Este dissabte el nostre equip infantil INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA es juga la possibilitat de jugar la Fase d’Ascens a Categoria Autonòmica davant el C.B. BENIFAIÓ. 

Els dos equips arriben a l’última jornada de la competició amb 17 victòries i 4 derrotes i es juguen la tercera plaça del Grup B de Preferent que dona dret a jugar la fase d’ascens amb els millors classificats dels altres grups, tot un premi per al club i una excel·lent recompensa al treball que Toni Salom i els seus jugadors han realitzat al llarg de la temporada. 

EQUIP!!!

La gran cita és a les 10:45 al Fontana Mogort. Esperem la vostra presència al per a ajudar els nostres xicons en la lluita per la conquesta de la màxima categoria.

Estos 8 magnífics i algun altre que no està a la foto vos esperen dissabte!

 N.B. XÀTIVA 76 – INSTITUT JARQUE 71

(16-9 / 7-11 / 11-7 / 8 -8 / 7-9 / 8-5 / 11-9 / 9-13) 

L’encontre d’Institut Jarque a la Ciutat de l’Esport de Xàtiva tornava a resultar un dels més apassionants de la temporada. El resultat a penes podia tindre repercussió en la classificació final perquè una victòria, sempre que no fora per més de 15 punts no servia per a millorar el tercer lloc, ni la derrota apartava els nostres de jugar la fase d’ascens, a expenses del decisiu duel contra Benifaió. No obstant, jugar contra Xàtiva era una ocasió inmillorable per comprovar l’estat de forma dels xicons de Toni Salom, jugar un bon partit i arribar carregats de moral a l’acte final del 21 d’abril.

Carlos va inaugurar el seu recital anotador amb la primera cistella del partit però ràpidament els locals cobraven avantatge gràcies al domini baix l’anella del seu pivot núm. 15 Ivan Vila. La pressió xativenc dificultava enormement l’eixida de baló dels alzirenys que insistien en trencar-la amb bot. Les pèrdues de baló eren implacablement aprofitades pel Xàtiva, acabant els primers cinc minuts 16-9, amb tots els punts alzirenys aconseguits per Carles Hungria. Amb un nou quintet, Institut Jarque reaccionava, trencava la pressió local i amb les anotacions dels dos Miquels (5 punts Nadal i 6 Sanjuan) arribaven a ficar-se un punt per dalt (19-20), si bé Xàtiva aconseguia recuperar i acabar el primer quart de nou per davant (23-20). La igualtat va continuar en el tercer temps fins que en l’últim minut dos cistelles consecutives dels locals tornaven la diferència als 7 punts.

Res no va canviar en el quart període: Xàtiva intentava posar terra pel mig però de nou Carles liderava l’atac del seu equip i tornava a anotar els 8 punts del període per anar-se’n al descans sense que la distància al marcador ni augmentara ni es reduïra (42-35).

Institut Jarque jugava a un bon nivell i plantava cara al líder del grup. El partit estava obert però la preocupació de l’entrenador alzireny estava en les personals. A causa de les lesions de Ferran i Omar l’equip comptava tan sols amb 8 jugadors i Pau, un dels jugadors més actius en defensa ja en tenia 4, fet que obligava a Toni Salom a reservar-lo per al final de partit.

Bona va ser l’eixida d’Alzira en la represa. La seua pressió posava en problemes als de casa i amb 5 punts consecutius de Miquel Sanjuan es posava tan sols a dos punts (42-40), però de nou quan semblava que els blaugrana estaven en disposició de pegar-li la volta al partit cometien alguna errada en defensa que era sempre aprofitada per Xàtiva per detindre l’avanç dels visitants, i així ho va fer durant el sisé i seté període al final del qual s’arribava 68-58. A falta de tan sols 5 minuts el partit s’havia posat molt complicat per a Institut Jarque.

Tot i això, els nostres decidiren cremar les naus en el vuité i definitiu temps i aprofitant que dos dels seus jugadors grans estaven amb 4 personals, tingueren una eixida fulgurant que els tornava a posar a 3 punts (68-65). Però a Xàtiva no se li pot donar ninguna facilitat perquè es un conjunt que, a banda del seu poder físic, juga sempre molt concentrat en el partit, de manera que tot i no estar molt encertat des de la línia de tir lliures (va transformar 1 de 5 en este últim temps) tornava a ficar-se 6 punts dalt (71-75), diferència que es mantindria amb intercanvi de cistelles fins al 77-71 final que proclamava matemàticament al N.B. Xàtiva com a campió del grup B de Preferent. 

Tot i fer un bon partit, disputat fins als últims instants, amb menció especial per a Carles i Miquel Sanjuan, que entre els dos transformaren 53 punts (30 i 23 respectivament), a Institut Jarque li va faltar una mica més per guanyar al líder. Una mica més de tensió i atenció en defensa, una mica més de decisió per part d’alguns jugadors per atacar l’anella, una mica més de concentració en els moments en què el partit semblava que es posava de cara i una mica més d’encert en el llançament de tirs lliures (13 de 32). 

Tot i no poder guanyar l’equip va donar bones sensacions i com comentàvem al principi, el resultat no l’impedix continuar somniant en jugar la fase d’ascens, però això si, encara falta una mica: guanyar l’últim partit.

C.B. SUECA 93 – N.B. ALZIRA GRANA 42

(15-0 / 7-7 / 12-6 / 9-8 / 9-6 / 11-7 / 16-4 / 14-4)

L’Infantil Grana tenien una difícil papereta davant Sueca, no sols per la dificultat del contrari, situat en la meitat de la taula classificatòria, sinó especialment per les nombroses baixes de l’equip (Ernesto per lesió i Omar i Josep que es trobaven a Ontinyent reforçant el primer equip). Per este motiu Vicent Hervàs va convocar els Alevins Carles, Jorge i Ferran que en cap moment desentonaren amb la resta de companys.

Bona actuació d'Ignacio autor de 11 punts

Els nostres tingueren un pèssim començament amb gran quantitat de pèrdues provocades per la intensa pressió del rival que propiciava ràpids contratacs i cistelles fàcils. El resultat del primer parcial va resultar inapel·lable: 15-0. El partit ja s’havia posat molt costera amunt, però amb un quintet completament renovat en el segon període, els alzirenys, començaren a jugar amb la mateixa intensitat que el contrari, encadenant bones defenses i mobilitat en atac que donaren com a fruit les primeres cistelles. L’equip va continuar jugant a un bon nivell, i encara que no va poder retallar distàncies va encadenar bons moments de joc col·lectiu arribant al descans 22 punts baix (43-21) i és que el mal començament pesava com una llosa.

A la segona meitat els Grana continuaren amb la mateixa dinàmica positiva, amb concentració i intensitat davant jugadors físicament superiors. Encara que no era possible guanyar els parcials, la imatge donada per l’equip era bona, sense perdre-li la cara al partit i cap por per jugar amb el baló a les mans. Esta tendència es va prolongar fins al seté temps en què Sueca va incrementar el seu nivell d’intensitat al temps que Alzira davant la impossibilitat de donar-li la volta al partit, baixava el ritme de joc i tornava a donar facilitats per a que els oponents encararen l’anella. Com a conseqüència en els 10 últims minuts, Sueca incrementava la diferència en 22 punts, fins al 93-42 final. 

Partit ben jugat durant molts minuts però amb deficients inicis i acabaments. Hem de destacar la lluita de tot l’equip durant bona part de l’encontre, malgrat el desavantatge físic i les baixes, així com el pas endavant donat per alguns jugadors que han estat capaços d’agafar major responsabilitat i protagonisme. Menció especial per al debut dels alevins Ferran i Jordi que a més d’entregar-se al màxim en defensa també pogueren anotar.

MARTINEZ VALLS 47 – INSTITUTO JARQUE 67

(7-6 / 9-10 / 6-6 / 8-4 / 8-4 / 1-16 / 4-10 / 4-11)

També amb importants baixes (Ruben Aparisi i Jordi lesionats) es desplaçava Institut Jarque a la pista del Martínez Valls, equip situat en sisena posició i que està realitzant una meritòria segona volta.

Malgrat les baixes Institut Jarque va cuallar un bon partit

El partit va resultar extraordinàriament igualat, empat a 16 a l’acabament del segon temps i a 22 a la fi del tercer, fins que a les acaballes de la primera meitat del partit els locals aconseguien trencar la igualtat i anar-se’n al descans 4 punts per dalt (30-26). Les alarmes dels alzirenys començaren a sonar en la represa en què els de la Vall d’Albaida abastaven el seu màxim avantatge, 8 punts, a la fi del cinqué període. La diferència no era inabastable però degut al gran equilibri mostrar pels dos equips si semblava complicar les coses seriosament a Institut Jarque.

Els de Toni Salom que fins el moment estaven realitzant un partit tan sols correcte, sabedors del que s’estaven jugant, dir adéu a jugar la fase d’ascens o continuar en la baralla, abordaren la pista en el sisé temps disposats a donar-ho tot i a base de concentració, intensitat i bon joc col·lectiu signaven un excel·lent parcial (1-16) que pegava la volta al marcador i els posava 7 punts per dalt (39-46). Els alzirenys continuaren la seua bona dinàmica i sense alçar el peu de l’accelerador trencaven definitivament el partit en el seté temps (43-56), rematant la faena amb uns no menys brillants últims cinc minuts de partit.

Carlos amb 25 punts, màxim anotador

Importantíssima victòria aconseguida gràcies al gran treball de tot l’equip que va intentar per tots els mitjans que les baixes dels companys lesionats a penes es notaren.

A mantindre dimecres el mateix nivell davant San José.

N.B. ALZIRA GRANA 22 – C.B. CULLERA 21

(3-6 / 4-2 / 2-2 / 2-1 / 3-0 / 4-1 / 2-9 / 2-0) 

Després de les bones sensacions mostrades dimecres a la pista de Genovés malgrat la derrota, el partit contra Cullera es presentava com una ocasió perfecta per aconseguir la cinquena victòria de la temporada al temps que confirmar la millora de l’equip jugant un bon partit de bàsquet, però el ben cert és que els dos objectius no s’aconseguiren. 

Possiblement degut a la cómoda victòria aconseguida en el partit d’anada (37-48) els Grana van eixir molt confiats, intentant una pressió que per la falta d’intensitat no arribava mai a furtar balons. Els de Cullera que comptaven amb tres jugadors alts mostrava una certa milloria respecte al joc de la primera volta i aprofitava la feblesa defensiva alzirenya per guanyar el primer parcial a base de cistelles esporàdiques. Com que el nostre infantil era incapaç d’accelerar el ritme de partit i les imprecisions eren contínues, Cullera va anar per davant tot el temps fins poc abans del descans en què Alzira igualava el tanteig amb un paupèrrim 11-11. 

Al començament de la segona meitat una lleugera millora en defensa impedia més cistelles fàcils als visitants, i encara la lentitud en atac i les dificultats per a trencar la defensa en zona contrària a la fi del sisé parcial els de Vicent Hervàs portaven un avantatge de 6 punts (18-12), diferència estreta però quasi insalvable tal i com discorria el partit i la sequera anotadora de tots dos equips. 

Malauradament el Grana ha tornat a relaxar-se, amb noves errades defensives i un mal balanç que oferien al contrari cistelles fàcils al contratac. Esta mala dinàmica a provocat un parcial de 2-9 en el seté període i que s’afrontaren els cinc últims minuts 1 punt per baix. Arribats ací, la relaxació de molts moments es va transformar en nerviosisme, la por a perdre un partit que es considerava guanyat tenallava els nostres i la cistella contrària es feia cada volta més xicoteta. Una cistella de Damian després de capturar un rebot a falta quasi de tres minuts servia per a tornar a posar Alzira per davant i a la fi per a donar-li la victòria ja que ningú dels dos equips va ser capaç de moure el marcador en tot eixe temps.

Un triomf que no passarà a la història.

INSTITUT JARQUE 67 – 59 ESCOLAPIOS

(4-4 / 12-3 / 6-9 / 4-7 / 10-6 / 7-13 / 16-8 / 7-9)

Després de la tensió viscuda durant els últims minuts del partit disputat per l’Infantil Grana esperavem que el primer equip infantil ens deparara un partit més tranquil, i si bé el partit disputat contra Escolapios no va tindre un final tan angoixós com l’anterior, tampoc va estar exempte de dificultats.

Després d’uns primers cinc minuts molt igualats en que Institut Jarque no aconseguia fer-se amb el control del partit, els alzirenys començaren a carburar en el segon temps en que protegint gelosament la seua cistella i amb les ràpides penetracions de Jorge i Ferran se n’ anaven 9 punts dalt (16-7). La bona dinámica va continuar en els primers minuts del tercer período en que la fluidessa ofensiva permetia als locals escapar-se de 15 punts (23-8). Però una baixada en la tensió del joc propiciava que Escolapios endossara un parcial de 0-8. Els visitants que son un bon equip amb uns quants jugadors interessants, continuaren retallant diferències fins al descans al qual s’arribava 27-23 i amb tot per decidir.

Miquel Nadal i Omar foren protagonistas en la represa, repartint-se entre els dos els 10 punts de l’equip en el cinqué temps que es tancava amb Institut Jarque de nou 8 punts per dalt. Però quan el partit semblava ja encarrilat, Escolapios neutralizava les anotacions de Carlos i Jorge i tornava a reduir diferències a base de lluita i més intensitat en el joc fins a igualar a 48 als 3 minuts del seté temps. Començava un nou partit. Afortunadament els blaugrana despertaren a temps de la seua letàrgia, provocada per un excés de confiança i amb anotacions d’Omar que va signar un impecable 6 de 6, Carlos i Miquel Sanjuan, tornaven a donar un acceleró aconseguint un parcial de 12-2 en dos minuts que els permetia afrontar l’últim temps amb 10 punt d’avantatge (60-50).

Com si ja tingueren la feina feta els de Toni Salom tornaren a deixar-se portar en els minuts finals i com que Escolapios no es resignava a perdre el partit va continuar lluitant fins a l’últim instant, esforç que si be no fou suficient per emportar-se la victoria, al menys li va servir per guanyar l’últim parcial.

Irregular partit d’Institut Jarque que amb una pobra actitud i jugant a ràfegues va acabar emportant-se el triomf , per altre costat escasa recompensa la d’Escolapios que després de bregar durant tot el partit i haver perdut només 3 dels 8 temps parcials va acabar derrotat.

Ocasió perduda pels nostres jugadors per a demostrar a la resta d’equip capdavanters la seua fam per competir. Esperem que la recuperen abans de la fi de la temporada.