Archivo de noviembre de 2011

El Nou Bàsquet Alzira va tornar a demostrar que pot competir amb qualsevol equip.

Segona derrota del sènior masculí d’autonòmica, en esta ocasió a la pista del CB Moncada (80-65), entre dos equips que arribaven a la cita amb el mateix balanç de victòries i derrotes. El Nou Bàsquet Alzira va tornar a demostrar que pot competir amb qualsevol equip, però que encara li fa falta trobar la continuïtat en el joc i l’experiència per a afrontar situacions compromeses.

El començament del partit va ser esperançador per als jugadors entrenats per Alberto Lahoz. Les bones defenses i l’encert en atac van propiciar els primers avantatges a favor del Nou Bàsquet Alzira (3-7). Però l’excés de faltes personals i les segones opcions en el rebot van donar oxigen al Moncada, que, després d’un parcial de 10-2, es va posar per davant, amb una tècnica a favor dels locals  inclosa.

El Nou Bàsquet Alzira no li va perdre la cara al partit i, amb l’aparició de David, amb 11 dels 13 punts anotats per l’equip en el tram final, es mantenia viu. Un atac més organitzat, que permetia trobar bones opcions de tir i espais per a penetrar i traure faltes, va ser decisiu per acabar el primer quart per davant (21-22), a pesar de la falta de consistència defensiva que mostraven els nostres jugadors.

L’inici del segon període va estar marcat per les carències ofensives dels alzirenys, amb males seleccions de tir i falta de determinació per a atacar l’anella rival. A més, el conjunt local ens castigava amb els seus contraatacs i les  eixides ràpides a la contra després de rebot defensiu. Amb un parcial de 13-4, el Moncada començava a marcar diferències en el marcador (34-26).

Una tímida reacció del Nou Bàsquet Alzira, amb dos triples consecutius, va reduir el desavantatge a quatre punts, però aleshores va aparèixer el millor jugador dels locals qui, gràcies a vuit punts consecutius en apenes dos minuts, inclòs un triple en l’últim segon del quart, va deixar el marcador en 44-36 al descans.

Els xicotets detalls van impedir al Nou Bàsquet Alzira lluitar per la victòria fins al final.

En la represa, el partit va estar marcat pel domini de les defenses sobre els atacs. Les defenses zonals obligaven als dos equips a circular la pilota per l’exterior. El Nou Bàsquet Alzira abusava del tir exterior davant la major paciència en atac dels locals. Cal destacar la intensitat defensiva mostrada pels dos equips, Malgrat tot, els nostres jugadors no li van perdre la cara al partit a pesar de les dificultats i del joc de l’equip contrari.

Amb un resultat de 59-49 començava l’últim quart. El Nou Bàsquet Alzira va saltar més concentrat i, amb bones circulacions de pilota tractant de buscar la superioritat dels nostres jugadors interiors, va anotar un parcial de 4-9 que posava el 63-58 en el marcador. La sensació era que podíem afrontar els últims minuts amb opcions de triomf.

Però després d’un temps mort local, el Moncada va ajustar la defensa i va decantar el partit al seu favor.  Dos bons atacs dels locals, una pèrdua en una acció precipitada dels nostres jugadors i cinc tirs lliures consecutius a favor del Moncada, va situar de nou la diferència a favor dels locals en els deu punts. En apenes tres minuts, el marcador va passar del 63-58 a72-60, deixant el partit sentenciat a favor del Moncada (80-65).

Al remat, partit disputat i competit contra un gran equip com el Moncada que de segur estarà en les posicions altes de la classificació, en el qual els xicotets detalls van impedir al Nou Bàsquet Alzira lluitar per la victòria.

La setmana que ve el conjunt que entrena Alberto Lahoz té una altra prova de foc contra un dels líders, el CB Maristas. El partit serà el dissabte 3 de desembre, a les 18.30 hores, al Fontana Mogort. Vos esperem a tots…

El júnior Base Sportleader va guanyar amb més problemes dels previstos a la pista del CB Guadassuar.

El júnior Base Sportleader Alzira afrontava un altre partit que es preveia assequible a la pista del CB Guadassuar, però que es va complicar per la falta d’intensitat i concentració amb què van saltar els jugadors entrenats per Fran Pérez “Villa”. Els nostres júniors abusaven del tir exterior a pesar de que des d’un principi va quedar clar que no tenien el dia de cara a l’anella. El Guadassuar, aprofitant les oportunitats per a anar a la línia de tirs lliures, i poc més, va acabar el primer quart per davant (14-11).  

En el segon període, la reacció del Base Sportleader Alzira es va fer esperar, però va arribar gràcies a uns atacs més fluïts i va donar-li la volta a la situació (24-30). Però va ser un miratge perquè l’equip va tornar a regalar faltes personals i tirs lliures, que van propiciar que s’arribara al descans amb taules (32-32).

En la represa, es van succeir les alternances en el marcador. Cap dels dos equips aconseguia marcar diferències a causa de les errades constants per part totes dos bandes i es va arribar al final del tercer quart amb una xicoteta renda a favor del Base Sportleader Alzira (41-43).

Les errades continues es van succeir en l’últim quart, però el Base Sportleader es va mostrar un poc més encertat, cosa que li va servir per a trencar el partit quan faltaven tres minuts per al final i anotar-se la cinquena victòria de la temporada, la més treballada de totes, per 49-56.

La propera jornada, els jugadors entrenats per Fran Pérez “Villa” tenen una difícil papereta, ja que reben al pavelló Fontana Mogort al líder del grup, el C.B. L´Alfàs, que encara no coneix la derrota. El partit és el dissabte 3, a les 18.30 hores.

C.B. CULLERA 24 – N.B. ALZIRA 43

(4-5 / 3-8 / 4-5 / 0-8 / 2-6 / 0-7 / 5-2 / 6-2) 

L’Infantil Grana va aconseguir dissabte la seua primera victòria de la temporada davant Cullera. Els alzirenys eixiren a l’expectativa deixant-se dur pel ritme lent marcat pel rival i amb els mateixos problemes ofensius que en partits anteriors que feien que es fallaren llançaments relativament fàcils.

Amb 15 punts Omar va ser el màxim anotador de l'equip

En el segon perídoe, amb l’eixida d’un quintet més baixet però més ràpid, i un gran treball de Damià en el rebot, el N.B. Alzira va començar a dominar el joc, furtant balons i eixint al contraatac, a més de tindre major mobilitat a l’atac. Açò va fer que després dels 10 primers minuts els Grana portaren un xicotet avantatge de 4 punts (7-13).

El domini alzireny va continuar al tercer període però la falta d’encert en el llançament i sobre tot en els tirs lliures, juntament amb un parell d’errades defensives impedia que nostre equip es distanciara amb més claredat. En el quart temps el gran treball d’Omar, dominant els rebots juntament amb Damià i forçant penetracions que els contraris no podien parar, servia per a assolir un contundent parcial 0-8 a favor i un còmode avantatge per anar-s’en al descans (11-26).

Motivats pel bon resultat els xicons del N.B. Alzira continuaren dominant el partit en la represa, jugant amb confiança, corrent el contratac i trencant a sovint en l’u contra u. A la fi del sisé temps un triple en carrera sobre la botzina de Kiko deixava un esclaridor 13-39 al marcador.

La gran aportació d'Ernesto va ser decisiva per a la victòria

Els dos darrers quarts l’equi p es va relaxar, fruit de la superioritat al marcador i aquesta falta de tensió dona com a resultat falta de moviment sense baló en atac i errades defensives, que són aprofitades pel rival per a retallar les diferències fins al definitiu 24-43.

 A continuar entrenar fort i a buscar més victòries, que aquesta no és més que la primera. Enhorabona xicons!

ESCOLAPIOS 35 – INSTITUT JARQUE 48

Nostres Infantils no es trobaren mai cómodes a la pista exterior de Escolapios

Institut Jarque visitava la pista de Escolapios amb la intenció de mantindre l’imbatibilitat i continuar amb la bona línia de joc oferida les últimes jornades, objectius que no podem dir que s’aconseguiren en el mateix grau. 

El marcador es va mantindre molt ajustat durant el primers quinze minuts en què si be els alzirenys anaren quasi sempre per davant no era mai per més de 2 punts de diferència. Els blaugrana es mostraven incapaços d’aprofitar els forats de la defensa en zona de Escolapios al temps que la poca concentració defensiva permetia als locals, que comptaven amb jugadors de més alçada, dominar el joc en la pintura i guanyar més rebots en atac dels desitjables. L’empat a 12 amb el que es tancava el tercer període mantenia la tònica de la majoria de partits disputats pels locals de partits amb tanteig baix i resultat ajustat. No va ser fins el quart temps en què després que Escolapis es posara per primera vegada per davant un parcial de 0-8 permetera a Institut Jarque anar-se’n al descans amb una xicoteta renda de 6 punts (14-20). 

Toni va intentar que els seus jugadors mantingueren la intensitat tot el partit

Però després del descans els de Toni Salom seguien sense corregir els defectes de la primera meitat. L’acceptable pressió que es realitzava dificultant l’eixida del contrari es diluïa en quant estos travessaven el mig camp i es transformava en una defensa quasi contemplativa. Sense fer res de l’altre món els locals es posaven a només 1 punt (25-26) a poc de començar el sisé període. Alguns ja començaren a imaginar que podia convertir-se en el típic encontre en què sentint-se superior, l’equip pensa que ho té tot controlat i la relaxació, dos decisions mal preses i tres encerts del rival acaben convertint el suposat partit tranquil en un autèntic calvari. Afortunadament els nostres pujaren una miqueta la intensitat i tornaren a augmentar la diferència a 7 punts (27-34). 

Luis i Ignacio pujen el baló

Després d’un dubitatiu decurs que es va allargar massa, el partit va quedar definitivament resolt en el seté temps en què 8 punts consecutius de Carlos posaren el marcador en 27-42, distància que ja semblava massa gran per a ser recorreguda pels locals. En el que restava de partit, intercanvi de cistelles fins arribar al 35-48 final. 

Partit que no recordarem com un dels millors de la temporada en què el més positiu va ser el resultat i la tornada de Ruben Aparisi, recuperat de l’esquinç que va patir per jugar on no devia.

Entrada de Carlos

Dimecres Infantil Jarque juga un partit ajornat a la pista de Tavernes, un rival difícil contra el que es va patir una àmplia derrota en pretemporada. És l’hora de demostrar la progressió experimentada per l’equip i quines son les seues aspiracions per a esta temporada.

Miquel llança i encistella

Per al partit de Tavernes es més que dubtosa la participació de Pau, qui lesionat a un dit no va poder jugar esta jornada. Desitgem a Pau una ràpida recuperació i que prompte puga tornar a entrenar i lluitar juntament amb els seus companys.

Partit amb menys rebots capturats en el que va de temporada. Jorge amb 5 rebots va ser el màxim rebotejador.

INFANTIL GRANA 27 – C.B. GENOVES 39  

Omar avança rodejat de contraris

(4-6 / 4-4 / 0-8 / 8-2 / 2-5 / 1-8 / 4-2 / 4-4) 

Nostre segon equip aleví s’enfrontava dissabte contra un equip de la seua lliga, partit en què s’esperava que poguera aconseguir la seua primera victòria de la temporada. L’inici va ser molt igualat amb els dos atacs amb dificultats per aconseguir anotar com ho demostra el resultat amb el que s’arribava a la fi del segon període (8-10). L’escassa fluïdesa que l’equip mostrava en atac era compensada per la bona defensa, situació que va canviar en el tercer temps en què Genovés va aconseguir desapegar-se amb un parcial de 0-8 que els permetia anar-se’n 10 punts dalt. No obstant, els grana saberen reaccionar i gràcies, sobre tot a l’ímpetu ofensiu d’Ernesto atacant la cistella contraria i forçant personals el nostre Infantil continuava de ple en el partit i se n’anava al descans tan sols 4 punts baix (16-20). 

Els xicons de Vicent Hervàs per moments arribaven a jugar amb soltesa amb bones circulacions de balons, només era necessari millorar el percentatge d’encert en els llançaments per a posar-se per davant. 

Kiko, amb 6 punts va ser el mes encertat en el tir

Però l’esperada millora no va arribar després del descans, l’equip va eixir amb un ritme lent, sense l’ambició necessària per capgirar el resultat. Al sisé període Genovés pujava la intensitat de joc lluitant cada baló i rebot ofensiu, mentre que els nostres jugadors semblaven espectadors privilegiats. A més a més, la sequera anotadora es va fer més patent i a l’acabar el sisé temps Genovés, sense fer res de l’altre món s’escapava 19-33. Encara que la diferència no era excessiva, la distància semblava quasi insuperable vista l’escassa anotació, però els alzirenys continuaren intentant-ho. Els 10 darrers minuts Alzira va dominar el partit, va controlar el baló més temps, el va fer circular en atac amb criteri i va ser capaç de crear situacions favorables de tir, però com si estiguera frontalment enemistat amb la cistella, era incapaç de transformar en punts nombroses situacions favorables, tal era la seua negació davant l’anella contaria. 

A la fi, tot i que en molts moments va demostrar saber jugar un millor bàsquet, l’Infantil Grana a penes va reduir la diferència en 2 punts i va acabar perdent de 12 punts, i és que, encara que faces moltes coses bé, si no saps fer passar el baló per dins l’anella, difícilment podràs guanyar un partit. 

Ignacio llança marcant els temps

La conclusió positiva és que els nostres jugadors van millorant el seu joc col·lectiu i si continuen esta línia de treball, les victòries no poden trigar a arribar. CuLlera és un bon lloc per a que així siga.

INSTITUT JARQUE 67 – C.B GENOVÉS PREINFANTIL 35

(4-8 / 10-4 / 4-2 / 13-3 / 4-3 / 6-5 / 6-2 / 20-8) 

Ferran tanca el rebot

Institut Jarque continua caminant amb pas ferm pel grup B de la categoria preferent valenciana i seguint un guió molt semblant al de la setmana anterior davant Quart va guanyar amb autoritat al Genovés Preinfantil, tercer equip del València Basquet que milita en categoria infantil. 

Carlos continua en la seua línia ascendent

Impressionats per l’uniforme taronja de l’oponent o massa respectuosos amb el club estandard del nostre país, els alzirenys no sabien contrarestar la superioritat en centímetres del seu oponent, que aprofitant els bons moviments dels seus jugadors alts en la zona guanyaven el primer temps amb un parcial de 4-8. En la continuació, ajudant-se en la bona defensa de la resta de l’equip, els Miquels s’encarregaven de donar-li la volta al partit i avançar-se per un ajustat 14-12, igualtat que va continuar fins al quart període en què Miquel Sanjuan i Jorge, atacant amb decisió la cistella rival establiren un parcial de 13-3 i començaren a posar terra per mig (31-17 al descans). 

Després de la pausa el partit es va relaxar una mica, imposant-se per la mínima els alzirenys en els dos primers parcials i destacant el poderio de Jorge en el rebot (5 en el sisé temps i 11 en tot el partit). 

Jorge, una força imparable

Institut Jarque ja gaudia d’un matalàs de 16 punts a falta de dos quarts i es va decidir a liquidar definitivament l’encontre. Mantenint una bona actitud defensiva provocaven que els visitants no trobaren la forma d’encarar la cistella i les anotacions de Carlos i Pau posaven el marcador 47-27. Però l’encarregat de rematar el partit va ser Miquel Sanjuan qui amb els seus continus robos i les decidides entrades a cistella acabà per avorrir als bases rivals i acabar derrocant l’última resistència de Genovés. En este últim període Miquel va transformar 12 punts, totalitzant 34 punts, 2 rebots i 3 assistències. 

Com diem a l’inici, l’encontre va seguir un guió similar al disputat a Quart, però en este cas, la pel·lícula va tindre menys suspens: inici igualat, escapada alzirenya abans del descans, manteniment de les distàncies i traca final els dos últims quarts. 

Quarta victòria consecutiva, però que ningú no es confie perquè els partits més complicats estan encara per arribar. Enhorabona i a seguir treballant.

Miquel va completar 34 punts, 2 rebots i 3 assistències