Archivo de la categoría ‘Club’

INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 52 – C.B. MARCELINA BENIFAIÓ 77

(1-14 / 11-4 / 4-4 / 4-12 / 9-3 / 7-19 / 5-11 / 11-10)

Ambient de gala a la graderia del Fontana Mogort, amb una sorollosa presència de seguidors de Benifaió, per a presenciar el duel final de la lliga en què Institut Jarque i C.B. Marcelina es jugaven l’última plaça per jugar la fase d’ascens a Categoria Autonòmica.

Molts amics del NBAlzira animaren a l'equip des de la grada.

Després d’un tir lliure transformat per Omar que significava el primer punt del partit, Benifaió va agafar el comandament, imposant la seua superioritat física i sobre tot aprofitant les concesions defensives dels locals, encabotats en donar la benvinguda a l’equip rival i la seua parròquia amb uns quants regals que aquells acceptaren de bona gana. Als alzirenys, tremolosos com un flam, els cremava el baló a les mans, i pel contrari Benifaió funcionava com una màquina perfectament engreixada en un primer temps que va acabar amb el tràgic balanç de 1-14. Pitjor començament, impossible.

Els blaugrana començaren a trobar el bon camí en el segon període en què aconseguien reduir la diferència a 6 punts (12-18) que es mantenia en el tercer (16-22) però l’assenyalament de la tercera personal a Miquel Sanjuan significava una dificultat afegida, per si encara no hi havien poques, per als alzirenys. La notable recuperació dels nostres va quedar ralentitzada al no saber com atacar la dura defensa rival que no dubtava a fer tantes personals com fora necessari perquè el seu oponent errava un tir lliure darrere altre (0 de 5 en el quart temps). Per contra el jugador clau del partit, Alvaro Martínez, liderava el seu equip i tornava a estirar la diferència a 14 punts a l’arribar al descans (20-34).

Després del pas pels vestidors Institut Jarque va eixir disposat a pegar-li la volta al partit i tornava a acostar-se a 8 punts (29-37), distància que no era més reduïda pel desencert en els tirs lliures que ja començava a ser un mal crònic (1 de 8 en estos cinc minuts).

La tragèdia que va començar a tramar-se en el primer temps va tindre un desenllaç avançat en el sisé. Mentre els alzirenys continuaven fallant tirs lliures i augmentat tant el seu grau d’ansietat com la desesperació de la grada, Benifaió continuava fort en defensa i clarivident en atac, portant el partit, tant per mèrits propis com per demèrits dels amfitrions, a un punt de no retorn (36-56) en que l’equip visitant ja es veia lluitant per una plaça a autonòmica.

La mateixa tendència va continuar en el seté període i només en el que tancava el partit quan, per fi!, els locals aconseguien transformar un quants tirs lliures, (5 de 6), i detindre un Benifaió que, com una regió que jo conec, “avançava a marxa triomfal”.

Duríssima derrota per als de Toni Salom que van acusar en excés les baixes de Pau i Ferran que ben segur haguéren aportat el seu equip una major consistència defensiva.

L'equip agreix al públic el suport.

Sense deixar de reconéixer la justa victòria de Benifaió volem aportar un parell de dades. Un que mostra la diferent contundència en què s’empraren les dos defenses: 11 personals d’Alzira contra 29 de Benifaió. I un altre que posa de manifest el diferent grau d’encert en els tirs lliures: Benifaió 7 de 12 (58%), Alzira 14 de 42 (33%), i menys mal que en el vuité temps van transformar 5 de 6 perquè fins eixe moment portaven un raquític 25% (9 de 36). Així és impossible guanyar un partit contra un equip de la qualitat de Benifaió a qui donem l’enhorabona i desitgem la millor sort en la fase.

Als nostres xicons i el seu entrenador no podem deixar de reconéixer la gran temporada que han protagonitzat en la que han estat capaços de mantindre’ns la il·lusió fins l’última jornada.

I molts ànims que ara ve la Copa.

INFANTIL GRANA N.B. ALZIRA 44 – C.B.M. BENIFAIÓ 59

(3-4 / 3-14 / 8-9 / 2-4 / 5-6 / 4-12 / 10-4 / 9-6)

L’Infantil Grana no va poder acomiadar la temporada lliguera amb victòria després d’un partit que va deixar sensacions contradictòries. Els grana van demostrar que quan juguen amb confiança i intensitat son capaços de competir contra qualsevol equip del grup, però un altra vegada més, un parell de parcials molt dolents tornaren a deixar-los fora del partit.

L’equip va eixir concentrat a pista, intentant eliminar les cistelles fàcils del contrari, i movent en atac la pilota amb fluidessa d’un costat a un altre fins trobar el lloc per a entrar o llançar a cistella. Fruit d’este bon treball els primers cinc minuts acabaren amb un ajustat 3-4. Malauradament esta bona actitud no va continuar en el segon parcial en que després d’un parell d’errades a les passades permeteren altres tantes cistelles fàcils en contra el que va provocar un estat de nerviosisme que va col·lapsar el joc i l’enlairament de Benifaió a l’electrònic que el dissabte si va funcionar des del principi (6-18). Afortunadament l’equip va saber espolsar-se esta dinàmica negativa i tornar al bon joc de l’inici, tornant a igualar-se l’encontre als dos últims períodes abans del descans al que tot i això s’arribava 15n punts per baix (16-31).

La represa va resultar un calc de la primera part, després d’un bon cinqué temps que es perdia per tan sols un punt, els alzirenys tornaren a desorientar-se durant el sisé temps en què un parcial de 4-12 va deixar el partit clarament decantat a favor de Benifaió (25-49).

Ja amb una diferència de 24 punts en contra els de Vicent Hervàs ha reaccionat després d’encadenar un parell de llançaments consecutius i recuperacions de baló per a córrer al contraatac. Els nostres jugadors tornaren a jugar amb major agressivitat fent-se dominadors del partit fins al final i reduint la diferència fins als 15 punts a la fi del partit (44-59).

Malgrat la derrota l’Infantil Grana, tot i comptar amb les absències de Josep i Omar, ens ha deixat una bona sensació final jugant un bon bàsquet durant molts moments del partit davant un equip com Benifaió, un equip molt compensat i sense grans individualitats però en el que tots els jugadors son capaços d’aportar esforç i intensitat.

Este dissabte el nostre equip infantil INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA es juga la possibilitat de jugar la Fase d’Ascens a Categoria Autonòmica davant el C.B. BENIFAIÓ. 

Els dos equips arriben a l’última jornada de la competició amb 17 victòries i 4 derrotes i es juguen la tercera plaça del Grup B de Preferent que dona dret a jugar la fase d’ascens amb els millors classificats dels altres grups, tot un premi per al club i una excel·lent recompensa al treball que Toni Salom i els seus jugadors han realitzat al llarg de la temporada. 

EQUIP!!!

La gran cita és a les 10:45 al Fontana Mogort. Esperem la vostra presència al per a ajudar els nostres xicons en la lluita per la conquesta de la màxima categoria.

Estos 8 magnífics i algun altre que no està a la foto vos esperen dissabte!

C.B. SUECA 93 – N.B. ALZIRA GRANA 42

(15-0 / 7-7 / 12-6 / 9-8 / 9-6 / 11-7 / 16-4 / 14-4)

L’Infantil Grana tenien una difícil papereta davant Sueca, no sols per la dificultat del contrari, situat en la meitat de la taula classificatòria, sinó especialment per les nombroses baixes de l’equip (Ernesto per lesió i Omar i Josep que es trobaven a Ontinyent reforçant el primer equip). Per este motiu Vicent Hervàs va convocar els Alevins Carles, Jorge i Ferran que en cap moment desentonaren amb la resta de companys.

Bona actuació d'Ignacio autor de 11 punts

Els nostres tingueren un pèssim començament amb gran quantitat de pèrdues provocades per la intensa pressió del rival que propiciava ràpids contratacs i cistelles fàcils. El resultat del primer parcial va resultar inapel·lable: 15-0. El partit ja s’havia posat molt costera amunt, però amb un quintet completament renovat en el segon període, els alzirenys, començaren a jugar amb la mateixa intensitat que el contrari, encadenant bones defenses i mobilitat en atac que donaren com a fruit les primeres cistelles. L’equip va continuar jugant a un bon nivell, i encara que no va poder retallar distàncies va encadenar bons moments de joc col·lectiu arribant al descans 22 punts baix (43-21) i és que el mal començament pesava com una llosa.

A la segona meitat els Grana continuaren amb la mateixa dinàmica positiva, amb concentració i intensitat davant jugadors físicament superiors. Encara que no era possible guanyar els parcials, la imatge donada per l’equip era bona, sense perdre-li la cara al partit i cap por per jugar amb el baló a les mans. Esta tendència es va prolongar fins al seté temps en què Sueca va incrementar el seu nivell d’intensitat al temps que Alzira davant la impossibilitat de donar-li la volta al partit, baixava el ritme de joc i tornava a donar facilitats per a que els oponents encararen l’anella. Com a conseqüència en els 10 últims minuts, Sueca incrementava la diferència en 22 punts, fins al 93-42 final. 

Partit ben jugat durant molts minuts però amb deficients inicis i acabaments. Hem de destacar la lluita de tot l’equip durant bona part de l’encontre, malgrat el desavantatge físic i les baixes, així com el pas endavant donat per alguns jugadors que han estat capaços d’agafar major responsabilitat i protagonisme. Menció especial per al debut dels alevins Ferran i Jordi que a més d’entregar-se al màxim en defensa també pogueren anotar.

MARTINEZ VALLS 47 – INSTITUTO JARQUE 67

(7-6 / 9-10 / 6-6 / 8-4 / 8-4 / 1-16 / 4-10 / 4-11)

També amb importants baixes (Ruben Aparisi i Jordi lesionats) es desplaçava Institut Jarque a la pista del Martínez Valls, equip situat en sisena posició i que està realitzant una meritòria segona volta.

Malgrat les baixes Institut Jarque va cuallar un bon partit

El partit va resultar extraordinàriament igualat, empat a 16 a l’acabament del segon temps i a 22 a la fi del tercer, fins que a les acaballes de la primera meitat del partit els locals aconseguien trencar la igualtat i anar-se’n al descans 4 punts per dalt (30-26). Les alarmes dels alzirenys començaren a sonar en la represa en què els de la Vall d’Albaida abastaven el seu màxim avantatge, 8 punts, a la fi del cinqué període. La diferència no era inabastable però degut al gran equilibri mostrar pels dos equips si semblava complicar les coses seriosament a Institut Jarque.

Els de Toni Salom que fins el moment estaven realitzant un partit tan sols correcte, sabedors del que s’estaven jugant, dir adéu a jugar la fase d’ascens o continuar en la baralla, abordaren la pista en el sisé temps disposats a donar-ho tot i a base de concentració, intensitat i bon joc col·lectiu signaven un excel·lent parcial (1-16) que pegava la volta al marcador i els posava 7 punts per dalt (39-46). Els alzirenys continuaren la seua bona dinàmica i sense alçar el peu de l’accelerador trencaven definitivament el partit en el seté temps (43-56), rematant la faena amb uns no menys brillants últims cinc minuts de partit.

Carlos amb 25 punts, màxim anotador

Importantíssima victòria aconseguida gràcies al gran treball de tot l’equip que va intentar per tots els mitjans que les baixes dels companys lesionats a penes es notaren.

A mantindre dimecres el mateix nivell davant San José.