Archivo por autor

N.B. ALZIRA GRANA 22 – C.B. CULLERA 21

(3-6 / 4-2 / 2-2 / 2-1 / 3-0 / 4-1 / 2-9 / 2-0) 

Després de les bones sensacions mostrades dimecres a la pista de Genovés malgrat la derrota, el partit contra Cullera es presentava com una ocasió perfecta per aconseguir la cinquena victòria de la temporada al temps que confirmar la millora de l’equip jugant un bon partit de bàsquet, però el ben cert és que els dos objectius no s’aconseguiren. 

Possiblement degut a la cómoda victòria aconseguida en el partit d’anada (37-48) els Grana van eixir molt confiats, intentant una pressió que per la falta d’intensitat no arribava mai a furtar balons. Els de Cullera que comptaven amb tres jugadors alts mostrava una certa milloria respecte al joc de la primera volta i aprofitava la feblesa defensiva alzirenya per guanyar el primer parcial a base de cistelles esporàdiques. Com que el nostre infantil era incapaç d’accelerar el ritme de partit i les imprecisions eren contínues, Cullera va anar per davant tot el temps fins poc abans del descans en què Alzira igualava el tanteig amb un paupèrrim 11-11. 

Al començament de la segona meitat una lleugera millora en defensa impedia més cistelles fàcils als visitants, i encara la lentitud en atac i les dificultats per a trencar la defensa en zona contrària a la fi del sisé parcial els de Vicent Hervàs portaven un avantatge de 6 punts (18-12), diferència estreta però quasi insalvable tal i com discorria el partit i la sequera anotadora de tots dos equips. 

Malauradament el Grana ha tornat a relaxar-se, amb noves errades defensives i un mal balanç que oferien al contrari cistelles fàcils al contratac. Esta mala dinàmica a provocat un parcial de 2-9 en el seté període i que s’afrontaren els cinc últims minuts 1 punt per baix. Arribats ací, la relaxació de molts moments es va transformar en nerviosisme, la por a perdre un partit que es considerava guanyat tenallava els nostres i la cistella contrària es feia cada volta més xicoteta. Una cistella de Damian després de capturar un rebot a falta quasi de tres minuts servia per a tornar a posar Alzira per davant i a la fi per a donar-li la victòria ja que ningú dels dos equips va ser capaç de moure el marcador en tot eixe temps.

Un triomf que no passarà a la història.

INSTITUT JARQUE 67 – 59 ESCOLAPIOS

(4-4 / 12-3 / 6-9 / 4-7 / 10-6 / 7-13 / 16-8 / 7-9)

Després de la tensió viscuda durant els últims minuts del partit disputat per l’Infantil Grana esperavem que el primer equip infantil ens deparara un partit més tranquil, i si bé el partit disputat contra Escolapios no va tindre un final tan angoixós com l’anterior, tampoc va estar exempte de dificultats.

Després d’uns primers cinc minuts molt igualats en que Institut Jarque no aconseguia fer-se amb el control del partit, els alzirenys començaren a carburar en el segon temps en que protegint gelosament la seua cistella i amb les ràpides penetracions de Jorge i Ferran se n’ anaven 9 punts dalt (16-7). La bona dinámica va continuar en els primers minuts del tercer período en que la fluidessa ofensiva permetia als locals escapar-se de 15 punts (23-8). Però una baixada en la tensió del joc propiciava que Escolapios endossara un parcial de 0-8. Els visitants que son un bon equip amb uns quants jugadors interessants, continuaren retallant diferències fins al descans al qual s’arribava 27-23 i amb tot per decidir.

Miquel Nadal i Omar foren protagonistas en la represa, repartint-se entre els dos els 10 punts de l’equip en el cinqué temps que es tancava amb Institut Jarque de nou 8 punts per dalt. Però quan el partit semblava ja encarrilat, Escolapios neutralizava les anotacions de Carlos i Jorge i tornava a reduir diferències a base de lluita i més intensitat en el joc fins a igualar a 48 als 3 minuts del seté temps. Començava un nou partit. Afortunadament els blaugrana despertaren a temps de la seua letàrgia, provocada per un excés de confiança i amb anotacions d’Omar que va signar un impecable 6 de 6, Carlos i Miquel Sanjuan, tornaven a donar un acceleró aconseguint un parcial de 12-2 en dos minuts que els permetia afrontar l’últim temps amb 10 punt d’avantatge (60-50).

Com si ja tingueren la feina feta els de Toni Salom tornaren a deixar-se portar en els minuts finals i com que Escolapios no es resignava a perdre el partit va continuar lluitant fins a l’últim instant, esforç que si be no fou suficient per emportar-se la victoria, al menys li va servir per guanyar l’últim parcial.

Irregular partit d’Institut Jarque que amb una pobra actitud i jugant a ràfegues va acabar emportant-se el triomf , per altre costat escasa recompensa la d’Escolapios que després de bregar durant tot el partit i haver perdut només 3 dels 8 temps parcials va acabar derrotat.

Ocasió perduda pels nostres jugadors per a demostrar a la resta d’equip capdavanters la seua fam per competir. Esperem que la recuperen abans de la fi de la temporada.

GENOVÉS VALENCIA BÀSQUET 35 – 63 INSTITUTO JARQUE

(2-7 / 4-12 / 2-4 / 9-16 / 6-5 / 0-5 / 10-8 / 2-7)

Institut Jarque visitava les pistes annexes al Pavelló de la Font de Sant Lluís amb la intenció de revalidar el bon joc i estat de forma mostrat en l’últim partit davant Quart i així ho va fer des dels primers compassos del partit. En els primers minuts amb anotacions de Carlos i Aparisi els alzirenys marcaven les primeres distàncies al marcador (2-7) que ja s’allargaven a 13 punts (6-19) a la fi del segon temps. L’equip local es veia incapaç de superar la defensa del seu oponent que l’obligava a llançar sense comoditat i des de lluny. Mostra de la bona actitud defensiva blaugrana és que tan sols va concedir 8 punts en els primers 15 minuts de partit (8-23).

En el quart temps es va accelerar l’anotació per tots dos equips però inclinant-se sempre la balança de forma acusada cap a Institut Jarque, que amb nombrosos robatoris de baló, ràpides transicions i bons moviments ofensius gaudia als últims instants de la primera meitat d’un avantatge de 25 punts que va poder ser reduït per par local amb un triple sobre la botzina que deixava l’electrònic (és literal, si que hi havia) 17-39 a l’arribar al descans. Després d’una bona primera part Institut Jarque tenia el partit clarament decantat al seu favor.

En la represa els de València aconseguien guanyar el seu primer parcial 6-5 gràcies a l’encert del seu jugador número 15, autor de tots els punts, i que la taula es va menjar una cistella d’Aparisi. El conat de reacció dels de casa va quedar truncat amb el 0-5 del sisé període que posava el marcador 23-48, diferència que no era més gran perquè als alzirenys els tremolava la mà cada vegada que acudien a la línea de tirs lliures, transformant tan sols 1 tir de 10 llançaments en este període.

Amb un ritme menys fluid i un cert descuit del rebot que fins eixe moment havia estat dominat per Alzira, els de Toni Salom caigueren en una fase anodina que va estar aprofitada pel València per tornar a reduir avantatges (33-56) gràcies sobre tot a l’actuació del seu jugador num. 21 autor de 8 punts en el seté temps, dos triples inclosos.

Poc més va ocórrer en un partit ja sentenciat fins arribar al definitiu 35-63.

Resumint, Institut Jarque es va imposar amb claredat jugant una bona primera part i una segona tan sols regular. L’equip va tindre moments de gran joc col·lectiu i el millor percentatge de tir en joc de tota la temporada (55%). Incomprensiblement eixa bona mà quedava atrofiada en el llançament de tirs lliures, transformant-ne tan sols 5 de 25.

A seguir lluitant per una de les tres primeres places!

C.D. SAN PEDRO MOIXENT 33 – 47 N.B. ALZIRA GRANA

(2-2 / 4-12 / 4-4 / 7-12 / 6-1 / 8-4 / 0-4 / 2-8) 

Enfrontament de dos equips amb moltes baixes ja que si Vicent Hervàs va haver de convocar els alevins Carles i David per a completar els huit jugadors obligatoris, Moxient va alinear fins a cinc alevins. 

Els Grana semblaren eixir a pista amb molta ansietat, volent resoldre el partit amb massa pressa i sense cap criteri de joc davant un equip inferior tant técnica com físicament. El mal començament va quedar corregit en el segon període en que l’equip ha començat a fer valdre la seua superioritat furtant balons i acabant amb resolució els contratacs. 

Però la falta de continuitat en el joc tan habitual al llarg de la temporada va tornar a fer-se palesa el passat dissabte en que es tornava a empatar el parcial gràcies a les opcions oferides al rival per a encistellar. Abans del descans l’equip ha tornat a millorar el seu nivell ofensiu i malgrat permetre massa cistelles al rival s’ha arribat al descans amb un desofegat 17-30. 

Després de l’intermedi els alzirenys tornaren a baixar la intensitat, possiblement al comprovar que sense jugar be, l’equip estava guanyant còmodament. Com una repetició del partit anterior contra Tavernes, Moixent s’ha imposat en dos quarts consecutius i a base d’esforç i confiança tornava a posar-se en partit (31-35). Finalment, el N.B. Alzira es va posar les piles en defensa, conseguint controlar el partit fins a la seua fi al concedir tan sols 2 punts al rival en el dos últims parcials i acabar imposant-se per 33-47. 

En resum, sense fer un gran partit, l’Infantil Grana aconseguia la seua quarta victòria a pesar de les baixes, amb moments de bon joc a ràfagues i una destacada participació anotadora d’Ernesto amb 12 punts. 

Anim i a mantindre el nivell els 4 minuts.

CYCA GANDIA BÀSQUET 59 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 62

(6-9 / 9-2 / 8-3 / 12-9 / 4-3 / 4-10 / 7-17 / 9-9)

Partit trascendental per a Gandia i Alzira, dos equips situats a la part alta de la classificació i necesitats de la victòria per a continuar en els lloc de privilegi després de les derrotes en les últimes jornades. 

Els alzirenys tingueren un bon inici, amb un Omar molt entonat i clarivident cap a l’anella contrària. No obstant a partir del segon període els de la Safor començaren a imposar el seu ritme i mentre que els blaugrana erraven nombroses cistelles fàcils i eren superats moltes vegades en els intents de pressió a tota la pista, Gandia no desaprofitava cap descuit defensiu del rival, que en tenia prou, i anava marcant distàncies a l’electrònic fins arribar al descans 12 punts per dalt (35-23). 

Una vegada més, Institut Jarque es veia abocat a intentar una nova remuntada que encara es va fer més complicada després de perdre també el cinqué temps per 1 punt i sense arribar a fer cap cistella en joc. 

El partit va començar a girar-se en el sisé temps amb Jorge i Aparisi dominant per fi el rebot i acertant en els seus llançaments, i començant a retallar distàncies (43-36). Per fi la màquina blaugrana entrava en funcionament i després d’un parcial de 2-13 es ficava 4 punts per dalt (45-49). Però Gandia no estava disposat a patir la seua tercera derrota consecutiva i a falta de 4 minuts tornava a estar a tan sols un punt (52-53). Els nervis s’apoderaven de tots dos equips que intercanviaben cistelles i per a donar-li més emoció al final del partit la taula es va menjar literalment una cistella alzirenya, anotant per dos vegades a l’acta el punt 55. De poc van servir les protestes de Toni Salom i després d’anotar Gandia un tir lliure, Institut Jarque afrontava els últims 20 segons de partit amb empat en el marcador i el baló en la seua posesió. A falta de dos segons Miquel forçava una personal. Màxima tensió al pavelló on el silence tan sols es trencava pels bots del baló sobre la línia del tir lliure i per la veu de l’entrenador alzireny que ordenava: “Miquel, uno i prou”. I així va ser, el jugador va seguir les instruccions de la banqueta i després de fallar el primer llançament provocava un enorme suspir d’alleujament en la parròquia alzirenya transformant el segon i sense que Gandia tinguera temps per a la reacció. 

Partit amb dos parts ben diferents, una per a cada equip. Menys mal que esta vegada Institut Jarque si va tindre temps de remontar.

N.B. ALZIRA GRANA 39 – 37 C.B. TAVERNES B

6-2 / 6-5 / 6-4 / 3-2 / 10-2 / 0-3 / 4-10 / 4-9 

En el gèlid matí de dissabte, visquerem un partit invers al disputat la primera volta. Si a Tavernes els nostres tingueren un mal inici i acabaren a punt de culminar la remuntada, esta vegada l’Infantil Grana del Nou Bàsquet Alzira va dominar els cinc primers parcials mentre que Tavernes va ser clarament superior enn els tres últims.

Al començament, els dos equips semblaven paralitzats pel fred, encara que ja tingueren merit tots els jugadors de posar-se a jugar a basquet a les 9 del matí amb la temperatura que feia. Tan sols Omar semblava més pendent de jugar a bàsquet que del fred que feia i la seua aportació va ser decisiva en la consecució de la victòria, anontant 10 dels 21 punts de l’equip en la primera mitat. Els Grana anaven imposant-se poc a poc a cada parcial, gràcies a una correcta defensa i a la pressió efectuada sobre l’eixida de baló del contrari que els permetia un bon grapat de recuperacions. Tan sols els errors en atac amb nombroses pérdues de baló i les errades en llançaments fàcils evitaren un avantatge major que el 21-13 que es registrava al descans.

En la represa l’equip a jugat el millor parcial del partit, imposant-se per 10-2 i distanciant-se de 16 punts (31-15) gràcies a la bona pressió exercida sobre els jugadors contraris que acabaven convertint-se en cistelles fàcils. Llàstima que estos moments de bon bàsquet que provocaren l’eufòria en la grada no tingueren continuitat.

A partir d’eixe moment l’equip va perdre intensitat i es va vore superat pel rival que anava retallant diferències en cada període. Durant els últims minuts els jugadors de Vicent Hervàs foren presa del nervis, esperant que el crono correguera el més ràpid possible, al vore que un partit que semblava franc anava complicant-se per moments. Afortunadament un parell de cistelles en els últims moments detingueren l’avanç dels de la Vall i el partit es va quedar a casa per una mínima diferència de 2 punts, la mateixa del partit d’anada.

Enhorabona als jugadors i quadre tècnic per esta important victòria. Gran partit d’Omar en atac que va acabar anotant 14 punts i tan sols recriminar eixa falta de continuitat en el joc que va posar al contrari de nou en el partit i a punt va estar de costar un disgust.

INSTITUT JARQUE 51 – 59 C.B. TAVERNES A

4-6 / 12-3 / 7-15 / 5-9 / 3-8 / 2-11 / 9-4 / 9-3 

L’esperat duel contra el primer equip infantil de Tavernes va tindre un resultat lamentable per als interesos de Institut Jarque.

El partit va tindre un inici igualat i tan sols les errades dels alzirenys donaven un mínim avantatge de dos punts al rival a la fi dels primers cinc minuts. En el segon període els de Toni Salom mostraren la seua millor versió i obrien un avantatge de 7 punts (16-9). El partit continuà igualat fins a l’ultim minut i mig del tercer període en que un parcial de 0-8 posava l’equip visitant per davant (23-24). Fins aci arribaren les bones notícies. A partir d’este moment Tavernes va anar imposant el seu ritme lent en atac però constant, basant-se en la superioritat física i domini del joc per part del seu jugador Cosmin, els de la Valldigna castigaven la desídia local i la falta de joc col·lectiu. Al descans 28-33 i un panorama emboirat. 

La segona mitat va ser una prolongació dels últims minuts de la primera. Els alzirenys semblaven ànimes en pena i a cada errada seua els de Tavernes responien amb encert i claredat d’idees, aconseguint un màxim avantatge de 23 punts a l’inici del seté temps. La relaxació del contrari que ja asaboria la revenja del partit d’anada i l’orgull que per fi va sorgir en els blaugrana va permetre als alzirenys tornar al partit i guanyar els dos últims parcials amb certa claredat. Però això no va ser suficient per a emportar-se este important partit. 

Son moments de reflexió, recomposar l’ànim i continuar lluitant pels primers llocs de la classificació. Com va dir Churchill, per aconseguir-ho faran falta “sang, suor i llàgrimes”. 

I per acabar una advertència: volem recordar a tots els jugadors que els partits de bàsquet duren 40 minuts.