GENOVÉS VALENCIA BÀSQUET 35 – 63 INSTITUTO JARQUE

(2-7 / 4-12 / 2-4 / 9-16 / 6-5 / 0-5 / 10-8 / 2-7)

Institut Jarque visitava les pistes annexes al Pavelló de la Font de Sant Lluís amb la intenció de revalidar el bon joc i estat de forma mostrat en l’últim partit davant Quart i així ho va fer des dels primers compassos del partit. En els primers minuts amb anotacions de Carlos i Aparisi els alzirenys marcaven les primeres distàncies al marcador (2-7) que ja s’allargaven a 13 punts (6-19) a la fi del segon temps. L’equip local es veia incapaç de superar la defensa del seu oponent que l’obligava a llançar sense comoditat i des de lluny. Mostra de la bona actitud defensiva blaugrana és que tan sols va concedir 8 punts en els primers 15 minuts de partit (8-23).

En el quart temps es va accelerar l’anotació per tots dos equips però inclinant-se sempre la balança de forma acusada cap a Institut Jarque, que amb nombrosos robatoris de baló, ràpides transicions i bons moviments ofensius gaudia als últims instants de la primera meitat d’un avantatge de 25 punts que va poder ser reduït per par local amb un triple sobre la botzina que deixava l’electrònic (és literal, si que hi havia) 17-39 a l’arribar al descans. Després d’una bona primera part Institut Jarque tenia el partit clarament decantat al seu favor.

En la represa els de València aconseguien guanyar el seu primer parcial 6-5 gràcies a l’encert del seu jugador número 15, autor de tots els punts, i que la taula es va menjar una cistella d’Aparisi. El conat de reacció dels de casa va quedar truncat amb el 0-5 del sisé període que posava el marcador 23-48, diferència que no era més gran perquè als alzirenys els tremolava la mà cada vegada que acudien a la línea de tirs lliures, transformant tan sols 1 tir de 10 llançaments en este període.

Amb un ritme menys fluid i un cert descuit del rebot que fins eixe moment havia estat dominat per Alzira, els de Toni Salom caigueren en una fase anodina que va estar aprofitada pel València per tornar a reduir avantatges (33-56) gràcies sobre tot a l’actuació del seu jugador num. 21 autor de 8 punts en el seté temps, dos triples inclosos.

Poc més va ocórrer en un partit ja sentenciat fins arribar al definitiu 35-63.

Resumint, Institut Jarque es va imposar amb claredat jugant una bona primera part i una segona tan sols regular. L’equip va tindre moments de gran joc col·lectiu i el millor percentatge de tir en joc de tota la temporada (55%). Incomprensiblement eixa bona mà quedava atrofiada en el llançament de tirs lliures, transformant-ne tan sols 5 de 25.

A seguir lluitant per una de les tres primeres places!

C.D. SAN PEDRO MOIXENT 33 – 47 N.B. ALZIRA GRANA

(2-2 / 4-12 / 4-4 / 7-12 / 6-1 / 8-4 / 0-4 / 2-8) 

Enfrontament de dos equips amb moltes baixes ja que si Vicent Hervàs va haver de convocar els alevins Carles i David per a completar els huit jugadors obligatoris, Moxient va alinear fins a cinc alevins. 

Els Grana semblaren eixir a pista amb molta ansietat, volent resoldre el partit amb massa pressa i sense cap criteri de joc davant un equip inferior tant técnica com físicament. El mal començament va quedar corregit en el segon període en que l’equip ha començat a fer valdre la seua superioritat furtant balons i acabant amb resolució els contratacs. 

Però la falta de continuitat en el joc tan habitual al llarg de la temporada va tornar a fer-se palesa el passat dissabte en que es tornava a empatar el parcial gràcies a les opcions oferides al rival per a encistellar. Abans del descans l’equip ha tornat a millorar el seu nivell ofensiu i malgrat permetre massa cistelles al rival s’ha arribat al descans amb un desofegat 17-30. 

Després de l’intermedi els alzirenys tornaren a baixar la intensitat, possiblement al comprovar que sense jugar be, l’equip estava guanyant còmodament. Com una repetició del partit anterior contra Tavernes, Moixent s’ha imposat en dos quarts consecutius i a base d’esforç i confiança tornava a posar-se en partit (31-35). Finalment, el N.B. Alzira es va posar les piles en defensa, conseguint controlar el partit fins a la seua fi al concedir tan sols 2 punts al rival en el dos últims parcials i acabar imposant-se per 33-47. 

En resum, sense fer un gran partit, l’Infantil Grana aconseguia la seua quarta victòria a pesar de les baixes, amb moments de bon joc a ràfagues i una destacada participació anotadora d’Ernesto amb 12 punts. 

Anim i a mantindre el nivell els 4 minuts.

CYCA GANDIA BÀSQUET 59 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 62

(6-9 / 9-2 / 8-3 / 12-9 / 4-3 / 4-10 / 7-17 / 9-9)

Partit trascendental per a Gandia i Alzira, dos equips situats a la part alta de la classificació i necesitats de la victòria per a continuar en els lloc de privilegi després de les derrotes en les últimes jornades. 

Els alzirenys tingueren un bon inici, amb un Omar molt entonat i clarivident cap a l’anella contrària. No obstant a partir del segon període els de la Safor començaren a imposar el seu ritme i mentre que els blaugrana erraven nombroses cistelles fàcils i eren superats moltes vegades en els intents de pressió a tota la pista, Gandia no desaprofitava cap descuit defensiu del rival, que en tenia prou, i anava marcant distàncies a l’electrònic fins arribar al descans 12 punts per dalt (35-23). 

Una vegada més, Institut Jarque es veia abocat a intentar una nova remuntada que encara es va fer més complicada després de perdre també el cinqué temps per 1 punt i sense arribar a fer cap cistella en joc. 

El partit va començar a girar-se en el sisé temps amb Jorge i Aparisi dominant per fi el rebot i acertant en els seus llançaments, i començant a retallar distàncies (43-36). Per fi la màquina blaugrana entrava en funcionament i després d’un parcial de 2-13 es ficava 4 punts per dalt (45-49). Però Gandia no estava disposat a patir la seua tercera derrota consecutiva i a falta de 4 minuts tornava a estar a tan sols un punt (52-53). Els nervis s’apoderaven de tots dos equips que intercanviaben cistelles i per a donar-li més emoció al final del partit la taula es va menjar literalment una cistella alzirenya, anotant per dos vegades a l’acta el punt 55. De poc van servir les protestes de Toni Salom i després d’anotar Gandia un tir lliure, Institut Jarque afrontava els últims 20 segons de partit amb empat en el marcador i el baló en la seua posesió. A falta de dos segons Miquel forçava una personal. Màxima tensió al pavelló on el silence tan sols es trencava pels bots del baló sobre la línia del tir lliure i per la veu de l’entrenador alzireny que ordenava: “Miquel, uno i prou”. I així va ser, el jugador va seguir les instruccions de la banqueta i després de fallar el primer llançament provocava un enorme suspir d’alleujament en la parròquia alzirenya transformant el segon i sense que Gandia tinguera temps per a la reacció. 

Partit amb dos parts ben diferents, una per a cada equip. Menys mal que esta vegada Institut Jarque si va tindre temps de remontar.

N.B. ALZIRA GRANA 39 – 37 C.B. TAVERNES B

6-2 / 6-5 / 6-4 / 3-2 / 10-2 / 0-3 / 4-10 / 4-9 

En el gèlid matí de dissabte, visquerem un partit invers al disputat la primera volta. Si a Tavernes els nostres tingueren un mal inici i acabaren a punt de culminar la remuntada, esta vegada l’Infantil Grana del Nou Bàsquet Alzira va dominar els cinc primers parcials mentre que Tavernes va ser clarament superior enn els tres últims.

Al començament, els dos equips semblaven paralitzats pel fred, encara que ja tingueren merit tots els jugadors de posar-se a jugar a basquet a les 9 del matí amb la temperatura que feia. Tan sols Omar semblava més pendent de jugar a bàsquet que del fred que feia i la seua aportació va ser decisiva en la consecució de la victòria, anontant 10 dels 21 punts de l’equip en la primera mitat. Els Grana anaven imposant-se poc a poc a cada parcial, gràcies a una correcta defensa i a la pressió efectuada sobre l’eixida de baló del contrari que els permetia un bon grapat de recuperacions. Tan sols els errors en atac amb nombroses pérdues de baló i les errades en llançaments fàcils evitaren un avantatge major que el 21-13 que es registrava al descans.

En la represa l’equip a jugat el millor parcial del partit, imposant-se per 10-2 i distanciant-se de 16 punts (31-15) gràcies a la bona pressió exercida sobre els jugadors contraris que acabaven convertint-se en cistelles fàcils. Llàstima que estos moments de bon bàsquet que provocaren l’eufòria en la grada no tingueren continuitat.

A partir d’eixe moment l’equip va perdre intensitat i es va vore superat pel rival que anava retallant diferències en cada període. Durant els últims minuts els jugadors de Vicent Hervàs foren presa del nervis, esperant que el crono correguera el més ràpid possible, al vore que un partit que semblava franc anava complicant-se per moments. Afortunadament un parell de cistelles en els últims moments detingueren l’avanç dels de la Vall i el partit es va quedar a casa per una mínima diferència de 2 punts, la mateixa del partit d’anada.

Enhorabona als jugadors i quadre tècnic per esta important victòria. Gran partit d’Omar en atac que va acabar anotant 14 punts i tan sols recriminar eixa falta de continuitat en el joc que va posar al contrari de nou en el partit i a punt va estar de costar un disgust.

INSTITUT JARQUE 51 – 59 C.B. TAVERNES A

4-6 / 12-3 / 7-15 / 5-9 / 3-8 / 2-11 / 9-4 / 9-3 

L’esperat duel contra el primer equip infantil de Tavernes va tindre un resultat lamentable per als interesos de Institut Jarque.

El partit va tindre un inici igualat i tan sols les errades dels alzirenys donaven un mínim avantatge de dos punts al rival a la fi dels primers cinc minuts. En el segon període els de Toni Salom mostraren la seua millor versió i obrien un avantatge de 7 punts (16-9). El partit continuà igualat fins a l’ultim minut i mig del tercer període en que un parcial de 0-8 posava l’equip visitant per davant (23-24). Fins aci arribaren les bones notícies. A partir d’este moment Tavernes va anar imposant el seu ritme lent en atac però constant, basant-se en la superioritat física i domini del joc per part del seu jugador Cosmin, els de la Valldigna castigaven la desídia local i la falta de joc col·lectiu. Al descans 28-33 i un panorama emboirat. 

La segona mitat va ser una prolongació dels últims minuts de la primera. Els alzirenys semblaven ànimes en pena i a cada errada seua els de Tavernes responien amb encert i claredat d’idees, aconseguint un màxim avantatge de 23 punts a l’inici del seté temps. La relaxació del contrari que ja asaboria la revenja del partit d’anada i l’orgull que per fi va sorgir en els blaugrana va permetre als alzirenys tornar al partit i guanyar els dos últims parcials amb certa claredat. Però això no va ser suficient per a emportar-se este important partit. 

Son moments de reflexió, recomposar l’ànim i continuar lluitant pels primers llocs de la classificació. Com va dir Churchill, per aconseguir-ho faran falta “sang, suor i llàgrimes”. 

I per acabar una advertència: volem recordar a tots els jugadors que els partits de bàsquet duren 40 minuts.

C.B.M. BENIFAIÓ 65 – 59 INSTITUTO JARQUE

(14-6 / 8-5 / 9-4 / 11-6 / 4-13 / 8-9 / 4-9 / 11-16)   

Després de perdre l’imbatibilitat dijous davant Xàtiva l’Institut Jarque tenia un altre difícil examen en la pista de Benifaió en el que no va ser capaç de traure una bona nota. 

Existia la preocupació de que la derrota de dijous, en un partit en què sense realitzar un gran joc, l’equip no li va perdre mai la cara al líder, afectara la moral dels jugadors. No sabem si eixe va ser el motiu però els alzirenys protagonitzaren una primera part per a oblidar, amb una gran feblesa defensiva i poca decisió per atacar l’anella contrària. Després d’arribar amb el marcador igualat a 6 al minut 3 els locals aconseguien un parcial de 8-0 que els permetia acabar el primer període amb eixa mateixa diferència. A partir d’ahí la distància entre els dos equips no va fer més que engrandir-se.

Els blaugrana semblaven ànimes en pena, sense el coratge suficient per detindre un rival que a més de superar-los físicament, jugava amb més intensitat i no dubtava a cometre personals per defendre les poques arrancades d’Institut Jarque. Benifaió s’imposava en tots els parcials i se n’anava al descans amb una amplia renda de 21 punts (42-21). 

Tant el resultat com l’actitud mostrada pels equips deixava pocs motius per a l’optimisme però el record del partit de Tavernes en que es remuntaren 29 punts encara deixava un xicotet raig d’esperança. 

Un altra vegada el “sermó” de Toni Talens va fer efecte en els seus deixebles que eixiren amb un altra actitud i guanyant amb claredat el cinqué temps començaven a retallar distàncies (46-34). 

En el sisé temps es va produir l’eliminació de Pau per cinc personals però també de Josep Puerto, un dels millors jugadors locals que estava mantenint un aspre duel amb Miquel Sanjuan. S’havien acabat les concessions defensives i les anotacions de Carlos i Jorge havien reduït la diferència a tans sols 8 punts però un triple sobre la botzina de Benifaió la tornava a deixar en 11 (54-43) a la fi del sisé període. 

Els locals continuaven emprant-se al límit i carregant-se de personals i com a conseqüència un altre dels seus jugadors alts se n’anava a la banqueta. Institut Jarque continuava xafant l’accelerador i arribava als cinc últims minuts només 6 punts baix (58-52). Era difícil però no impossible.

Continuant amb la roda d’eliminacions, Miquel Sanjuan es veia obligat a abandonar la pista abans de la fi del partit, quedant la direcció del joc en els últims i definitius minuts en les mans de Josep, el jugador més jove de l’equip. Un parcial de 0-8 amb anotacions de Jorge i Aparisi, els dos millors del partit per part alzirenya, aconseguien la igualada a 58 a falta de menys de 3 minuts. Semblava que podiem viure un altra remuntada heróica però en eixe moment semblà acabar-se la gasolina i finalment Benifaió es va refer per a impedir que un partit que al descans semblava clarament decantat al seu favor se li escapara de les mans. 

El partit va tindre dos parts completament diferents, amb Benifaió imposant-se en tots els períodes de la primera mitat i Institut Jarque fent el propi en tots els de la segona. 

Si alguna conclusió positiva es pot traure del partit és que els nostres Infantils foren capaços de sobreposar-se i malgrat un marcador desfavorable lluitaren fins a la fi. Una llàstima que la falta d’actitud en els vint primers minuts en que literalment “llançaren el partit al fem” tinguera com a consecuència que la primera volta s’acabe amb dos derrotes. 

Tot i aixó el balaç es ampliament positiu i deixa l’equip en disposició de continuar lluitant amb Xàtiva, Tavernes, Gandia i el propi Benifaió les places per a la fase d’ascens.

C.B.M. MARCELINA 60 – 30 N.B. ALZIRA GRANA

(8-0 / 6-6 / 16-2 / 5-7 / 2-6 / 9-4 / 8-2 / 6-3)   

Despres de la milloria en el entrenaments durant de la semana l’Infantil Grana acudia també a Benifaió amb l’intenció d’aconseguir la tercera victoria de la temporada. Com en molts partits esta temporada els de Vicent Hervàs entraren al partit dormits, amb molta precipitació per a superar la pressió contrària, sense trobar el passe fácil i perdent molts balons, rebent un parcial de 8-0 a la fi dels 5 primers minuts.

Els alzirenys notaren una xicoteta millora en el seu joc, augmentant el nivel defensiu i arribant a posar-se 10-6, però amb dues cistelles del contrari abans d’acabar el período servien als locals per a igualar el parcial (6-6) i recuperar l’avantatge de 8 punts.

La milloria no durà molt de temps ja que en el tercer temps els nostres encaixaren el parcial més dur del partit amb un 16-2, gràcies a les facilitats donades al contrari que tan sols amb contraatacs i cistelles fàcils en errades defensives nostres ha estirat la diferència fins al 30-8.

Els grana tornàren a oferir una bona imatge en el quart periode que guanyaven per 5-7, deixant el marcador 35-15.

La represa del partit no va sentar molt be als locals i els nostres aprofitaren per a agafar aire i finalitzar el periode amb l’esperança de lluitar encara pel partit retallant la diferència 4 punts (2-6 en el parcial). El sisè període ha sigut també igualat, però un triple a l’última possessió local ha fet que se l’emporten per 9-4.

Però la irregularitat dels nostres infantils va tornar a apareixer en el dos últims períodes que se decantaven cap als de casa per 8-2 i 6-3, deixant el marcador amb un clar 60-30.

La nota positiva del partit va ser la bona actuació dels nostres per moments, amb Ernesto liderant l’anotació dels alzirenys (7 punts), però encara n’hi ha que millorar moltes coses, principalment la capacitat de mantindre el mateix ritme de joc durant tot el partit, aspecto que caldrà treballar per a obtindre més victòries en la segona volta que començarà dissabte que ve.

Felicitats al Benifaió, un equip amb jugadors sense massa envergadura però amb un bon nivell técnic general on el col·lectiu prima sobre les individualitats.