Archivo de la categoría ‘Club’
AMPLIA VICTÒRIA DEL GRUPHAC CONTRA MARTINEZ VALLS
GRUPHAC N.B. ALZIRA 95 – MARTÍNEZ VALLS 62
(24-22 / 25-19 / 25-10 / 21- 11)
Els cadets han començat amb bon peu la Lliga guanyant de forma més àmplia del esperat a C.B. Martínez Valls. La igualtat dels enfrontaments de Lliga Valenciana on els alzirenys guanyaren al Perez Puig de 7 punts però fòren derrotats a Ontinyent per la mateixa diferència auguraven un xoc molt igualat.
Així va ser fins al descans al que es va arribar amb avantatge local de 8 punts (49-41). Però els alzirenys, amb una impetuosa eixida, aconseguien un parcial de 11-0 i establien les primeres diferències importants (60-41). A la bona actuació en atac, Gruphac va afegir una major consistència defensiva, de manera que a la fi del tercer quart el partit semblava definitivament decantat cap als blaugrana (74-51).
Els d’Ontinyent que mai no havien estat un adversari fàcil, baixaren els braços en l’últim quart i finalment, Gruphac va acabar imposant-se amb certa comoditat.
Una dada significativa. En tota la segona part, Gruphac va encaixar 21 punts, 1 menys que únicament en el primer quart. Caldrà mantindre eixe nivell defensiu per aspirar als llocs de dalt.
Bon començament per a la que esperem siga una gran temporada. Enhorabona!
EMB DÈNIA 50 – VARENYAN N.B. ALZIRA 36
(5-5 / 0-3 / 11-1 / 6-6 / 8-4 / 4-9 / 10-5 / 6-3)
El partit va començar amb diferències favorables a Dènia que van ser neutralitzades amb un triple de Moises en l’últim segon del primer temps. Els alzirenys aconseguien posar-se per davant en el segon període (5-8) però els problemes per superar la bona defensa local es van fer evidents a partir del tercer temps en què els de la Marina es posaren 7 punts per davant, diferència que mantingueren fins arribar el descans (22-15).
Dènia va continuar dominant el joc i augmentant l’avantatge fins a 11 punts però una trepidant reacció dels blaugrana en el sisé quart, millorant la seua pressió i furtant balons, reduïa la diferència a tan sols 6 punts (34-28).
Varenyan estava totalment en partit a falta encara de 10 minuts i per emportar-se la victòria només feia falta evitar els despistes en defensa i millorar l’encert en els llançaments. Malauradament ninguna de les dos coses va ocórrer. Mentre que els d’Alzira erraven cistelles fàcils i prenien amb massa freqüència decisions equivocades, en la recta final del partit els de Dènia van saber jugar amb major intel·ligència, mantenint el nivell defensiu y atacant la cistella contrària amb decisió fins acabar guanyant amb la màxima diferència del partit (50-36). 
Encara que no jugaren un mal partit, els de Pepe Borrull son un equip encara en construcció que estem segurs anirà corregint defectes amb els bons entrenaments i acabaran deparant-nos una gran temporada.
A seguir treballant xicons!
Una bona preparació física en pretemporada ens farà arribar al mes alt.
De segur que la majoria de membres del club esteu passant unes estupendes i caluroses vacances i més segur encara és que tots els jugadors comenceu ja a tirar en falta els entrenaments i la competició, sobre tot després de vore la gran actuació de la Selecció a Londres. Que ningú desespere que tot arriba.
El dilluns 27 d’agost a les 19:15 hores comencen els entrenaments per a Seniors, Juniors i Cadets tant els xics com les xiques. Les primeres sesions per estar més fresquets tindran lloc al Poliesportiu Jorge Martínez “Aspar”.
La realització d’una bona pretemporada i l’assistència als entrenaments des del primer dia és imprescindible per a poder participar en la Lliga Valenciana que comença el 15 de setembre i en la que enguany també poden competir els equips de categoria Infantil i Cadet.
Feu córrer la veu i que no falte ningú.
GRUPHAC N.B. ALZIRA 43 – N.B. ALCOI 38
(9-13 / 12-11 / 10-9 / 12-5)
Amb una gran demostració de fe en la victòria i de capacitat per a alçar-se i refer-se en els moments més difícils, el nostre cadet GRUPHAC va aconseguir superar un gran rival com el N.B. Alcoi i obtindre l’anhelat ascens a Preferent.
El partit de tornada disputat dissabte al Fontana amb una grada ben poblada no tan sols dels habituals familiars sino també de molts aficionats, entrenadors i jugadors del club que acudiren a donar suport al cadet, va resultar igual d’intens i igualat que el d’anada però amb un guió diferent.
Després de les cistelles inicials d’Alfred i Mario que sorprengueren als visitants, estos ajustaren la seua defensa i començaren a fer valdre la seua major alçada i envergadura. Alcoi guanyava el rebot ofensiu i aconseguia tirs fàcils mentre que els alzirenys tenien dificultats per perforar l’anella contraria. Amb un parcial de 0-11 N.B. Alcoi capgirava el resultat i va ser necesari que Alberto Lahoz demanara un primer temps mort per a que els locals aconseguiren tornar a anotar després de varis minuts de sequera, arribant-se a la fi del primer quart 4 punts baix (9-13). A l’igual que el partit d’anada tocava remar contra corrent. 
L’encontre va continuar desenvolupant-se amb una gran igualtat. Al domini de la pintura exercit pel pivot nº 5 d’Alcoi i les penetracions del nº 15 que no va jugar el partit d’anada, els blaugrana responien amb el millor Alfred i les senyes d’identitat característiques d’este equip durant tota la temporada: defensa agresiva i lluita per tots els balons. Els dos equips suaven per haver d’anotar i les diferències oscilaven sempre entre 5-7 punts a favor d’Alcoi. A falta de dos minuts per a la fi del segon quart, un contratac conduit per Miquel i rematat amb assistència per darrere ja baix l’anella a Alfred posava la grada en peu i acostava GRUPHAC a 4 punts. Un tir lliure transformat pel nº5 era contrarestat per una cistella de Jesús segons abans el descans al que s’arribava 21-24, sense que ningú s’atrevira a endivinar cap on anava a decantar-se l’eliminàtoria i amb la sospita de que no es podria saber fins als últims instants i que acabaria sent per xicotets detalls. En altres paraules: estava clar que anavem a patir.
Poc canviaren les coses en la represa. Posesions molt treballades sense concesions defensives per cap dels dos equips i equilibri al marcador, encara que sempre amb Alcoi per davant. En estos minuts per fi va apareixer Jesús, màxim anotador del primer partit, que s’havia carregat molt promte de personals, per sumar-se a la capacitat anotadora d’Alfred. Una última cistella del capità Mario tancava el quart reduint la diferència a tan sols 2 punts (31-33). A base d’un treball i esforç enormes GRUPHAC havia retallat un punt en el segon quart i un altre punt en el tercer. L’empresa no anava a resultar gens fàcil.
La tensió a la pista i a la grada anava en augment i com estava previst, desprès de 70 minuts de joc, alzirenys i alcoians anaven a jugar-se l’ascens en els 10 últims minuts de l’eliminatòria.
Després de dos tirs lliures fallats per Mario, Eric aconseguia la igualada a 33, però el 15 alcoià transformava un 2+1 i tornava a posar el seu equip 3 punts per davant. Alfred continuava sent un malson per la defensa alcoiana que només podia detindre-lo amb faltes, i així transformant un tir lliure darrere altre, tornava a igualar-se el marcador a 36. Anímica i físicament, GRUPHAC semblava arribar més fresc a aquest dramàtic final de partit, la seua gran actitud defensiva creava cada vegada més problemes al seu oponent. A falta de 4 minuts una cistella de Mario, més Super que mai, posava després de molt de temps al nostre equip per dalt (38-36) i un tir lliure transormat per Tino ens posava un altre passet per davant. 
Els d’Alberto no baixaven la seua intensitat en defensa (5 punts es deixaren anotar en este definitiu quart), més bé al contrari, i obligaven als visitant a anar a la línia de tirs lliures. Després de dos llançaments fallats pel nº 21, a falta de 2 minuts, el pivot nº 5 que no s’havia caracteritzar pel seu encert en este aspecte del joc, transformava dos tirs posant el marcador 39-38 i deixant-nos ben prop del purgatori d’una prórroga. Però acte seguit un descomunal triple de Tino ens obria les portes del cel i estirava la diferència a 4 punts. Era la seua primera cistella en joc de tot el partit i no havia pogut elegir un millor moment per fer-la.
El triple va pesar com una llosa sobre Alcoi, mentre que els alzirenys anaven ja cresguts decidits a no deixar escapar una victòria a la que s’havien fet acreedors a base de lluita i tenacitat. A falta de 1’40” una personal assenyalada sobre Alfred li donava l’oportunitat de sentenciar l’encontre però esta vegada, el millor jugador del partit no va estar encertat i va errar els dos llançament. Els segons anaven transcorrent i finalment va ser Tino, una altra vegada providencial, qui va acabar transformant un tir lliure que deixava l’electrònic amb el 43-38 definitiu al Cadet GRUPHAC N.B. ALZIRA en Categoria Preferent.
Enhorabona als entrenadors, Alberto i Fèlix, i a tots els jugadors que composen l’equip pel treball realitzat tota la temporada i que s’ha vist recompensat amb este ascens tan important per al Club. Gràcies a tots els que acudireu a animar l’equip dissabte i contiuem comptant amb vosaltres perquè el proper obstacle abans d’arribar a la Final serà el C.B. Altea que va eliminar al C.B. Santa Pola.
N.B. ALCOI 62 – 61 GRUPHAC N.B. ALZIRA
(21-12 / 10-24 / 21-5 / 10-20)
Intens duel, ple d’emoció i alternatives en el joc el disputat entre nostre cadet GRUPHAC i N.B. Alcoi, a l’assalt d’una plaça en Preferent per a la propera temporada.
Mal començament de partit dels blaugrana, fluixos en defensa i especulatius en atac, aprofitada pels alcoians de la mà del seu base Nacho (16) que amb transicions ràpides i dos robatoris de baló quasi consecutives posaven al seu equip amb avantatge de 9 punts (12-3) quan tan sols havien transcorregut 5 minuts. Els locals semblaven un vendaval i Fèlix, que circumstancialment ocupava la banqueta en substitució del seu germà, es va vore obligat a demanar un temps mort per intentar detindre’l-lo.
L’eixida a pista d’Alfred i Miquel va servir per millorar l’atac i que GRUPHAC començara a anotar amb certa fluïdesa, fet que juntament amb l’augment de la intensitat defensiva va permetre igualar el joc fins a la fi del primer quart, encara que sense poder reduir la diferència al marcador (21-12).
En el segon quart el vent va canviar de sentit i un fort huracà va començar a bufar des de la Ribera. La defensa pressionant de GRUPHAC provocava freqüents pérdudes de baló rematades amb ràpids contratacs i al minut 16 una cistella de Jesús empatava el partit. Per moments l’equip local no va tindre més referència ofensiva que el seu pivot núm. 5, amb diferència el jugador més alt sobre la pista, sovint frenant amb personals per l’aguerrida defensa alzirenya. Afortunadament Andy, que així diuen al pivot, no va tindre el seu millor dia en el llançament de tirs lliures, fallant 6 consecutius i provocant en el seu equip una sequera anotadora durant varis minuts. Per l’altre costat els bessons ficaren en marxa la maquineta de fer punts i a l’arribar el descans GRUPHAC se n’anava amb una curta però valuossíssima renda de 5 punts (31-36) aconseguida amb gran esforç. El pitjor d’este quart van ser les 3 faltes personals quasi consecutives assenyalades a Eric que condicionaren la seua actuació per a la resta del partit.
La gran reacció dels arquitectes després del defectuós arrancada de partit permetia encarar la segona meitat amb optimisme però l’eixida del tercer quart va resultar un calc del primer. La relaxació defensiva va tornar a donar ales al núm. 16 que de nous es va erigir com a dominador del joc i als 2 minuts d’este tercer quart Alcoi ja li havia donat la volta al partit (37-36). Tan sols dos cistelles de Super Mario desembossaven el bloqueig mental del seu equip en atac però no eren suficients per impedir que els locals se n’anaren de 9 punts (49-40). Poc a poc els alzirenys anaren refent-se en defensa, però sense saber resoldre els problemes ofensius. la forta defensa local evitava qualsevol cistella de GRUPHAC obligant sempre als nostres a anar a la línea de tirs lliures, i com que el percentatge d’encert va ser esgarrifós (1 de 12 en este quart) es va arribar a l’últim i definitiu quart amb un avantatge local que superava els 10 punts (52-41) i ficava les coses molt complicades per als nostres xicons, sobre tot per la mala dinàmica en què es veien immersos.
Qué els va dir Fèlix per jugar els últims 3 minuts?
El tram final tornà a ser prouigualat amb intercanvi de cistelles per les dos parts cosa que afavoria Alcoi que a falta de 3 minuts per a la fi d’este primer assalt continuava 10 punts dalt (62-52). En eixe moment, Fèlix va demanar un temps mort per donar les últimes instruccions als seus jugadors i sobre tot apel·lar a l’orgull de lluir la samarreta del N.B. Alzira. Estos 180 segons esdevenien fonamentals per deixar l’eliminatòria oberta o oferir-la en safata als de l’Alcoià. L’arenga de qui durant molts anys ha estat capità del primer equip del Club va resultar efectiva i els seus jugadors respongueren com a lleons en el tram definitiu del partit, defenent amb intensitat (no concediren un sol punt en estos 3 minuts) i atacant amb seny i confiança, amb un gran Jesús que va ser un autèntic estilet ofensiu, arribant a situar-se a tan sols un punt a falta de 8 segons. El desconcert local davant l’inesperat allau de joc que els havia caigut damunt els va impedir aprofitar la que semblava l’última possessió del partit, i llàstima que Alfred no arribara a fer un últim llançament i rematar la faena, amb dos orelles i rabo, després d’haver furtat un baló a falta de 2 segons.
Així doncs, tot queda ajornat per al partit de tornada el dissabte 12 al Fontana Mogort on demanem el suport de tots per a donar els nostres cadets l’espenta definitiva cap a la Preferent.
