N.B. ALZIRA GRANA 29 – C.B. ALGINET B 73

(1-9 / 0-13 / 4-3 / 2-15 / 7-2 / 3-10 / 6-11 / 6-10)  

Omar va ser el màxim anotador de l'equip

L’Infantil Grana tenia un difícil compromís dissabte contra Alginet, segon classificat que havia perdut el lideratge del grup al perdre el seu últim partit contra Canals. A diferència dels nostres jugadors que afrontaven l’encontre amb poca confiança Alginet va començar a jugar amb intensitat, decidit a fer oblidar el resultat del seu últim encontre. La pressió visitant provocava que els alzirenys perderen nombrosos balons, la qual cosa combinada amb l’habitual feblesa defensiva propiciava que a la fi del primer quart Alginet ja s’haguera escapat al marcador (1-22).

En el tercer temps el N.B. Alzira augmentava una mica la intensitat defensiva i començava per fi a albirar la cistella contrària i així aconseguia guanyar este parcial per un mínim 4-3. Poc va durar la milloria perquè en el cinc últims minuts Alginet propinava un contundent 2-15 que deixava pràcticament sentenciat el partit a l’anar-se’n al descans (7-40).

Josep va lluitar de valent per trencar la pressió contrària

En la represa els de Vicent Hervàs han experimentat una notable milloria en el seu joc col·lectiu i amb una millor selecció de passes i tirs, han augmentat sensiblement la seua efectivitat, com ho demostra el fet que només en el cinqué període s’han aconseguit els mateixos punts que en tota la primera part (7-2). Des d’este moment fins al final del partit l’equip ha alternat els bons minuts amb altres més dolents, però en general s’ha donat una imatge molt distinta a la del primer temps.

Malauradament la millora ofensiva, de la qual va ser protagoniste Omar amb 11 punts, no s’ha vist corresposta per una millor actitud defensiva, si exceptuem el tercer i el cinqué període. 

El millor del partit va ser la reacció dels grana durant la segona part que es va perdre per tan sols 11 punts (22-33) contra un dels millors equips de la lliga. El dia en què este col·lectiu perda la por als contraris i estiga disposat a sacrificar-se i posar més ganes a l’hora de defendre, sense dubte serà capaç d’obtindre molts millors resultats.

C.B. LA ENCARNACION 85 – N.B. ALZIRA GRANA 25

(16-3 / 14-2 / 4-2 / 10-1 / 7-2 / 11-3 / 5-10 / 18-2) 

Poca història ha tingut el partit disputat entre C.B. La Encarnacion i nostre Infantil Grana. Des del salt inicial, els jugadors que entrena Vicent Hervàs semblaven més preocupats per altres coses -el canvi d’ubicació del partit en l’últim moment, la pista exterior, el vent i el fred, les cistelles, la bona classificació del rival- que en el partit mateix. 

Vicent instruix als seus jugadors afectats pel fred

A diferència de l’últim partit en que l’equip va eixir molt concentrat a la pista, en esta ocasió ha estat ben al contrari. Davant la forta pressió plantejada pel rival els grana han mostrat una gran feblesa, perdent ràpidament el baló i sense apenes poder acabar jugades d’atac. El resultat a la fi del segon temps ja era prou contundent: 30-5. 

No ha estat fins al tercer període quan els alzirenys s’han posat a defendre d’una manera més seriosa que l’encontre s’ha igualat, aprofitant-se també de l’ausència dels millors jugadors del rival. No obstant les errades han tornat en en el quart parcial i La Encarnacion ha aprofitat per estira encara més la diferència fins a 44-8. 

Damian llança un tir lliure

Després del descans el N.B. Alzira ha intentat afrontar el partit començant de zero i l’equip ha experimentat una certa milloria, evitant cistelles fàcils i impedint els contratacs del rival, però això no ha sigut suficient per a superar a un rival que dominava el rebot tant defensiu com ofensiu i a cada atac gaudia sempre de varies opcions per acabar anotant amb facilitat. 

El millor moment dels grana ha arribat en el seté període quan un parell de bones accions en atac han animat als nostres jugadors a traballar amb intensitat als dos costats de la pista i acabar guanyat este parcial. Però sembla que això no ha agradat al contrari que durant l’ultim període ha tornat a la defensa pressionant a tota la pista mentre que l’entrenador alzireny ha realitzat nombroses rotacions per a donar minuts als jugadors menys habituals. Així s’ha acabat amb l’àmplia diferència que a la fi del partit assenyalava el marcador (85-25). 

Guillem defensa

Tot i les seus limitacions, este equip pot donar molt més de sí però per això serà menester comptar amb el convenciment i el treball de tots els jugadors. Com a nota positiva destacar la milloria experimentada durant la segona meitat del partit i els bons moviment en atac en eixe mateix període, provocant bones posicions de tir sense oposició. Llàstima de la falta d’encert en els llançaments. 

Ànim i a seguir entrenant abans de les vacances de Nadal. 

C.B. OLIVA 17 – INSTITUTO JARQUE 35

(2-2 / 5-4 / 0-6 / 3-4 / 0-4 / 2-6 / 1-6 / 4-3) 

Estrany partit el disputat al flamant poliesportiu d’Oliva, sobre tot per la poca anotació dels dos equips, la més baixa dels dos en el que porten de temporada. La menor anotació d’Oliva havia estat la jornada anterior a la pista de Gandia en que arribaren al 37 punts (20 menys que hui), mentre que els alzirenys havien fet el seu registre més baix contra Escolapios en que anotaren 13 punts més. Mérit de les defenses o incapacitat dels atacs? Pensem que es deu en part a les dos coses, però també a que l’àrbitre o la taula semblaven tindre pressa i el rellotge a penes es va aturar durant el partit, de manera que aquest va acabar jugant-se en un temps record de menys d’una hora.També segurament per por a fer tard i que es gelara l’arròs, foren ben comptades les personals assenyalades i les vegades que els jugadors anaren a la línia de tirs lliures: 7 els alzirenys i 4 els d’Oliva. 

Els dos primer temps van estar molt igualats i les nombroses errades en les entrades a cistella dels alzirenys quan el més fàcil era anotar propiciaren que transcorreguts els 10 primers minuts, els locals anaren 1 punt per davant (7-6). En el tercer període la defensa blaugrana va poder mantindre la seua cistella a zero i de la mà de Ferran i Jorge, cobrava un lleuger avantatge de 5 punts (7-12) que s’estirava una miqueta més abans d’anar-se’n al descans (10-16). 

Després del descans, Toni Salom va ordenar una pressió 3-2 que va produir efecte, tornant a quedar-se els locals a zero, si be eren ara els de la Safor el que fallaven algunes situacions molt clares. Com que els d’Institut Jarque no estaven molt fins i el temps continuava volant, el parcial es va quedar en tan sols 0-4 i 10-20 a l’electrònic que com al Fontana Mogort, tampoc no es feia servir. Encara que la diferència no era excessiva, tal com es desenvolupava el partit, semblava insalvable ja que per a guanyar Oliva necessitava fer en tres períodes més punts dels què havia fet en el cinc anteriors al temps que evitar que els visitants els feren cap punt, cosa que no va ocórrer. La pressió alzirenya continuava ofegant l’eixida de baló als locals, sense fer un partit especial el domini dels blaugrana era cada vegada més evident i quan estàvem començant a disfrutar del joc, ens vam vore sorpresos per xiulit que indicava el final del partit quan el marcador assenyalava 14-35, com si d’un partit d’handbol es tractara. 

Novena victòria de la temporada que deixa Institut Jarque al més alt de la classificació empatat amb el N.B. Xàtiva. Si bé els resultats son excel·lents, l’equip presenta algunes carències que serà necessari corregir. El pitjor que podria fer seria creure-s’ho, i el millor, aprofitar els entrenaments fins a la represa de la Lliga per a seguir treballant, augmentar el ritme i la intensitat i millorar el joc col·lectiu. 

Els infantils tornaran a la competició a partir del 14 de gener amb dos difícils compromisos davant Xàtiva i Benifaió. La situació d’este equip es inmillorable per a afrontar amb confiança i fam de victòria el que resta de temporada i acabar ocupant-ne un dels llocs que dona dret a jugar la fase d’ascens, però encara queden molts partits per jugar i altres equips venen darrere amb el mateix objectiu. 

Bon Nadal!

C.B. LA ENCARNACIÓN 41 – GRUPHAC N.B. ALZIRA 64

(9-24 / 9-17 / 18-11 / 6-12)

En un gélid matí de diumenge el nostre cadet Gruphac ha guanyat al CB La Encarnación de Sueca en un partit que segurament no passarà a l’història. 

El partit va començar de manera acompasada, responent els blaugrana amb 6 punts a cada cistella local, de manera que als cinc minuts, s’arribava amb avantatge alzireny de 4-12. Per a sorpresa de tots, en eixe moment la taula, que no tenia molt clar de quina categoria era el partit que s’estava jugant, va xiular la fi del primer període com si d’un partit d’infantils es tractara. Assabentada la taula de que era un partit de cadets el rellotge es va tornar a posar en marxa i Gruphac sense fer ningun gran partit s’emportava el primer quart per 9-24, gràcies sobre tot a la bona monyica d’Alfred i al poc encert dels suecans que incapaços d’aprofitar la poca consistència defensiva del seu oponent, fallaren unes quantes cistelles fàcils. 

El segon quart va transcórrer de manera similar. Alberto anava menejant la banqueta per tal de buscar una major intensitat en el joc del seu equip i tot i que aquesta no va arribar, Gruphac s’en anava al descans amb un cómode avantatge de 23 punts (18-41). 

La Encarnación va demostrar ser un equip molt bregador i fidel als seus principis. Transcorreguts el minuts de descans va decidir complicar-li les coses al líder i després d’un intercanvi de cistelles, els blaugrana quedaren atrapats en la defensa en zona de manual que el rival li va plantejar des del minut 1 fins a la fi de l’encontre, i aquestos, capitanejat pel seu base que fent un alardó de capacitat física va estar en pista quasi bé tot el partit, endosaven un parcial de 10-0 que deixava el marcador 32-48 per a alegria i rebombori de la sorollosa afició local. La deseperació d’Alberto anava en augment al vore no sols l’incapacitat dels seus jugadors per trencar la zona sino, sobre tot, la pasivitat defensiva que permetia contratacs i cistelles fàcils, que ara La Encarnación apenes errava. 

Un parcial de 0-6 a l’inici de l’ultim quart tornava a posar a Gruphac novament més de 20 punts per dalt (35-58) i encara que l’entrenador alzireny ho va intentar tot, fins canviar de colp els cinc jugadors en pista, el partit va continuar amb la mateixa tónica fins a la seua fi, amb l’entusiasme dels locals per reduir la diferència i l’apatia dels visitants, que semblaven satisfets amb la renda de 23 punts que ja havien alcançat i que es va mantindre fins que l’àrbitre xiulà la fi d’este encontre que, com hem dit abans, amb tota probabilitat no apareixerà al llibre que Toni Araque algun dia publicarà sobre l’història del bàsquet alzireny.

Una nova victòria al cap i a la fi, important i valuosa com totes, però per a un equip líder com Gruphac, el nivell d’exigéncia deu ser més alt.

Esperem que abans d’anar-se’n de vacances els xicons d’Alberto ens brinden un partit amb el ritme i intensitat que ells son capaços de posar-hi perquè qualitat no els falta.

NUMISMATICA SAETABIS CANALS 98 – N.B ALZIRA GRANA 38

(7-7 / 11-5 / 12-3 / 8-6 / 7-6 / 18-4 / 22-1 / 13-6) 

L’Infantil Grana tenia una complicada eixida a la pista de Canals, no obstant, l’equip va eixir ficat en el partit i concentrat en el que havia de fer davant un rival teòricament superior. La defensa pressionant no deixava jugar a gust als locals mentre que en atac, els de Vicent Hervàs actuaven amb rapidesa per penetrar amb superioritat o actuar amb calma i decidir correctament quan s’havien d’afrontar atacs 5 contra 5. Esta bona actitud inicial va durar exactament fins al minut 9 al que s’arribava amb 14-12 al marcador. Dos cistelles propiciades per errors defensiu feien que Canals cobrara un avantatge de 6 punts (18-12) a la fi del segon temps. 

Inexplicablement els grana baixaren la intensitat en el tercer temps, concedint alguns contratacs i deixant de fer les ajudes, i els de la Costera, que son un bon equip, no desaprofitaren l’ocasió per anar posant distància al marcador (30-15). En el quart temps el partit es va tornar a igualar i encara que la diferència de 17 punts en què s’arribava al descans (38-21) no era fàcil de recuperar, ens permetia pensar que nostres infantils estaven disposats a lluitar fins a l’últim segon per posar-li cara la victòria al contrari. 

La millora en el joc va continuar després del descans, jugant amb la mateixa intensitat que el contrari i sense perdre-li la cara al partit. Però inesperadament els blaugrana es desunflaren de sobte, oferint els tres pitjors parcials en el que portem de temporada, ja que a partir d’eixe moment tan sols hi ha hagut un equip jugant a la pista amb els nostres jugadors com a espectadors de privilegi. La incapacitat per a evitar la pressió de Canals provocava nombroses pèrdues de baló que acabaven transformant-se en cistelles fàcils. Davant l’adversitat, els nostres jugadors acabaren perdent la concentració i baixant els braços, el que va acabar donant un resultat final de 98-38, i un regust molt amarg del que havia sigut el partit. 

Intentarem quedar-nos en els bons moments de l’equip durant la primera meitat i principi de la segona i en el fet de que tots els jugadors aconseguiren anotar, fins i tot Alex, l’últim jugador en incorporar-se al planter i que ja ha estrenat la seua casella. 

Esperem que l’equip continue treballant i que no es torne a vindre avall quan les coses es fiquen costera amunt.

SAN JOSÉ 43 – INSTITUT JARQUE N.B. ALZIRA 78

(2-6 / 11-6 / 6-11 / 6-16 / 2-9 / 4-6 / 7-12 / 5-12) 

Institut Jarque visitava dissabte la pista de San José, situada a l’avinguda de les Corts Valencianes, front a eixe colós inacabat que és el Nou Mestalla, símbol de la bombolla immobiliària i de la ruïna econòmica del país, amb l’objectiu de mantindre la seua imbatibilitat i donar un contrapunt a la trista estampa de l’estadi valencianista. 

Els primers minuts van estar marcats per la bona actuació de Pau, que la seua intensitat habitual va unir el domini en el rebot, 4 en els primers cinc minuts, i dos cistelles de tres intents que donaven el primer avantatge als alzirenys. 

El quintet del segon temps no va ser capaç de continuar els bons moments inicials, tant per la baixa intensitat defensiva com per un desencert constant en el llançament, tan sols 3 transformacions de 13 intents. Com a més a més es deixaven guanyar en el rebot, San José va poder remuntar i arribar a la fi del primer quart de partit un punt per dalt (13-12). 

Amb 6 punts i 10 rebots, Pau va sostindre l'equip en els moments més complicats

El partit va continuar molt igualat amb empat a 25 al minut 2 del quart temps, però un parcial de 0-14 en tres minuts permetia als de Toni Salom anar-se’n al descans amb els deures mig fets, si bé encara per acabar (25-39). 

En la represa, 5 punts consecutius de Jorge augmentaven la diferència a 19 punts, i com que la defensa anava ajustant-se, la selecció de tir era millor i els locals anaven perdent frescor en el seu joc, el partit començà a trencar-se definitivament a la fi del cinqué temps (27-48). En el sisé temps la superioritat blaugrana era evident, però també ho va ser la relaxació i falta de concentració, motiu pel qual el domini del joc i sobre tot en el temps de possessió de la bola, tan sols es traduïa en un magre parcial de 4-6. Afortunadament, els locals que ja començaven a baixar els braços, no aprofitaren per a tornar a ficar-se en el partit. 

En l’últim quart de partit Institut Jarque va tornar a posar-se les piles, pressionant l’eixida de baló de San Josep, forçant nombroses recuperacions i ja amb la mida agafada a l’anella acabaren certificant una còmoda victòria per 43-78. 

Institut Jarque continua co-líder amb N.B. Xàtiva, amb huit victòries i cap derrota. Tot i això l’equip encara mostra algunes mancances en el joc col·lectiu que serà menester corregir per a continuar encapsalant la classificació. 

Felicitats i que ningú no s’adorma, que ara ens espera Oliva.

Jorge va rubricar una gran actuació: 15 punts, 5 rebots i 1 assistència