Archivo de la categoría ‘Club’

C.D. SAN PEDRO MOIXENT 33 – 47 N.B. ALZIRA GRANA

(2-2 / 4-12 / 4-4 / 7-12 / 6-1 / 8-4 / 0-4 / 2-8) 

Enfrontament de dos equips amb moltes baixes ja que si Vicent Hervàs va haver de convocar els alevins Carles i David per a completar els huit jugadors obligatoris, Moxient va alinear fins a cinc alevins. 

Els Grana semblaren eixir a pista amb molta ansietat, volent resoldre el partit amb massa pressa i sense cap criteri de joc davant un equip inferior tant técnica com físicament. El mal començament va quedar corregit en el segon període en que l’equip ha començat a fer valdre la seua superioritat furtant balons i acabant amb resolució els contratacs. 

Però la falta de continuitat en el joc tan habitual al llarg de la temporada va tornar a fer-se palesa el passat dissabte en que es tornava a empatar el parcial gràcies a les opcions oferides al rival per a encistellar. Abans del descans l’equip ha tornat a millorar el seu nivell ofensiu i malgrat permetre massa cistelles al rival s’ha arribat al descans amb un desofegat 17-30. 

Després de l’intermedi els alzirenys tornaren a baixar la intensitat, possiblement al comprovar que sense jugar be, l’equip estava guanyant còmodament. Com una repetició del partit anterior contra Tavernes, Moixent s’ha imposat en dos quarts consecutius i a base d’esforç i confiança tornava a posar-se en partit (31-35). Finalment, el N.B. Alzira es va posar les piles en defensa, conseguint controlar el partit fins a la seua fi al concedir tan sols 2 punts al rival en el dos últims parcials i acabar imposant-se per 33-47. 

En resum, sense fer un gran partit, l’Infantil Grana aconseguia la seua quarta victòria a pesar de les baixes, amb moments de bon joc a ràfagues i una destacada participació anotadora d’Ernesto amb 12 punts. 

Anim i a mantindre el nivell els 4 minuts.

CYCA GANDIA BÀSQUET 59 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 62

(6-9 / 9-2 / 8-3 / 12-9 / 4-3 / 4-10 / 7-17 / 9-9)

Partit trascendental per a Gandia i Alzira, dos equips situats a la part alta de la classificació i necesitats de la victòria per a continuar en els lloc de privilegi després de les derrotes en les últimes jornades. 

Els alzirenys tingueren un bon inici, amb un Omar molt entonat i clarivident cap a l’anella contrària. No obstant a partir del segon període els de la Safor començaren a imposar el seu ritme i mentre que els blaugrana erraven nombroses cistelles fàcils i eren superats moltes vegades en els intents de pressió a tota la pista, Gandia no desaprofitava cap descuit defensiu del rival, que en tenia prou, i anava marcant distàncies a l’electrònic fins arribar al descans 12 punts per dalt (35-23). 

Una vegada més, Institut Jarque es veia abocat a intentar una nova remuntada que encara es va fer més complicada després de perdre també el cinqué temps per 1 punt i sense arribar a fer cap cistella en joc. 

El partit va començar a girar-se en el sisé temps amb Jorge i Aparisi dominant per fi el rebot i acertant en els seus llançaments, i començant a retallar distàncies (43-36). Per fi la màquina blaugrana entrava en funcionament i després d’un parcial de 2-13 es ficava 4 punts per dalt (45-49). Però Gandia no estava disposat a patir la seua tercera derrota consecutiva i a falta de 4 minuts tornava a estar a tan sols un punt (52-53). Els nervis s’apoderaven de tots dos equips que intercanviaben cistelles i per a donar-li més emoció al final del partit la taula es va menjar literalment una cistella alzirenya, anotant per dos vegades a l’acta el punt 55. De poc van servir les protestes de Toni Salom i després d’anotar Gandia un tir lliure, Institut Jarque afrontava els últims 20 segons de partit amb empat en el marcador i el baló en la seua posesió. A falta de dos segons Miquel forçava una personal. Màxima tensió al pavelló on el silence tan sols es trencava pels bots del baló sobre la línia del tir lliure i per la veu de l’entrenador alzireny que ordenava: “Miquel, uno i prou”. I així va ser, el jugador va seguir les instruccions de la banqueta i després de fallar el primer llançament provocava un enorme suspir d’alleujament en la parròquia alzirenya transformant el segon i sense que Gandia tinguera temps per a la reacció. 

Partit amb dos parts ben diferents, una per a cada equip. Menys mal que esta vegada Institut Jarque si va tindre temps de remontar.

N.B. ALZIRA GRANA 29 – C.B. ALGINET B 73

(1-9 / 0-13 / 4-3 / 2-15 / 7-2 / 3-10 / 6-11 / 6-10)  

Omar va ser el màxim anotador de l'equip

L’Infantil Grana tenia un difícil compromís dissabte contra Alginet, segon classificat que havia perdut el lideratge del grup al perdre el seu últim partit contra Canals. A diferència dels nostres jugadors que afrontaven l’encontre amb poca confiança Alginet va començar a jugar amb intensitat, decidit a fer oblidar el resultat del seu últim encontre. La pressió visitant provocava que els alzirenys perderen nombrosos balons, la qual cosa combinada amb l’habitual feblesa defensiva propiciava que a la fi del primer quart Alginet ja s’haguera escapat al marcador (1-22).

En el tercer temps el N.B. Alzira augmentava una mica la intensitat defensiva i començava per fi a albirar la cistella contrària i així aconseguia guanyar este parcial per un mínim 4-3. Poc va durar la milloria perquè en el cinc últims minuts Alginet propinava un contundent 2-15 que deixava pràcticament sentenciat el partit a l’anar-se’n al descans (7-40).

Josep va lluitar de valent per trencar la pressió contrària

En la represa els de Vicent Hervàs han experimentat una notable milloria en el seu joc col·lectiu i amb una millor selecció de passes i tirs, han augmentat sensiblement la seua efectivitat, com ho demostra el fet que només en el cinqué període s’han aconseguit els mateixos punts que en tota la primera part (7-2). Des d’este moment fins al final del partit l’equip ha alternat els bons minuts amb altres més dolents, però en general s’ha donat una imatge molt distinta a la del primer temps.

Malauradament la millora ofensiva, de la qual va ser protagoniste Omar amb 11 punts, no s’ha vist corresposta per una millor actitud defensiva, si exceptuem el tercer i el cinqué període. 

El millor del partit va ser la reacció dels grana durant la segona part que es va perdre per tan sols 11 punts (22-33) contra un dels millors equips de la lliga. El dia en què este col·lectiu perda la por als contraris i estiga disposat a sacrificar-se i posar més ganes a l’hora de defendre, sense dubte serà capaç d’obtindre molts millors resultats.

C.B. LA ENCARNACIÓN 41 – GRUPHAC N.B. ALZIRA 64

(9-24 / 9-17 / 18-11 / 6-12)

En un gélid matí de diumenge el nostre cadet Gruphac ha guanyat al CB La Encarnación de Sueca en un partit que segurament no passarà a l’història. 

El partit va començar de manera acompasada, responent els blaugrana amb 6 punts a cada cistella local, de manera que als cinc minuts, s’arribava amb avantatge alzireny de 4-12. Per a sorpresa de tots, en eixe moment la taula, que no tenia molt clar de quina categoria era el partit que s’estava jugant, va xiular la fi del primer període com si d’un partit d’infantils es tractara. Assabentada la taula de que era un partit de cadets el rellotge es va tornar a posar en marxa i Gruphac sense fer ningun gran partit s’emportava el primer quart per 9-24, gràcies sobre tot a la bona monyica d’Alfred i al poc encert dels suecans que incapaços d’aprofitar la poca consistència defensiva del seu oponent, fallaren unes quantes cistelles fàcils. 

El segon quart va transcórrer de manera similar. Alberto anava menejant la banqueta per tal de buscar una major intensitat en el joc del seu equip i tot i que aquesta no va arribar, Gruphac s’en anava al descans amb un cómode avantatge de 23 punts (18-41). 

La Encarnación va demostrar ser un equip molt bregador i fidel als seus principis. Transcorreguts el minuts de descans va decidir complicar-li les coses al líder i després d’un intercanvi de cistelles, els blaugrana quedaren atrapats en la defensa en zona de manual que el rival li va plantejar des del minut 1 fins a la fi de l’encontre, i aquestos, capitanejat pel seu base que fent un alardó de capacitat física va estar en pista quasi bé tot el partit, endosaven un parcial de 10-0 que deixava el marcador 32-48 per a alegria i rebombori de la sorollosa afició local. La deseperació d’Alberto anava en augment al vore no sols l’incapacitat dels seus jugadors per trencar la zona sino, sobre tot, la pasivitat defensiva que permetia contratacs i cistelles fàcils, que ara La Encarnación apenes errava. 

Un parcial de 0-6 a l’inici de l’ultim quart tornava a posar a Gruphac novament més de 20 punts per dalt (35-58) i encara que l’entrenador alzireny ho va intentar tot, fins canviar de colp els cinc jugadors en pista, el partit va continuar amb la mateixa tónica fins a la seua fi, amb l’entusiasme dels locals per reduir la diferència i l’apatia dels visitants, que semblaven satisfets amb la renda de 23 punts que ja havien alcançat i que es va mantindre fins que l’àrbitre xiulà la fi d’este encontre que, com hem dit abans, amb tota probabilitat no apareixerà al llibre que Toni Araque algun dia publicarà sobre l’història del bàsquet alzireny.

Una nova victòria al cap i a la fi, important i valuosa com totes, però per a un equip líder com Gruphac, el nivell d’exigéncia deu ser més alt.

Esperem que abans d’anar-se’n de vacances els xicons d’Alberto ens brinden un partit amb el ritme i intensitat que ells son capaços de posar-hi perquè qualitat no els falta.

Rafa va liderar als júniors en la seua victòria contra el líder, el CB l'Alfàs.

El júnior Base Sportleader Alzira afrontava este cap de setmana una dura prova contra el CB l’Alfàs, fins al moment líder invicte del grup, en la que havia de demostrar la realitat de les seus possibilitats.

Els jugadors entrenats per Fran Pérez “Villa” van arrancar amb un gran encert en els llançaments exteriors, que va servir per a imposar-se en el primer parcial (18-10), però en el segon quart, els visitants van eixir disposats a demostrar per què eren els líders. En apenes quatre minuts, l’Alfàs, gràcies a la seua velocitat al contraatac, va igualar el duel (18-18). No obstant això, el Base Sportleader, de la mà d’un Alfred molt inspirat en atac, va tornar a marcar diferències i arribava al descans amb una renda de nou punts (35-26).

Alfred, amb 15 punts i 7 rebots, va estar especialment inspirat en atac.

En la represa, l’Alfàs va saltar a la pista amb forces renovades i, poc a poc, va retallar les diferències fins a arribar al darrer minut al 40-39, però un triple en l’últim atac del Base Sportleader deixava el marcador en 43-39 al final del tercer quart. Semblava que tot es decidiria en l’últim i definitiu quart.

El tècnic visitant va apostar per una defensa en zona que va apagar les idees dels jugadors alzirenys. El Base Sportleader va estar sis minuts sense anotar i l’equip dela Marina es va posar per davant per primera volta en tot el partit (43-47). Un temps mort sol·licitat per Villa i un canvi defensiu van ser claus per a poder retallar el desavantatge i arribar als segons finals amb empat a 52.

En un final d’infart, l’Alfàs va errar el seu atac i el Base Sportleader, de la mà d’Álex, va aconseguir anotar i traure falta personal. No li va tremolar la mà a Álex i va convertir el tir lliure addicional. Faltaven quatre segons i l’entrenador visitant va demanar temps mort per a preparar una jugada i traure de mig camp. Però no va sortir efecte i, gràcies a la intensitat defensiva, els nostres júniors van recuperar la pilota i es van emportar la victòria per 55-52.

Amb esta victòria, el Base Sportleader Alzira se situa entre els líders del grup, empatat a victòries i derrotes amb el Dènia BC i a una victòria del CB l’Alfàs, que té un partit més. Enhorabona xicons, i a seguir així…