàncies (46-34). 

En el sisé temps es va produir l’eliminació de Pau per cinc personals però també de Josep Puerto, un dels millors jugadors locals que estava mantenint un aspre duel amb Miquel Sanjuan. S’havien acabat les concessions defensives i les anotacions de Carlos i Jorge havien reduït la diferència a tans sols 8 punts però un triple sobre la botzina de Benifaió la tornava a deixar en 11 (54-43) a la fi del sisé període. 

Els locals continuaven emprant-se al límit i carregant-se de personals i com a conseqüència un altre dels seus jugadors alts se n’anava a la banqueta. Institut Jarque continuava xafant l’accelerador i arribava als cinc últims minuts només 6 punts baix (58-52). Era difícil però no impossible.

Continuant amb la roda d’eliminacions, Miquel Sanjuan es veia obligat a abandonar la pista abans de la fi del partit, quedant la direcció del joc en els últims i definitius minuts en les mans de Josep, el jugador més jove de l’equip. Un parcial de 0-8 amb anotacions de Jorge i Aparisi, els dos millors del partit per part alzirenya, aconseguien la igualada a 58 a falta de menys de 3 minuts. Semblava que podiem viure un altra remuntada heróica però en eixe moment semblà acabar-se la gasolina i finalment Benifaió es va refer per a impedir que un partit que al descans semblava clarament decantat al seu favor se li escapara de les mans. 

El partit va tindre dos parts completament diferents, amb Benifaió imposant-se en tots els períodes de la primera mitat i Institut Jarque fent el propi en tots els de la segona. 

Si alguna conclusió positiva es pot traure del partit és que els nostres Infantils foren capaços de sobreposar-se i malgrat un marcador desfavorable lluitaren fins a la fi. Una llàstima que la falta d’actitud en els vint primers minuts en que literalment “llançaren el partit al fem” tinguera com a consecuència que la primera volta s’acabe amb dos derrotes. 

Tot i aixó el balaç es ampliament positiu i deixa l’equip en disposició de continuar lluitant amb Xàtiva, Tavernes, Gandia i el propi Benifaió les places per a la fase d’ascens.

C.B.M. MARCELINA 60 – 30 N.B. ALZIRA GRANA

(8-0 / 6-6 / 16-2 / 5-7 / 2-6 / 9-4 / 8-2 / 6-3)   

Despres de la milloria en el entrenaments durant de la semana l’Infantil Grana acudia també a Benifaió amb l’intenció d’aconseguir la tercera victoria de la temporada. Com en molts partits esta temporada els de Vicent Hervàs entraren al partit dormits, amb molta precipitació per a superar la pressió contrària, sense trobar el passe fácil i perdent molts balons, rebent un parcial de 8-0 a la fi dels 5 primers minuts.

Els alzirenys notaren una xicoteta millora en el seu joc, augmentant el nivel defensiu i arribant a posar-se 10-6, però amb dues cistelles del contrari abans d’acabar el período servien als locals per a igualar el parcial (6-6) i recuperar l’avantatge de 8 punts.

La milloria no durà molt de temps ja que en el tercer temps els nostres encaixaren el parcial més dur del partit amb un 16-2, gràcies a les facilitats donades al contrari que tan sols amb contraatacs i cistelles fàcils en errades defensives nostres ha estirat la diferència fins al 30-8.

Els grana tornàren a oferir una bona imatge en el quart periode que guanyaven per 5-7, deixant el marcador 35-15.

La represa del partit no va sentar molt be als locals i els nostres aprofitaren per a agafar aire i finalitzar el periode amb l’esperança de lluitar encara pel partit retallant la diferència 4 punts (2-6 en el parcial). El sisè període ha sigut també igualat, però un triple a l’última possessió local ha fet que se l’emporten per 9-4.

Però la irregularitat dels nostres infantils va tornar a apareixer en el dos últims períodes que se decantaven cap als de casa per 8-2 i 6-3, deixant el marcador amb un clar 60-30.

La nota positiva del partit va ser la bona actuació dels nostres per moments, amb Ernesto liderant l’anotació dels alzirenys (7 punts), però encara n’hi ha que millorar moltes coses, principalment la capacitat de mantindre el mateix ritme de joc durant tot el partit, aspecto que caldrà treballar per a obtindre més victòries en la segona volta que començarà dissabte que ve.

Felicitats al Benifaió, un equip amb jugadors sense massa envergadura però amb un bon nivell técnic general on el col·lectiu prima sobre les individualitats.

N.B. ALZIRA GRANA 29 – C.B. ALGINET B 73

(1-9 / 0-13 / 4-3 / 2-15 / 7-2 / 3-10 / 6-11 / 6-10)  

Omar va ser el màxim anotador de l'equip

L’Infantil Grana tenia un difícil compromís dissabte contra Alginet, segon classificat que havia perdut el lideratge del grup al perdre el seu últim partit contra Canals. A diferència dels nostres jugadors que afrontaven l’encontre amb poca confiança Alginet va començar a jugar amb intensitat, decidit a fer oblidar el resultat del seu últim encontre. La pressió visitant provocava que els alzirenys perderen nombrosos balons, la qual cosa combinada amb l’habitual feblesa defensiva propiciava que a la fi del primer quart Alginet ja s’haguera escapat al marcador (1-22).

En el tercer temps el N.B. Alzira augmentava una mica la intensitat defensiva i començava per fi a albirar la cistella contrària i així aconseguia guanyar este parcial per un mínim 4-3. Poc va durar la milloria perquè en el cinc últims minuts Alginet propinava un contundent 2-15 que deixava pràcticament sentenciat el partit a l’anar-se’n al descans (7-40).

Josep va lluitar de valent per trencar la pressió contrària

En la represa els de Vicent Hervàs han experimentat una notable milloria en el seu joc col·lectiu i amb una millor selecció de passes i tirs, han augmentat sensiblement la seua efectivitat, com ho demostra el fet que només en el cinqué període s’han aconseguit els mateixos punts que en tota la primera part (7-2). Des d’este moment fins al final del partit l’equip ha alternat els bons minuts amb altres més dolents, però en general s’ha donat una imatge molt distinta a la del primer temps.

Malauradament la millora ofensiva, de la qual va ser protagoniste Omar amb 11 punts, no s’ha vist corresposta per una millor actitud defensiva, si exceptuem el tercer i el cinqué període. 

El millor del partit va ser la reacció dels grana durant la segona part que es va perdre per tan sols 11 punts (22-33) contra un dels millors equips de la lliga. El dia en què este col·lectiu perda la por als contraris i estiga disposat a sacrificar-se i posar més ganes a l’hora de defendre, sense dubte serà capaç d’obtindre molts millors resultats.

C.B. LA ENCARNACION 85 – N.B. ALZIRA GRANA 25

(16-3 / 14-2 / 4-2 / 10-1 / 7-2 / 11-3 / 5-10 / 18-2) 

Poca història ha tingut el partit disputat entre C.B. La Encarnacion i nostre Infantil Grana. Des del salt inicial, els jugadors que entrena Vicent Hervàs semblaven més preocupats per altres coses -el canvi d’ubicació del partit en l’últim moment, la pista exterior, el vent i el fred, les cistelles, la bona classificació del rival- que en el partit mateix. 

Vicent instruix als seus jugadors afectats pel fred

A diferència de l’últim partit en que l’equip va eixir molt concentrat a la pista, en esta ocasió ha estat ben al contrari. Davant la forta pressió plantejada pel rival els grana han mostrat una gran feblesa, perdent ràpidament el baló i sense apenes poder acabar jugades d’atac. El resultat a la fi del segon temps ja era prou contundent: 30-5. 

No ha estat fins al tercer període quan els alzirenys s’han posat a defendre d’una manera més seriosa que l’encontre s’ha igualat, aprofitant-se també de l’ausència dels millors jugadors del rival. No obstant les errades han tornat en en el quart parcial i La Encarnacion ha aprofitat per estira encara més la diferència fins a 44-8. 

Damian llança un tir lliure

Després del descans el N.B. Alzira ha intentat afrontar el partit començant de zero i l’equip ha experimentat una certa milloria, evitant cistelles fàcils i impedint els contratacs del rival, però això no ha sigut suficient per a superar a un rival que dominava el rebot tant defensiu com ofensiu i a cada atac gaudia sempre de varies opcions per acabar anotant amb facilitat. 

El millor moment dels grana ha arribat en el seté període quan un parell de bones accions en atac han animat als nostres jugadors a traballar amb intensitat als dos costats de la pista i acabar guanyat este parcial. Però sembla que això no ha agradat al contrari que durant l’ultim període ha tornat a la defensa pressionant a tota la pista mentre que l’entrenador alzireny ha realitzat nombroses rotacions per a donar minuts als jugadors menys habituals. Així s’ha acabat amb l’àmplia diferència que a la fi del partit assenyalava el marcador (85-25). 

Guillem defensa

Tot i les seus limitacions, este equip pot donar molt més de sí però per això serà menester comptar amb el convenciment i el treball de tots els jugadors. Com a nota positiva destacar la milloria experimentada durant la segona meitat del partit i els bons moviment en atac en eixe mateix període, provocant bones posicions de tir sense oposició. Llàstima de la falta d’encert en els llançaments. 

Ànim i a seguir entrenant abans de les vacances de Nadal. 

C.B. OLIVA 17 – INSTITUTO JARQUE 35

(2-2 / 5-4 / 0-6 / 3-4 / 0-4 / 2-6 / 1-6 / 4-3) 

Estrany partit el disputat al flamant poliesportiu d’Oliva, sobre tot per la poca anotació dels dos equips, la més baixa dels dos en el que porten de temporada. La menor anotació d’Oliva havia estat la jornada anterior a la pista de Gandia en que arribaren al 37 punts (20 menys que hui), mentre que els alzirenys havien fet el seu registre més baix contra Escolapios en que anotaren 13 punts més. Mérit de les defenses o incapacitat dels atacs? Pensem que es deu en part a les dos coses, però també a que l’àrbitre o la taula semblaven tindre pressa i el rellotge a penes es va aturar durant el partit, de manera que aquest va acabar jugant-se en un temps record de menys d’una hora.També segurament per por a fer tard i que es gelara l’arròs, foren ben comptades les personals assenyalades i les vegades que els jugadors anaren a la línia de tirs lliures: 7 els alzirenys i 4 els d’Oliva. 

Els dos primer temps van estar molt igualats i les nombroses errades en les entrades a cistella dels alzirenys quan el més fàcil era anotar propiciaren que transcorreguts els 10 primers minuts, els locals anaren 1 punt per davant (7-6). En el tercer període la defensa blaugrana va poder mantindre la seua cistella a zero i de la mà de Ferran i Jorge, cobrava un lleuger avantatge de 5 punts (7-12) que s’estirava una miqueta més abans d’anar-se’n al descans (10-16). 

Després del descans, Toni Salom va ordenar una pressió 3-2 que va produir efecte, tornant a quedar-se els locals a zero, si be eren ara els de la Safor el que fallaven algunes situacions molt clares. Com que els d’Institut Jarque no estaven molt fins i el temps continuava volant, el parcial es va quedar en tan sols 0-4 i 10-20 a l’electrònic que com al Fontana Mogort, tampoc no es feia servir. Encara que la diferència no era excessiva, tal com es desenvolupava el partit, semblava insalvable ja que per a guanyar Oliva necessitava fer en tres períodes més punts dels què havia fet en el cinc anteriors al temps que evitar que els visitants els feren cap punt, cosa que no va ocórrer. La pressió alzirenya continuava ofegant l’eixida de baló als locals, sense fer un partit especial el domini dels blaugrana era cada vegada més evident i quan estàvem començant a disfrutar del joc, ens vam vore sorpresos per xiulit que indicava el final del partit quan el marcador assenyalava 14-35, com si d’un partit d’handbol es tractara. 

Novena victòria de la temporada que deixa Institut Jarque al més alt de la classificació empatat amb el N.B. Xàtiva. Si bé els resultats son excel·lents, l’equip presenta algunes carències que serà necessari corregir. El pitjor que podria fer seria creure-s’ho, i el millor, aprofitar els entrenaments fins a la represa de la Lliga per a seguir treballant, augmentar el ritme i la intensitat i millorar el joc col·lectiu. 

Els infantils tornaran a la competició a partir del 14 de gener amb dos difícils compromisos davant Xàtiva i Benifaió. La situació d’este equip es inmillorable per a afrontar amb confiança i fam de victòria el que resta de temporada i acabar ocupant-ne un dels llocs que dona dret a jugar la fase d’ascens, però encara queden molts partits per jugar i altres equips venen darrere amb el mateix objectiu. 

Bon Nadal!

C.B. LA ENCARNACIÓN 41 – GRUPHAC N.B. ALZIRA 64

(9-24 / 9-17 / 18-11 / 6-12)

En un gélid matí de diumenge el nostre cadet Gruphac ha guanyat al CB La Encarnación de Sueca en un partit que segurament no passarà a l’història. 

El partit va començar de manera acompasada, responent els blaugrana amb 6 punts a cada cistella local, de manera que als cinc minuts, s’arribava amb avantatge alzireny de 4-12. Per a sorpresa de tots, en eixe moment la taula, que no tenia molt clar de quina categoria era el partit que s’estava jugant, va xiular la fi del primer període com si d’un partit d’infantils es tractara. Assabentada la taula de que era un partit de cadets el rellotge es va tornar a posar en marxa i Gruphac sense fer ningun gran partit s’emportava el primer quart per 9-24, gràcies sobre tot a la bona monyica d’Alfred i al poc encert dels suecans que incapaços d’aprofitar la poca consistència defensiva del seu oponent, fallaren unes quantes cistelles fàcils. 

El segon quart va transcórrer de manera similar. Alberto anava menejant la banqueta per tal de buscar una major intensitat en el joc del seu equip i tot i que aquesta no va arribar, Gruphac s’en anava al descans amb un cómode avantatge de 23 punts (18-41). 

La Encarnación va demostrar ser un equip molt bregador i fidel als seus principis. Transcorreguts el minuts de descans va decidir complicar-li les coses al líder i després d’un intercanvi de cistelles, els blaugrana quedaren atrapats en la defensa en zona de manual que el rival li va plantejar des del minut 1 fins a la fi de l’encontre, i aquestos, capitanejat pel seu base que fent un alardó de capacitat física va estar en pista quasi bé tot el partit, endosaven un parcial de 10-0 que deixava el marcador 32-48 per a alegria i rebombori de la sorollosa afició local. La deseperació d’Alberto anava en augment al vore no sols l’incapacitat dels seus jugadors per trencar la zona sino, sobre tot, la pasivitat defensiva que permetia contratacs i cistelles fàcils, que ara La Encarnación apenes errava. 

Un parcial de 0-6 a l’inici de l’ultim quart tornava a posar a Gruphac novament més de 20 punts per dalt (35-58) i encara que l’entrenador alzireny ho va intentar tot, fins canviar de colp els cinc jugadors en pista, el partit va continuar amb la mateixa tónica fins a la seua fi, amb l’entusiasme dels locals per reduir la diferència i l’apatia dels visitants, que semblaven satisfets amb la renda de 23 punts que ja havien alcançat i que es va mantindre fins que l’àrbitre xiulà la fi d’este encontre que, com hem dit abans, amb tota probabilitat no apareixerà al llibre que Toni Araque algun dia publicarà sobre l’història del bàsquet alzireny.

Una nova victòria al cap i a la fi, important i valuosa com totes, però per a un equip líder com Gruphac, el nivell d’exigéncia deu ser més alt.

Esperem que abans d’anar-se’n de vacances els xicons d’Alberto ens brinden un partit amb el ritme i intensitat que ells son capaços de posar-hi perquè qualitat no els falta.